Scriptures
Omní 1
previous next

El Llibre d’Omní

Capítol 1

Compost dels annals d’Omní, Amaron, Quemis, Abinadom i Amalequí. Mossíah surt del país de Nefí i descobreix el país de Zarahemla, poblat per una altra colònia de Jerusalem. Mossíah és proclamat rei. Coriàntumr, l’últim dels jaredites. El rei Benjamí. Altres migracions.

1. Heus aquí, succeí que jo, Omní, manat pel meu pare, Jarom, d’escriure una mica damunt aquestes planxes, per a conservar la nostra genealogia,

2. Vull que sapigueu, doncs, que en la meva vida he lluitat molt amb l’espasa a fi de guardar el meu poble, els nefites, de caure en mans dels seus enemics, els lamanites. Però jo mateix sóc home malvat, i no he guardat els estatuts i manaments del Senyor, om devia fer.

3. Succeí que ja havien transcorregut dos-cents setanta-sis anys, i teníem moltes èpoques de pau, i d’altres de guerres serioses i de vessament de sang. Finalment varen passar dos-cents vuitanta-dos anys, i jo havia guardat aquestes planxes segons els manaments dels meus pares; i les vaig conferir al meu fill Amaron. I hi poso fi.

4. Ara jo, Amaron, escric les coses que escrigui, que són poques, en el llibre del meu pare,

5. Succeí que havien passat tres-cents vint anys. I els més perversos d’entre els nefites foren destruïts.

6. Perquè el Senyor no consentiria que després d’haver-los emmenat del país de Jerusalem, i d’haver-los guardat i preservat de les mans dels seus enemics, sí, no permetria que no es verifiquessin les paraules que va dir als nostres pares: En tant que no guardeu els meus manaments, no prosperareu en el país.

7. Per tant, el Senyor els castigà amb greus judicis. Però, amb tot, va perdonar els justos perquè no morissin, i els deslliurà de les mans dels seus enemics.

8. I succeí que vaig lliurar les planxes al meu germà, Quemis.

9. Ara jo, Quemis, escric el poc que faig al mateix llibre que el meu germà; perquè he vist que l’última cosa que va escriure, fou escrita de la seva pròpia mà, i ho féu en el mateix dia que me’l va lliurar. I d’aquesta manera guardem els annals, perquè és segons els manaments dels nostres pares. I hi poso terme.

10. Heus aquí que jo, Abinadom, sóc fill de Quemis. Succeí que vaig veure moltes guerres i baralles entre el meu poble, els nefites, i els lamanites. I jo-, amb la meva pròpia espasa, he llevat la vida a molts lamanites en defensa dels meus germans.

11. I la història d’aquest poble està gravada sobre planxes que guarden els reis, segons les generacions. I no sé de cap revelació o profecia que no hagi quedat escrita. Així, amb el que està escrit n’hi ha prou. I hi poso terme.

12. Heus aquí que sóc Amalequí, fill de Abinadom. Us diré alguna cosa sobre Mossíah que fou declarat rei del país de Zarahemla. El Senyor el va avisar que sortís de la terra de Nefí cap a l’erm, i que tots els qui volguessin escoltar la veu del Senyor se n’anessin amb ell.

13. Succeí que ho féu segons el que el Senyor li manà. I ell i tots els qui volgueren escoltar la veu del Senyor, varen marxar cap a l’erm, i foren conduïts per molta prèdica i profecia. Foren amonestats tothora per la paraula de Déu, i guiats pel poder del seu braç a través de l’erm, fins que varen arribar a la terra que es diu el país de Zarahemla.

14. I varen descobrir un poble que es deia el poble de Zarahemla. Ara, hi hagué gran gaubança entre el poble de Zarahemla, i també Zarahemla mateix s’alegrà molt, perquè el Senyor els havia enviat el poble de Mossíah amb les planxes de llautó que contenien els annals dels jueus.

15. I succeí que Mossíah va descobrir que el poble de Zarahemla eixí de Jerusalem a l’època que Sedequies, rei de Judà, fou portat captiu a Babilònia.

16. Varen fer camí per l’erm, i la mà del Senyor els conduí a través de les grans aigües fins al país on Mossíah els va trobar; i allí sojornaren des de llavors.

17. I al temps quan Mossíah els va descobrir, havien arribat a ésser molt nombrosos. Així i tot, havien sofert moltes guerres i greus baralles, i de tant en tant havien sucumbit per l’espasa. El seu idioma s’havia corromput, i no havien portat annals amb ells. Negaven l’existència del seu Creador; i ni Mossíah ni el poble de Mossíah els podien entendre.

18. Però succeí que Mossíah els féu instruir en l’idioma d’ell. I després que els hi varen instruir, Zarahemla donà la genealogia dels seus pares, segons la seva memòria. Aquesta s’ha quedat escrita, però no pas sobre aquestes planxes.

19. I succeí que el poble de Zarahemla i el de Mossíah varen unir-se, i Mossíah fou nomenat el seu rei.

20. Succeí, en els dies de Mossíah, que li van portar una gran pedra amb inscripcions, i ell les va interpretar pel do i poder de Déu.

21. Donaven la relació d’un tal Coriàntumr i la matança del seu poble. I Coriàntumr fou descobert pel poble de Zarahemla, i va viure amb ells per espai de nou llunes.

22. També parlava algunes paraules sobre els pares d’ell. I els seus primers pares eixiren de la torre, quan el Senyor va confondre la llengua dels pobles. I la severitat del Senyor els va caure al damunt segons els seus judicis, que són justos. I els seus ossos jauen espargits en la terra al nord.

23. Heus aquí. jo, Amalequí, vaig néixer en els dies de Mossíah, i he viscut fins a veure la seva mort; i Benjamí, el seu fill, regna en lloc seu.

24. He vist en els dies del rei Benjamí, una guerra seriosa i molta sang vessada entre nefites i lamanites. Però els nefites avantatjaren molt els lamanites, sí, en tant que el rei Benjamí els féu fora de la terra de Zarahemla.

25. Ara, he començat a envellir; i com que no tinc descendència, i sé que el rei Benjamí és un home just davant del Senyor, li lliuraré aquestes planxes, tot exhortant els homes a que vinguin a Déu, el Sant d’Israel, i creguin en la profecia, i en les revelacions, en el ministeri d’àngels, i el do de parlar amb llengües, i el do d’interpretar llengües, i en totes les coses que són bones. Perquè no n’hi ha res que sigui bo, que no ve del Senyor; i tot allò que és dolent ve del diable.

26. Ara, estimats germans, voldria que vinguéssiu al Crist, el Sant d’Israel, i participéssiu de la seva salvació i el poder de la seva redempció. Sí, veniu a ell i oferiu-li l’ànima entera com a ofrena. Prosseguiu en el dejuni y la pregària, i persevereu fins a la fi; i tan cert com viu el Senyor, sereu salvats.

27. Ara, voldria dir quelcom d’un cert nombre de gent que pujà a l’erm per retornar a la terra de Nefí; perquè hi havia molts que desitjaven posseir la terra de la seva herència.

28. Per tant, se n’anaren a l’erm. I el seu cabdill, que era un home fort i poderós, i home testarrut, per tant, va provocar una baralla entre ells. I tots foren matats a l’erm, menys cinquanta que varen retornar a la terra de Zarahemla.

29. I succeí que també s’emportaren d’altres, en nombre, i altra vegada emprengueren el camí per l’erm.

30. Jo, Amalequí, tenia un germà que també se’n va anar amb ells; i des de llavors no n’he sabut res més. Ja estic a punt d’ajaure’m al sepulcre, i aquestes planxes ja són plenes. I poso terme a la meva narració.