1. Ara, succeí que quan Amulek acabà de dir aquestes paraules, es varen retirar de la multitud i passaren a la terra de Jersó.

2. I els altres germans, després d’haver predicat la paraula als zoramites, també passaren a la terra de Jersó.

3. I succeí que quan la part més popular dels zoramites s’havia consultat entre si sobre les paraules que els havien estat predicades, s’enutjaren a causa de la paraula, ja que destruïa la seva argúcia. Per tant, no volgueren escoltar les paraules.

4. I es comunicaren i aplegaren el poble per tot el país, i els consultaren en quant a les paraules que s’havien parlat.

5. Ara, els governants i els sacerdots i mestres no deixaren que el poble conegués els seus designis. Per tant, indagaren secretament el parer de tot el poble.

6. I després de saber el parer de tothom, aquells que estaven a favor de les paraules que havien parlat Alma i els seus germans, foren foragitats del país; i eren molts. I també passaren a la terra de Jersó.

7. I succeí que Alma i els seus germans els varen atendre.

8. Ara, els zoramites estaven enfadats amb el poble d’Ammon que era a Jersó. I el cabdill dels zoramites, home molt malvat, envià al poble d’Ammon, desitjant-los que fessin fora del seu país tots aquells que hi arribessin.

9. I respirà moltes amenaces contra ells. Però el poble d’Ammon no s’atemorí de les seves paraules; per tant, no expulsaren els zoramites, sinó que acolliren tots els pobres d’entre els zoramites que hi arribaven. I els alimentaren, els vestiren, i els donaren terres per a la seva herència; i els atenien segons mancaven.

10. Ara, això mogué a ira els zoramites contra el poble d’Ammon, i es posaren a confabular amb els lamanites i a incitar-los també a la ira contra ells.

11. I així fou que els zoramites i els lamanites començaren els preparatius de guerra contra el poble d’Ammon i també contra els nefites.

12. Així acabà l’any dissetè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

13. I el poble d’Ammon marxà de la terra de Jersó, i entrà al país de Melek, i deixaren lloc a la terra de Jersó pels exèrcits dels nefites, perquè lluitessin contra els exèrcits dels lamanites i dels zoramites. Així començà una guerra entre els lamanites i els nefites en l’any divuitè del govern dels jutges. I més endavant es farà una relació de les seves guerres.

14. I Alma, i Ammon, i els seus germans, i també els dos fills d’Alma, retornaren al país de Zarahemla, després d’haver estat instruments a les mans de Déu per a portar molts zoramites al penediment. I tots els qui foren portats al penediment, foren foragitats del seu país, però tenen terres com a herència a la terra de Jersó, i han pres armes per a defensar-se ells, i les seves mullers i fills, i les seves terres.

15. Ara, Alma, afligit per la iniquitat del seu poble, sí, per les guerres i els vessaments de sang, i les baralles que hi havia entre ells, i havent anat a predicar la paraula, o havent fet que es declarés, entre tota la gent de cada ciutat, i veient que el cor del poble començava a endurir-se i que ells començaven a ofendre’s a causa de la severitat de la paraula, s’angoixà moltíssim de cor.

16. Per això, féu que s’ajuntessin els seus fills a fi de donar a cadascú el seu encàrrec, per separat, respecte a les coses que pertanyen a la rectitud. I tenim una relació dels seus manaments que els donà, segons el seu propi registre.