Scriptures
Jarom 1
previous next

El Llibre de Jarom

Capítol 1

Jarom, fill d’Enós, guarda els annals. Els nefites serveixen el Senyor i són prosperats.

1. Ara jo, Jarom, escric algunes paraules d’acord amb el manament del meu pare Enós, per tal que sigui conservada la nostra genealogia.

2. I com que aquestes planxes són petites, i que s’escriuen aquestes coses amb l’intent de beneficar els nostres germans, els lamanites, per tant, cal que jo escrigui una mica. Però no escriuré sobre les meves profecies ni les meves revelacions; doncs, què més podria escriure que no hagin escrit els meus pares? Es que no han revelat ells el pla de salvació? Us dic que sí, i amb això ja en tinc prou.

3. Heus aquí, és precís que es treballi molt entre aquest poble, a causa de la duresa del seu cor i la sordesa de la seva orella, i la ceguesa de la seva ment, i la testarrudesa del seu coll. Malgrat tot, Déu els és misericordiós fora mida, i fins ara no els ha escombrat de la faç de la terra.

4. I hi ha molts d’entre nosaltres que tenim moltes revelacions, perquè no tots són testarruts. I tots aquells que no en són, i tenen fe, tenen comunió amb l’Esperit Sant, el qual es manifesta als fills dels homes, segons la seva fe.

5. Ara, havien passat dos-cents anys, i el poble de Nefí s’havia fet fort en el país. Miraven de guardar la llei de Moisès i de santificar el dia del sàbat per al Senyor, i no profanaven ni blasfemaven. I les lleis del país eren summament estrictes.

6. Estaven espargits damunt una gran part de la superfície de la terra, i els lamanites també. I aquests eren molt més nombrosos que els nefites, i estimaven l’assassinat, i beurien la sang dels animals.

7. I succeí que varen venir moltes vegades contra nosaltres, els nefites, a fer-nos la guerra. Però els nostres reis i cabdills eren homes poderosos en la fe del Senyor, i ensenyaven al poble els camins del Senyor. Per tant, vàrem resistir els lamanites i els foragitàrem de les nostres terres; i ens posarem a fortificar les nostres ciutats o qualsevol indret de la nostra herència.

8. Ens vàrem multiplicar moltíssim, espargint-nos damunt la superfície de la terra, i esdevinguérem molt rics en l’or i la plata, i les coses precioses, i en obres mestres de fusta, en edificis i en maquinària, i també en ferro i coure, llautó i acer. I fèiem eines de tota mena per a conrear la terra, i armes de guerra — la sageta punxeguda, el buirac, el dard, la jabalina i tots els preparatius per a la guerra.

9. I així, preparats per fer front als lamanites, aquests no varen prosperar contra nostre. Però es verificà la paraula que el Senyor proferí als nostres pares, dient: En tant que guardeu els meus manaments, prosperareu en el país.

10. I succeí que els profetes del Senyor amonestaven el poble de Nefí, segons la paraula de Déu, que si no guardaven els manaments, ans queien en transgressió, serien destruïts de la faç de la terra.

11. Per tant, els profetes, i els sacerdots i els mestres s’afanyaven, exhortant amb tota longanimitat el poble a la diligència; ensenyant-los la llei de Moisès i l’intent pel qual fou donada; persuadint-los a mirar endavant fins al Messies i a creure que vendria, com si ja hi estigués. I d’aquesta manera els ensenyaven.

12. I succeí que obrant així, evitaren que fossin destruïts de la faç de la terra, perquè els punxaven el cor amb la paraula, estimulant-los tothora al penediment.

13. I succeí que ja havien transcorregut dos-cents trenta-vuit anys — a la faisó de guerres, baralles i dissensions per espai de molt del temps.

14. I jo, Jarom, no escric més perquè les planxes són petites. Però, germans meus, podreu recórrer a les altres planxes de Nefí, perquè allí està gravada la història de les nostres guerres, segons els escrits dels reis o els que aquests feien escriure.

15. I poso aquestes planxes a mans del meu fill, Omní, per tal que siguin guardades segons els manaments dels meus pares.