1. Ara, succeí que tot seguit d’haver enviat la seva epístola al governador en cap, Moroni rebé resposta de Pahoran, el mateix governador. I aquestes són les paraules que li deia:

2. Jo, Pahoran, governador en cap d’aquest país, envio aquestes paraules a Moroni, capità en cap de l’exèrcit. Et dic a tu, Moroni, que no me n’alegro de les vostres grans afliccions, sinó que m’afligeixen l’ànima.

3. Però n’hi ha d’aquells que sí que se n’alegren, fins al punt que s’han revoltat contra meu i també contra aquells del meu poble que són homes lliures; i aquells que s’han rebeŀlat són moltíssims.

4. I són els qui han cercat de treure’m el seient judicial, que han estat causa d’aquesta gran iniquitat; car s’han valgut de grans llagoteries, i han desviat el cor de molts, el que ocasionarà greus afliccions entre nosaltres. Han retingut els nostres queviures, i han desanimat els nostres homes lliures, que no han vingut a vosaltres.

5. Vet aquí, m’han foragitat de davant ells, i he fugit fins al país de Gedeó amb tots els homes que m’ha estat possible de reunir.

6. I he enviat una crida per tot aquest cantó del país. I vet aquí, ens arriben en massa cada dia, per a prendre les armes en defensa de la seva pàtria i la seva llibertat, i per tal de venjar els nostres greuges.

7. N’han vingut tants, que aquells que es rebeŀlaren contra nostre es troben desafiats, sí, fins al punt que ja ens temen i no s’atreveixen a sortir a fer-nos la guerra.

8. Aquests s’han apoderat del país, o de la ciutat de Zarahemla. S’han anomenat un rei, el qual s’ha escrit amb el rei del lamanites, en què s’ha pactat amb ell. I en aquest pacte ha convingut de mantenir la ciutat de Zarahemla, pel que es pensa que els lamanites podran conquerir la resta del país. I ell serà proclamat rei damunt aquest poble, quan quedi asservit als lamanites.

9. Ara, en la teva epístola m’has censurat, però això no importa gens. No m’he enfadat, sinó que em gaubo en la grandesa del teu cor. Jo, Pahoran, no cerco el poder, sinó de retenir el meu seient judicial per a conservar els drets i la llibertat del meu poble. La meva ànima es manté ferma en aquesta llibertat amb la qual Déu ens ha fet lliures.

10. Ara, vet aquí, resistirem la iniquitat fins a vessar la sang. No vessaríem la sang dels lamanites si romanguessin a terra seva.

11. No vessaríem la sang dels nostres germans si no s’alcessin en rebeŀlió i prenguessin l’espasa contra nostre.

12. Ens sotmetríem al jou de l’esclavitud si ho calia la justícia de Déu, o si ell ens en manés.

13. Però, vet aquí, ell no mana pas que ens subjectem als nostres enemics, sinó que posem en ell la nostra confiança; i ell ens deslliurarà.

14. Per tant, estimat germà Moroni, resistim el mal, i el mal que no puguem resistir amb les nostres paraules, sí, com les rebeŀlions i dissensions, resistim-lo amb les espases, per tal que poguem conservar la nostra llibertat, i alegrar-nos en la immensa gràcia de la nostra església i en la causa del nostre Redemptor i Déu.

15. Així doncs, baixa de pressa amb alguns dels teus homes, i deixa els altres a la comanda de Lehí i de Teàncum. Dóna’ls facultats per a conduir la guerra en aquella part del país, segons l’Esperit de Déu, que també és l’esperit de llibertat que hi ha en ells.

16. Vet aquí, els he enviat algunes provisions perquè no morin, fins que vinguis a mi.

17. Recull totes les forces que puguis al llarg de la teva marxa cap aquí, i pujarem encontinent contra aquells dissidents, en la força del nostre Déu, segons la fe que hi ha en nosaltres.

18. Ens apoderarem de la ciutat de Zarahemla per tal d’obtenir més queviures per a enviar a Lehí i Teàncum. Sí, marxarem contra aquells, en la força del Senyor, i acabarem amb aquesta gran iniquitat.

19. Ara, Moroni, m’alegro d’haver rebut la teva epístola, perquè m’inquietava una mica del que havíem de fer, si seria justícia en nosaltres sortir contra els nostres germans.

20. Però tu has dit, que si no es penedeixen, el Senyor t’ha manat de marxar contra ells.

21. Mira d’enfortir Lehí i Teàncum en el Senyor. Digues-los que no temin, perquè Déu els alliberarà, sí, i també tots aquells que es mantinguin ferms en aquella llibertat amb la qual Déu els ha fet lliures. Ara acabo la meva epístola al meu estimat germà, Moroni.