1. Ara, fill meu, tinc una mica més per dir-te del que vaig dir al teu germà. Car vet aquí, no has observat la fermesa del teu germà, la seva fidelitat i diligència en guardar els manaments de Déu? No t’ha donat ell un bon exemple?

2. Perquè no vas posar tanta cura en les meves paraules, com ho féu el teu germà, entre els zoramites. Es això el que tinc en contra teu: Vas anar vanant-te de la teva força i saviesa.

3. I això no és pas tot, fill meu. Vas fer el que era molt penós per a mi. Perquè vares abandonar el ministeri, i marxar al país de Siron, entre les fronteres dels lamanites, darrera la bagassa Isabel.

4. Sí, ella robava el cor de molts; però això no era excusa per a tu, fill meu. Havies d’haver atès el ministeri al qual t’havien encomanat.

5. No saps, fill meu, que aquestes coses són abominació a la vista del Senyor, sí, més abominables que tots els pecats, llevat del vessament de la sang innocent, o de negar l’Esperit Sant.

6. Perquè, vet aquí, si negues l’Esperit Sant, quan ja ha tingut cabuda dintre teu, i saps que el negues, vet aquí, que és un pecat que és imperdonable. Sí, i per a aquell que assassina contra la llum i la coneixença de Déu, no li és fàcil d’obtenir perdó. Sí, et dic, fill meu, que no li és fàcil d’assolir el perdó.

7. Fill meu, tan de bo que no fossis culpable de tan gran crim! No et remarcaria tant els crims, per a turmentar la teva ànima, si no fos pel teu bé.

8. Però, vet aquí, no pots ocultar els teus crims a Déu; i si no te’n penedeixes, s’estaran com a testimoni contre teu, en el darrer dia.

9. Ara, fill meu, voldria que et penedissis i abandonessis els teus pecats; que no anessis més darrera de les concupiscències dels teus ulls, sinó que et capgiressis en totes aquestes coses. Car excepte que fas així, de cap manera no podràs heretar el regne de Déu. Oh recorda-te’l! Pren-te’l bé, i capgira’t en aquestes coses.

10. I et mano que t’acostumis a aconsellar-te amb els teus germans grans en les teves empreses. Perquè estàs en la teva joventud, i et manques el nodriment dels teus germans; i estigues atent al seu consell.

11. No et deixis portar per cap cosa folla o vana. No permetis que el diable se t’endugui el cor altra vegada darrera aquelles iniqües prostitutes. Vet aquí, fill meu, com és de gran la iniquitat que has fet baixar sobre els zoramites; perquè quan varen observar la teva conducta, no volgueren creure les meves paraules.

12. Ara, l’Esperit del Senyor em diu: Mana als teus fills a fer el bé, no fos cas que desencaminessin el cor de molts cap a la destrucció. Per tant, fill meu, et mano, en el temor de Déu, que deixis les teves iniquitats;

13. Que retornis al Senyor, amb tota la teva ment, poder i força; que no t’enduguis el cor de cap altre a fer la dolenteria. Ans al contrari, retorna a ells, i reconeix-los les teves faltes, i aquell mal que has fet.

14. No cerquis les riqueses ni les vanitats d’aquest món; perquè, vet aquí, no te les pots endur.

15. I ara, fill meu, voldria dir-te quelcom sobre la vinguda del Crist. Vet aquí, et dic que és el qui certament vindrà a treure els pecats del món. Sí, ell ve a anunciar la bona nova de la salvació al seu poble.

16. Ara, fill meu, era aquest el ministeri al qual fores cridat, d’anunciar aquesta bona nova a aquest poble, de preparar-los la ment; o més bé, que la salvació pogués arribar a ells, per tal que preparessin la ment dels seus fills per a escoltar la paraula, al temps de la seva vinguda.

17. Ara, et tranquiŀlitzaré una mica la ment sobre aquest punt. Vet aquí, t’estranyes que aquestes coses siguin conegudes tant de temps per endavant. I jo et dic: No és una ànima tan preciosa ara per a Déu, com bo serà al temps de la seva vinguda?

18. No és tan necessari que el pla de redempció es faci conèixer a aquest poble, com als seus fills?

19. No és tan fàcil en aquest temps, que el Senyor enviï el seu àngel a anunciar aquesta bona nova a nosaltres, com als nostres fills, o com després del temps de la seva vinguda?