1. Succeí que en l’onzè mes de l’any dinovè, el desè dia del mes, hom veié els exèrcits dels lamanites que s’apropaven al país d’Ammoníah.

2. I la ciutat havia estat reconstruïda, i Moroni havia plaçat un exèrcit prop dels límits de la ciutat; i havien amuntegat tot de terra al voltant, a fi de protegir-se de les fletxes i les pedres dels lamanites, car aquests lluitaven amb pedres i fletxes.

3. He dit que la ciutat d’Ammoniah havia estat reconstruïda. Sí, us dic que havia estat reconstruïda en part; i com que els lamanites ja l’havien destruïda una vegada, per motiu de la iniquitat del poble, cregueren que novament els seria presa fàcil.

4. Però heus aquí, que n’era de gran el seu desengany! Perquè els nefites havien aixecat un crestall de terra, tot al seu voltant, que era tan alt que els lamanites no podien llançar-los les seves pedres i fletxes perquè tinguessin efecte, ni podien atacar-los més que pel lloc de l’entrada.

5. Ara, aquesta vegada els capitans en cap dels lamanites quedaren sorpresos fora mida, pel seny dels nefites en preparar les seves places fortes.

6. Ara, els capitosts dels lamanites havien suposat, que per ésser més nombrosos, que haurien pogut caure damunt d’ells com abans. I també s’havien preparat, amb escuts i amb cuirasses; i també amb vestits de pell, sí, vestits molt groixuts per a cobrir-los la nuesa.

7. Així de preparats, creien que fàcilment podrien vèncer els seus germans i imposar-los el jou de l’esclavitud, o occir-los i destrossar-los com volguessin.

8. Però, heus aquí, amb la més gran sorpresa veieren que estaven preparats per a ells, d’una manera com mai no s’havia conegut entre tots els fills de Lehí. I és que estaven preparats per a combatre els lamanites, a la faisó de les instruccions de Moroni.

9. I succeí que els lamanites, o amalickiahites, restaren molt admirats de la manera que s’havien preparat per a la guerra.

10. Ara, si el rei Amalickíah hagués baixat de la terra de Nefí al front del seu exèrcit, potser hauria manat als lamanites que ataquessin els nefites a la ciutat d’Ammoníah, perquè no li importava la sang del seu poble.

11. Però Amalickíah mateix no baixà a la batalla. I els seus capitans en cap no gosaren atacar els nefites a la ciutat d’Ammoníah, perquè Moroni havia canviat el maneig d’afers entre els nefites, de manera que els lamanites quedaren frustrats davant els llocs de refugi i no pogueren caure’ls al damunt.

12. Per tant, es retiraren a l’erm, i aixecaren campament, i marxaren cap al país de Noè, perquè suposaren que aquest seria ara el lloc més favorable per a atacar els nefites,

13. Ja que no sabien que Moroni havia fortificat, o havia construït fortaleses per a cada ciutat, en tot el país al voltant. Per això s’encaminaren cap al país de Noè, fermament resoluts; sí, els seus capitans en cap es posaren davant, i feren jurament que destruirien la gent d’aquella ciutat.

14. Però, heus aquí, per a sorpresa seva, la ciutat de Noè, que abans havia estat una plaça feble, ara s’havia fet forta, gràcies a Moroni, sí, encara més forta que la ciutat d’Ammoníah.

15. Ara, era per la saviesa de Moroni, car s’havia pensat que s’espantarien amb la ciutat d’Ammoníah; i com que la ciutat de Noè sempre havia estat la part més feble del país, per tant, allí farien cap per a la batalla. I així s’esdevingué, segons els seus desigs.

16. I Moroni havia nomenat Lehí com a capità en cap dels homes d’aquella ciutat. Fou el mateix Lehí que havia lluitat amb els lamanites en la vall cap a l’est del riu Sidó.

17. I ara, succeí que quan els lamanites descobriren que era Lehí el qui comandava la ciutat, novament se sentiren frustrats, car, el temien moltíssim. Així i tot, els seus capitans en cap havien fet jurament d’atacar la ciutat; per això, feren avançar els exèrcits.

18. Emperò els lamanites no podien penetrar en els forts més que per l’entrada, a causa de l’alçària dels munts de terra que s’havien aixecat, i la fondària del fossat que s’havia cavat tot al voltant, excepte per l’entrada.

19. Així, els nefites estaven preparats per a destruir tots aquells que intentessin enfilar-se al fort per qualsevol altre camí, llançant-los pedres i fletxes.

20. I així estaven preparats, sí, amb un cos dels seus homes més forts, amb espases i fones, per a abatre tot aquell que intentés penetrar a la plaça forta per l’entrada. Així estaven preparats per a defensar-se contra els lamanites.

21. Succeí, doncs, que els capitans dels lamanites portaren els seus homes davant l’entrada, i començaren a batre’s amb els nefites, per tal de penetrar la plaça forta. Però heus aquí, els feien recular una i altra vegada, de tal manera que foren morts amb grans estralls.

22. Ara, quan veieren que no podien avantatjar els nefites per l’entrada, començaren a soscavar els munts de terra per tal de fer-s’hi un pas per als exèrcits, i combatre amb igualtat. Però en aquestes temptatives foren escombrats per les pedres i les fletxes que els llançaren; i en lloc d’omplir els fossats tombant-hi els munts de terra, els ompliren, en part, amb els seus morts i ferits.

23. Així els nefites guanyaren en tot als seus enemics; i així els lamanites intentaren de destruir-los fins que moriren tots els seus capitans en cap. Sí, foren matats més de mil lamanites, mentre que dels nefites no en va morir cap.

24. Hi havia prop de cinquanta ferits, dels qui havien estat exposats a les fletxes dels lamanites a l’entrada, però protegits pels escuts, cuirasses i cimeres, només reberen ferides a les cames, moltes d’elles greus.

25. I succeí que quan els lamanites veieren que els seus capitans en cap havien mort tots, fugiren a l’erm. I tomaren a la terra de Nefí per a informar el rei, Amalickíah, que era nefita de naixença, quant a les seves grans pèrdues.

26. I succeí que es posà furiós amb el seu poble perquè no havia aconseguit el seu desig sobre els nefites; no els havia imposat el jou de l’esclavitud.

27. Sí, s’enutjà de mala manera, i maleí Déu, i també Moroni, tot jurant que li beuria la seva sang. I tot això perquè Moroni havia guardat els manaments de Déu, en fer preparatius per a protegir el seu poble.

28. Per altra banda, el poble de Nefí donà gràcies al seu Déu i Senyor, pel seu incomparable poder en alliberar-los de les mans dels seus enemics.

29. Així acabà l’any dinovè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

30. I va haver-hi pau contínua entre ells, i gran prosperitat en l’església per la cura i diligència que donaven a la paraula de Déu que els anunciaven Helaman, i Shiblon i Corianton, i Ammon i els seus germans, sí, i tots aquells que havien estat ordenats segons el sant orde de Déu, havent estat batejats al penediment i enviats a predicar entre el poble.