Scriptures
Alma 62


Capítol 62

Moroni surt al socors de Pahoran. Reconquesta de Zarahemla. Ajuda tramesa a Helaman, Lehí i Teàncum. Els lamanites es concentren al país de Moroni. Teàncum mata Ammoron a costa de la pròpia vida. Els lamanites són rebutjats del país.

1. Ara, succeí que quan Moroni hagué rebut aquesta epístola, el seu cor prengué ànims i s’omplí de molt gran goig a causa de la fidelitat de Pahoran, que no era traïdor a la llibertat ni a la causa de la seva pàtria.

2. Però també s’afligí molt de la iniquitat dels qui havien foragitat Pahoran del seient judicial, sí, en fi, d’aquests que s’havien revoltat contra la seva pàtria i també el seu Déu.

3. I succeí que Moroni s’emportà uns quants homes, segons els desigs de Pahoran, i donà a Lehí i a Teàncum el comandament de la resta de l’exèrcit. I emprengué la marxa cap al país de Gedeó.

4. Hissà l’estendard de la llibertat en tot indret per on entrava, i es va atreure tots els qui podia al llarg de la seva marxa cap al país de Gedeó.

5. I succeí que eren a milers els qui s’aplegaren sota el seu estendard, i aixecaren les espases en defensa de la llibertat, perquè no caiguessin en la servitud.

6. I una vegada que Moroni hagué aplegat tots els homes que podia al llarg de la marxa, arribà al país de Gedeó; i ajuntant les seves forces amb les de Pahoran, es feren molt forts, àdhuc més que els homes de Pacus, el qual era rei d’aquells dissidents que havien foragitat els homes lliures del país de Zarahemla i s’havien apoderat d’aquella terra.

7. I succeí que Moroni i Pahoran baixaren, amb els seus exèrcits fins al país de Zarahemla. Sortiren contra la ciutat, i s’encontraren amb els homes de Pacus, de manera que es combateren.

8. I Pacus fou mort, i els seus homes, fets presoners; i Pahoran fou restablert al seu seient judicial.

9. Els homes de Pacus reberen el seu judici, segons la llei, i també aquells reialistes que havien estat agafats i ficats a la presó. I foren executats segons la llei, sí, tots aquells homes de Pacus i aquells reialistes — tot aquell que més aviat que lluitar per la seva pàtria lluitaria contra ella — foren executats.

10. De manera que calia que aquesta llei fos observada estrictament per a la seguretat del país; sí, i tot aquell que descobrien negant la seva llibertat, fou executat en l’acte, d’acord amb la llei.

11. Així acabà l’any trenta del govern dels jutges sobre el poble de Nefí. Moroni i Pahoran havien restablert la pau al país de Zarahemla, entre el seu propi poble, i havien castigat amb la mort tot aquell que no era fidel a la causa de la llibertat.

12. I succeí que al començament de l’any trenta-un del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, Moroni manà que s’enviessin provisions de seguida, i un exèrcit de sis mil homes a Helaman, per a ajudar-lo en defensar aquella porció del país.

13. També féu que s’enviés un exèrcit de sis mil homes, amb suficients queviures, als exèrcits de Lehí i de Teàncum. I així es va fer per a fortificar el país contra els lamanites.

14. I succeí que Moroni i Pahoran, havent deixat un cos gran d’homes al país de Zarahemla, emprengueren la marxa amb una força considerable cap al país de Nefíah, resoluts a enderrocar els lamanites d’aquella ciutat.

15. I mentre marxaven cap a aquell país, agafaren un cos gran de lamanites, i n’occiren molts i s’apoderaren dels seus queviures i armes de guerra.

16. I un cop els havien fet presoners, els feren juramentar que no tornarien mai a prendre les armes de guerra contra els nefites.

17. I quan hagueren fet aquest pacte, els enviaren a viure amb el poble d’Ammon. Eren en nombre uns quatre mil que no foren morts.

18. I succeí que un cop els havien despedit, prosseguiren la marxa cap al país de Nefíah. I en arribar a la ciutat, plantaren les tendes a les planúries de Nefíah, prop de la ciutat.

19. Ara, Moroni desitjava que els lamanites sortissin a la batalla contra seu a les planúries, però aquells, coneixent el molt gran valor dels nefites, i veient l’alt nombre del seu exèrcit, no s’atreviren a sortir a l’encontre contra ells; per això, no emprengueren la batalla aquell dia.

20. I a entrada de nit, Moroni sortí a la fosca i pujà dalt de la muralla a fi d’espiar en quina part de la ciutat s’acampaven els lamanites amb el seu exèrcit.

21. I es trobaven cap a l’est, prop de l’entrada; i tots dormien. Llavors, Moroni tornà al seu exèrcit, i féu que preparessin, a tota pressa, llibants i escales per tal de baixar-los des de dalt de la muralla cap a l’interior.

22. I succeí que Moroni féu que els seus homes s’avancessin i pugessin dalt de la muralla, i que els baixessin per aquell cantó de la ciutat, cap al ponent, on no estaven acampats els lamanites amb els seus exèrcits.

23. I succeí que a tots els baixaren dins la ciutat de nit, per mitjà dels llibants i les escales. De manera que a trenc d’alba tots ja eren dintre els murs de la ciutat.

24. I ara, quan els lamanites es despertaren i veieren que els exèrcits de Moroni eren dins els murs, s’espantaren tant que fugiren pel pas de la entrada.

25. I quan Moroni va veure que fugien al seu davant, féu que els seus homes es llancessin contra ells, i en mataren molts, i d’altres rodejaren i els feren presoners; i els altres fugiren al país de Moroni, prop de les platges del mar.

26. Així, Moroni i Pahoran s’apoderaren de la ciutat de Nefíah sense perdre ni un sol home; i hi havia molts dels lamanites que foren morts.

27. Ara, succeí que tots els lamanites que es feien presoners, desitjaren unir-se al poble d’Ammon i ésser lliures.

28. I succeí que a tot aquell que ho desitjava, li fou concedit segons el seu parer.

29. De manera que tots els presoners lamanites s’uniren al poble d’Ammon, i començaren a afanyar-se, conreant la terra, cultivant tota mena de cereals, i criant ramats i bestiar de tota espècie. Així fou com els nefites es trobaren alleugerits d’un gran pes, sí, fins a quedar lliures de tots els presoners d’entre els lamanites.

30. Llavors succeí que Moroni — una vegada que havia pres la ciutat de Nefíah, havent fet molts presoners, cosa que reduí molt els exèrcits lamanites, i havent recobrat molts dels nefites que s’havien fet presoners, el que reforçà considerablement l’exèrcit de Moroni — per tant, Moroni sortí del país de Nefíah cap al país de Lehí.

31. I succeí que quan els lamanites veieren que Moroni venia contra ells, s’espaordiren altra volta i fugiren davant l’exèrcit de Moroni.

32. I Moroni i els seus exèrcits els perseguiren de ciutat en ciutat, fins que s’encontraren amb Lehí i Teàncum. I els lamanites fugiren de Lehí i Teàncum, fins a la vora de la mar, fins i tot al país de Moroni.

33. I les forces dels lamanites s’havien reunit totes, de manera que es trobaven en un sol cos, en el país de Moroni. I Ammoron, el rei dels lamanites, també estava amb ells.

34. I succeí que Moroni, Lehí i Teàncum acamparen amb els seus exèrcits als voltants de les fronteres del país de Moroni; així que els lamanites estaven rodejats en les fronteres de l’erm cap al sud, i en les fronteres de l’erm cap a l’est.

35. Així acamparen per a la nit; perquè els nefites, i els lamanites també, estaven molt fatigats de la llarga marxa. Per això no resolgueren cap estratagema durant la nit, fora de Teàncum. Car ell estava furiós amb Ammoron, ja que considerava Ammoron, i el seu germà Amalickíah, la causa d’aquesta gran i llarga guerra entre ells i els lamanites, la qual havia ocasionat tanta batalla i efusió de sang, sí, i tanta fam.

36. I succeí que Teàncum, en la seva ira, anà al campament dels lamanites i es baixà per les muralles de la ciutat. Passà de lloc en lloc, amb una corda, fins que trobà el rei; i li llançà una javelina, que li entrà prop del cor. Però el rei despertà el seu servent, abans de morir, i perseguiren Teàncum i el mataren.

37. I succeí que quan Lehí i Moroni s’assabentaren de la mort de Teàncum, se n’afligiren molt, perquè havia estat un home que havia lluitat valentament per la seva pàtria. Sí, fou un veritable amic de la llibertat, i havia sofert moltíssimes afliccions greus. Però heus aquí, era mort, i havia seguit el camí de tota la terra.

38. Ara succeí que Moroni marxà al matí següent, i caigué sobre els lamanites; i en feren grans estralls i els foragitaren del país. I els lamanites fugiren i ja no tornaren contra els nefites en aquella època.

39. Així acabà l’any trenta-un del govern dels jutges sobre el poble de Nefí. I era així que havien tingut guerres i vessaments de sang, i fam i afliccions per espai de molts anys.

40. Hi havia hagut assassinats, i disputes, i dissensions, i tota mena d’iniquitats entre el poble de Nefí. Però així i tot, per amor dels justos, sí, per causa de les pregàries dels justos, foren salvats.

41. Però per la llarga durada de la guerra entre nefites i lamanites, molta gent s’havia tornat insensible. I molts s’havien entendrit per raó de les seves afliccions, en què s’humiliaren davant de Déu, fins a les profunditats de la humilitat.

42. I succeí que després d’haver fortificat Moroni aquelles parts del país més exposades als lamanites, fins que eren prou fortes, retornà a la ciutat de Zarahemla. I Helaman també tomà al lloc de la seva herència. I novament quedà restablerta la pau entre el poble de Nefí.

43. Moroni lliurà el comandament del seu exèrcit a les mans del seu fill, que es deia Moroníah; i després es retirà a casa seva per a passar la resta dels seus dies en pau.

44. Pahoran retornà al seient judicial. I Helaman emprengué altra vegada la predicació de la paraula de Déu entre el poble, ja que amb tantes guerres i baralles calia fer una reglamentació en l’església altra vegada.

45. Per això, Helaman i els seus germans sortiren, i proclamaren la paraula de Déu amb molta força, convencent molta gent de les seves dolenteries, el que els féu penedir-se dels seus pecats i batejar-se al seu Déu i Senyor.

46. I succeí que altra vegada establiren l’església de Déu per tot el país.

47. Sí, i es feren reglaments quant a la llei. I els foren designats jutges i jutges superiors.

48. I el poble de Nefí començà a prosperar altra volta en el país, i a multiplicar-se i a fer-s’hi molt forts. I esdevingueren molt rics.

49. Però malgrat les seves riqueses, o força o prosperitat, no s’alçaren en l’orgull dels seus ulls, ni foren lents en recordar-se del seu Déu i Senyor, sinó que s’humiliaren fora mida davant d’ell.

50. Sí, es recordaven de les coses grans que el Senyor havia fet per a ells, que els havia rescatat de la mort, i dels lligams, i de presons i de tota mena d’afliccions; i que els havia deslliurat de les mans dels seus enemics.

51. I pregaven al seu Déu i Senyor sense parar. Així el Senyor els beneí d’acord amb la seva paraula, fins al punt que es feren forts i prosperaren en el país.

52. Tot això es féu. I Helaman morí en l’any trenta-cinc del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.