1. Ara, aquestes són les paraules que Amulek predicà al poble que es trobava al país d’Ammoníah:

2. Sóc Amulek, fill de Giddona, fill d’Ismael, que era descendent d’Aminadí; i era aquell mateix Aminadí que va interpretar l’escriptura que era sobre la muralla del temple, escrita pel dit de Déu.

3. I Aminadí era descendent de Nefí, fill de Lehí, el qui eixí de la terra de Jerusalem. I Lehí era descendent de Manasés, fill de Josep, el qual fou venut a Egipte pels seus germans.

4. I sóc també persona de no poca reputació entre tots els qui em coneixen. Sí, tinc molts parents i amics; i també he adquirit moltes riqueses per la mà de la meva laboriositat.

5. De totes maneres, a pesar de tot això, mai no he sabut molt dels camins del Senyor ni dels seus misteris, ni del seu meravellós poder. He dit que mai no havia sabut molt d’aquestes coses, però m’equivoco, car he vist molt dels seus misteris i del seu miraculós poder, sí, àdhuc en la preservació de les vides d’aquest poble.

6. Però així i tot, em vaig endurir de cor, perquè estava cridat moltes vegades, i no vaig voler escoltar. Per tant, coneixia d’aquestes coses, i amb tot, no vaig voler conèixer. Així doncs, vaig seguir rebeŀlant-me contra Déu, en la malícia del meu cor, fins al quart dia d’aquest setè mes que és en el desè any del govern dels nostres jutges.

7. Mentre feia camí per a visitar un parent molt allegat, se’m va aparèixer un àngel del Senyor i em va dir: Amulek, torna a casa teva, perquè donaràs de menjar a un profeta del Senyor, sí, a un home sant, que és un home escollit de Déu, perquè ell ha dejunat molts dies a causa dels pecats d’aquest poble, i està famolenc. I el rebràs a casa teva i l’alimentaràs; i et beneirà a tu i la teva família, i la benedicció del Senyor reposarà damunt teu i damunt la teva casa.

8. I succeí que vaig obeir la veu de l’àngel, i tornava cap a casa. I mentre hi anava, vaig trobar l’home de qui l’àngel m’havia dit: El rebràs a casa teva. I heus aquí, era aquest mateix home que us ha estat parlant de les coses de Déu.

9. I l’àngel em va dir: Es un home sant. Per tant, jo sé que és home sant, puix que així m’ho va dir un àngel de Déu.

10. I a més, sé que les coses de les quals ha testificat són vertaderes, perquè us dic, tan cert com viu el Senyor, així ha enviat el seu àngel per a manifestar-me-les. I això ha fet mentre aquest Alma ha estat a casa meva.

11. Heus aquí, ell ha beneït la meva llar; m’ha beneït a mi, i les meves dones, i els meus fills, i el meu pare i els meus parents. Sí, ha beneït tota la meva família; i la benedicció del Senyor ha reposat sobre nosaltres, d’acord amb les paraules que va dir.

12. Ara quan Amulek havia dit aquestes paraules, el poble començà a meravellar-se, veient que hi havia més d’un testimoni que testifiqués de les coses de què foren acusats, i també de les coses que havien de venir, segons l’esperit de profecia que hi havia en ells.

13. Així i tot, n’hi havia alguns entre ells que pensaven d’interrogar-los, per si amb les seves trampes enganyoses els poguessin enxarxar en les seves paraules, per tal que trobessin testimoniatge contra ells, perquè els poguessin lliurar als jutges, a fi que fossin jutjats segons la llei, i que fossin executats o ficats a la presó, segons el crim que podrien fingir o testificar contra ells.

14. Ara, aquests homes que cercaven de destruir-los eren advocats, que el poble llogava o nomenava per a administrar la llei a les seves estones de judicis o en els judicis dels crims del poble davant els jutges.

15. I aquests advocats eren instruïts en totes les arts i astúcies de la gent; i això fou a fi de facultar-los perquè fossin destres en la seva professió.

16. I succeí que es posaren a interrogar Amulek, que per cas així li fessin embrollar en les seves paraules, o contradir les paraules que digués.

17. Ara, aquests ignoraven que Amulek podia saber del seu designi. Però quan començaren a interrogar-lo, endevinà els seus pensaments, i els digué: Oh generació malvada i perversa, vosaltres, advocats i hipòcrates, esteu posant els fonaments del diable, perquè pareu trampes i paranyes per a enxarxar els sants de Déu!

18. Esteu tramant plans per a pervertir els camins dels justos, i abaixar la ira de Déu damunt el vostre cap, fins a la destrucció total d’aquest poble.

19. Sí, bé va dir Mossíah, el nostre últim rei, quan estava per lliurar el regne, no tenint a qui conferir-lo, i disposant que aquest poble es governés per la seva pròpia veu, sí, bé va dir ell, que si arribés el temps en què la veu d’aquest poble escollís la iniquitat, o sigui, si arribava el dia en què aquest poble caigués en transgressió, llavors estaria a punt per a la destrucció.

20. I ara us dic, que el Senyor bé jutja de les vostres iniquitats, i bé crida a aquest poble per la veu dels seus àngels: Penediu-vos, penediu-vos, perquè el regne del cel és a prop!

21. Sí, bé crida ell, per la veu dels seus àngels: Baixaré enmig del meu poble, amb l’equitat i la justícia a les meves mans.

22. Sí, i us dic, que si no fos per les pregàries dels justos, que ara són al país, seríeu castigats ara mateix amb la destrucció total; amb tot, no seria pel diluvi, com amb el poble en els dies de Noè, sinó per la fam, i per la pestilència i l’espasa.

23. Emperò és per les oracions dels justos que sou perdonats. Per tant, si rebutgeu els justos d’enmig de vosaltres, llavors el Senyor no deturarà la seva mà, sinó que amb l’ardor de la seva ira, us sortirà a l’encontre. Llavors sereu afligits per la fam, i per la pestilència i l’espasa; i el temps és a prop, si no us penediu.

24. Ara, succeí que el poble s’enfadà encara més amb Amulek, i cridà, dient: Aquest home blasma les nostres lleis, que són justes, i els nostres savis advocats, que nosaltres hem escollit.

25. Però Amulek estengué la mà i els cridà encara més fort: Oh generació malvada i perversa, com és que Satanàs us té tan bé arrapat el cor? Perquè us doneu a ell, perquè tingui poder damunt vostre, d’encegar-vos els ulls, que no comprengueu les paraules que se us diuen, segons la seva veritat?

26. O ¿és que he testificat contra la vostra llei? No enteneu; dieu que he parlat contra la vostra llei, però no ho he fet pas, sinó que he parlat a favor de la vostra llei, per a la vostra condemnació.

27. I us dic que els fonaments de la destrucció d’aquest poble es comencen a posar, per la injustícia dels vostres advocats i jutges.

28. Ara, succeí que quan Amulek hagué dit aquestes paraules, el poble cridà contra ell, dient: Ara sabem que aquest home és fill del diable, perquè ens ha mentit; perquè ha difamat la nostra llei. I diu que no n’ha parlat en contra.

29. I a més, ha vilipendiat els nostres advocats i els nostres jutges.

30. I succeí que els advocats els hi posaven al cor, que es recordessin d’aquestes coses contra ell.

31. I hi havia entre ells un que s’anomenava Zeezrom. Era el principal en acusar Amulek i Alma, essent ell un dels més destres entre ells, traficant molt entre el poble.

32. Ara, l’objecte d’aquests advocats era de fer guany; i en feien segons la seva feina.