1. Ara, quan Ammon i els seus germans es varen separar en les fronteres del país dels lamanites, Aaron prengué camí cap al país que els lamanites deien Jerusalem, anomenant-lo així pel país natal dels seus pares. I quedava retirat, tocant les fronteres de Mormó.

2. Ara els lamanites, els amalequites i el poble d’Amuló hi havien edificat una gran ciutat que s’anomenava Jerusalem.

3. Els lamanites eren de per sí prou empedreïts, però els amalequites i els amulonites encara ho eren més; per això feren que els lamanites endurissin el cor i que creixessin en les seves maleses i abominacions.

4. I succeí que Aaron arribà a la ciutat de Jerusalem, i primer es posà a predicar als amalequites. Començà a exhortar-los en les seves sinagogues, perquè havien edificat sinagogues segons l’orde dels de Nehor, ja que molts dels amalequites i amulonites eren de l’orde dels nehors.

5. Per tant, quan Aaron havia entrat en una de les sinagogues per a predicar a la gent, i mentre els parlava, s’aixecà un amalequita i es posà a discutir amb ell, dient: Què és el que has testificat? Has vist un àngel? Per què a nosaltres no ens apareixen àngels? Es que aquesta gent no és tan bona com la teva?

6. També dius que excepte que ens penedim, morirem. Com saps el pensament i l’intent del nostre cor? Com saps si tenim motius per a penedir-nos? Com saps si no som un poble just? Mira, que hem edificat santuaris, i ens hi reunim per a adorar Déu. Nosaltres creiem que Déu salvarà tots els homes.

7. Llavors li digué Aaron: Creus que el Fill de Déu vindrà per a redimir el gènere humà dels seus pecats?

8. I l’home li digué: No creiem pas que sàpigues tal cosa. No creiem en aquestes folles tradicions; no creiem que sàpigues de coses que són a venir, ni tampoc no creiem que els teus pares o els nostres pares sabessin del què parlaven, pel que ha de venir.

9. Llavors Aaron començà a obrir-los les escriptures sobre la vinguda del Crist, i també de la resurrecció dels morts, i que no podia haver-hi redempció per a la humanitat si no era mitjançant la mort i els sofriments de Crist, i l’expiació de la seva sang.

10. I succeí que quan començava a explanar-los aquestes coses, s’enutjaren amb ell i començaren a burlar-se’n. I no volgueren escoltar les paraules que els parlava.

11. Per això, quan veié que no volien escoltar-lo, se n’anà de la seva sinagoga i arribà a una vila anomenada Ani-Anti, i hi trobà Muloki predicant-los la paraula, i també Ammah i els seus germans. I discutien amb molts d’ells sobre la paraula.

12. I succeí que veieren que el poble enduria el cor. Per tant, marxaren i feren cap al país de Middoni. I allí predicaren la paraula a molts, i pocs cregueren en les paraules que ensenyaven.

13. Així i tot, Aaron i alguns dels seus germans foren agafats i ficats a la presó. I els altres fugiren del país de Middoni fins a les regions al voltant.

14. I els qui foren tancats a la presó sofriren molt, i foren alliberats per la mà de Lamoni i Ammon, i foren alimentats i vestits.

15. I altra volta sortiren a predicar la paraula, i és així com foren alliberats de la presó la primera vegada; i així havien patit.

16. I anaven arreu on els guiava l’Esperit del Senyor, predicant la paraula de Déu en cada sinagoga dels amalequites, o en cada assemblea dels lamanites on podien ésser admesos.

17. I succeí que el Senyor començà a beneir-los, en tant que portaren molts al coneixement de la veritat. Sí, varen convèncer molts dels seus pecats, i de les tradicions dels seus pares, les quals no eren correctes.

18. I succeí que Ammon i Lamoni tornaren del país de Middoni al país d’Ismael, que era la terra de la seva herència.

19. I el rei Lamoni no va permetre que Ammon el servís o que fos el seu servent;

20. Sinó que manà que s’edifiquessin sinagogues en el país d’Ismael. I féu que s’hi reunissin els del seu poble, o aquells als quals governava.

21. I es gaubà d’ells i els ensenyà moltes coses. També els declarà que era un poble que estava sota ell, i que era un poble lliure. Que eren lliures de les opressions del rei, el seu pare, ja que el seu pare li havia concedit que governés el poble que es trobava al país d’Ismael i a tota la regió al voltant.

22. També els declarà que tendrien la llibertat d’adorar el seu Déu i Senyor, segons els seus desigs, en qualsevol indret on es trobessin, si era país que estava sota el regnat del rei Lamoni.

23. I Ammon predicà al poble del rei Lamoni, i succeí que els ensenyava tot el que pertanyia a la justícia. Els exhortava cada dia amb tota diligència; i posaven atenció a les seves paraules, i eren zelosos en guardar els manaments de Déu.