Scriptures
Alma 59


Capítol 59

Epístola de Moroni a Pahoran, demanant reforços per a Helaman. Els lamanites prenen la ciutat de Nefíah. Moroni, enfadat per l’aparent indiferència del govern.

1. Ara, succeí que en l’any trenta del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, després que Moroni va haver rebut i llegit l’epístola d’Helaman, s’alegrà molt del benestar, sí, dels reeixits d’Helaman, en apoderar-se de les terres que s’havien perdut.

2. Sí, i ho féu conèixer a tota la seva gent, per tots els voltants del lloc on es trobava, perquè tothom s’alegrés també.

3. I succeí que tot seguit envià una epístola a Pahoran, en la qual soŀlicità que fes ajuntar homes per tal de reforçar Helaman, o els exèrcits d’Helaman, a fi que defensés fàcilment aquella part del país que tan miraculosament havia reeixit en reconquistar.

4. I després d’haver enviat aquesta epístola al país de Zarahemla, Moroni es posà altra volta a idear un pla per a apoderar-se del restant d’aquelles possessions i ciutats que els lamanites els havien pres.

5. I succeí que mentre Moroni s’estava preparant així per anar a la batalla contra els lamanites, els habitants de Nefíah, els quals s’hi havien aplegat des de les ciutats de Moroni, i de Lehí i de Morianton, foren atacats pels lamanites.

6. Sí, per tots aquells que s’havien vist constrenyits a fugir del país de Mantí i dels encontorns, i havien vingut a ajuntar-se als lamanites que es trobaven en aquella part del país.

7. I així, per ésser tan nombrosos, sí, i en rebre reforços cada dia per ordres d’Ammoron, sortiren contra el poble de Nefíah, i començaren a fer-los grans estralls.

8. I els seus exèrcits eren tan nombrosos que la resta del poble de Nefíah es veié obligada a fugir davant seu; i se n’anaren, i s’uniren amb l’exèrcit de Moroni.

9. Ara, com que Moroni havia pensat que s’enviarien homes a la ciutat de Nefíah per a l’ajut del poble en defensar-la, i sabent que era més fàcil d’impedir que la ciutat caigués en mans dels lamanites, que no pas reprendre’s d’ells, suposava que fàcilment defensarien aquella ciutat.

10. Per això retenia totes les seves tropes per a protegir aquells indrets que ja havia reconquistat.

11. I quan Moroni veié que s’havia perdut la ciutat de Nefíah, s’entristí molt, i començà a dubtar si, a causa de les malvestats del poble, no caurien tots a les mans dels seus germans.

12. I el mateix succeí amb tots els seus capitans en cap. També dubtaven, i restaven meravellats de la maldat del poble; i tot això pels èxits dels lamanites damunt d’ells.

13. I succeí que Moroni s’irrità molt amb el govern per la indiferència d’ells pel que feia a la llibertat de la seva pàtria.