Scriptures
Alma 63


Capítol 63

Shiblon succeeix Helaman. Mort de Moroni. Hagot, constructor de vaixells. Viatges dels nefites a les terres del nord. Helaman, fill d’Helaman, guarda els annals. Moroníah desfà els lamanites. Final de la narració d’Alma.

1. Succeí que en començar l’any trenta-sis del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, Shiblon es féu càrrec d’aquells objectes sagrats que Alma havia lliurat a Helaman.

2. Aquest era un home just i caminava rectament davant de Déu. Mirava tothora de fer el bé i de guardar els manaments del Senyor, el seu Déu, i també ho feia el seu germà.

3. I succeí que Moroni morí també. Així acabà l’any trenta-sis del govern dels jutges.

4. En l’any trenta-set del govern dels jutges, succeí que una companyia gran, uns cinc mil quatre-cents homes, amb les seves mullers i fills, sortiren del país de Zarahemla cap a la terra que quedava al nord.

5. I succeí que Hagot, home molt enginyós, anà i es construí un vaixell grandiós, a les fronteres de la terra d’Abundància, vora la terra de Desolació, i el féu a la mar de l’oest, prop de la llenca que condueix a la terra del nord.

6. I entraren en el vaixell molts nefites, i moltes dones i criatures, i es feren a la mar amb moltes provisions; i prengueren la ruta cap al nord. Així acabà l’any trenta-set.

7. En l’any trenta-vuit, aquest home construí d’altres vaixells. El primer retornà altra vegada, i molt més gent s’hi embarcà. També carregaren gran quantitat de provisions, i altra vegada partiren cap a la terra del nord.

8. I succeí que mai més no es va saber res d’ells. Suposem que s’ofegaren en les profunditats de la mar. També un altre vaixell es féu a la vela, i on va anar tampoc no ho sabem.

9. I succeí que en aquest mateix any sortí molta gent cap a la terra del nord. I així acabà l’any trenta-vuit.

10. Succeí que en l’any trenta-nou del govern dels jutges, morí Shiblon també. I Corianton havia sortit cap a la terra del nord, a bord d’un vaixell, per a portar provisions a la gent que havia marxat cap a aquella terra.

11. Per això calgué que Shiblon, abans de morir, lliurés aquells objectes sagrats al fill d’Helaman, que es deia Helaman com el seu pare.

12. Ara, heus aquí, totes aquelles inscripcions que tenia Helaman, foren escrites i comunicades entre els fills dels homes per tot el país, fora d’aquella porció que Alma havia ordenat que no eixís.

13. Així i tot, aquelles coses havien de guardar-se com a sagrades i transmetre’s d’una generació a l’altra. Per això, en aquest any foren lliurades a Helaman, abans de la mort de Shiblon.

14. I succeí que també en aquest any alguns dissidents s’uniren als lamanites. I altra volta aquests foren incitats a la ira contra els nefites.

15. També en aquest mateix any aquells arribaren amb un gran exèrcit per a lluitar contra el poble de Moroníah, o l’exèrcit de Moroníah, però foren vençuts i foragitats altra vegada fins a les seves terres, amb moltes baixes.

16. Així acabà l’any trenta-nou del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

17. Així acabà la relació d’Alma i d’Helaman, el seu fill, i també de Shiblon, també fill seu.