1. Succeí que així que Amalickíah hagué aconseguit el regne, començà a excitar-los el cor als lamanites contra el poble de Nefí. Sí, designà alguns homes perquè arenguessin els lamanites des de les seves torres contra els nefites.

2. I així els incità el cor contra els nefites, de tal manera que a finals de l’any dinovè del govern dels jutges, després de realitzar els seus designis fins a aquest punt, sí, havent-se fet rei sobre els lamanites, ja cercava també de regnar arreu del país, i sobre tota la gent del país, tant nefites com lamanites.

3. Per tant, havia aconseguit el seu propòsit, perquè els havia endurit el cor als lamanites i encegat la ment, i els havia incitat a la ira fins al punt que havia aplegat una host nombrosa per a anar a la batalla contra els nefites,

4. Ja que estava resolt, a causa del nombre tan gran del seu poble, de vèncer els nefites i reduir-los a la servitud.

5. De manera que nomenà capitans en cap d’entre els zoramites, essent ells més familiaritzats amb la força dels nefites, i els seus llocs de refugi, i els punts més febles de les ciutats; per això els designà com a capitans en cap dels seus exèrcits.

6. I succeí que plegaren el campament i avançaren cap al país de Zarahemla a l’erm.

7. Ara, succeí que mentre Amalickíah havia anat guanyant poder pel frau i l’engany, Moroni, per la seva banda, havia estat preparant la ment del poble a ésser fidels al seu Déu i Senyor.

8. Sí, havia estat fortificant els exèrcits dels nefites i construint petits fortins o llocs de refugi, aixecant munts de terra al voltant, per envoltar els seus exèrcits, i alçant muralles de pedra per a encerclar-los, als voltants de les ciutats i les fronteres de les seves terres, sí, tot arreu del país.

9. I en les fortificacions més febles hi coŀlocà un nombre més gran d’homes; així fortificà i reforçà les terres que posseïen els nefites.

10. Així es preparaven per a defensar la seva llibertat, les terres, les esposes, els fills i la seva pau, i que poguessin viure per al seu Déu i Senyor, i mantenir el que els seus enemics anomenaven la causa dels cristians.

11. Moroni era un home fort i poderós; un home de seny perfecte; sí, un home que no es delectava en el vessament de sang; un home en el qual l’ànima s’alegrava de la llibertat i de l’alliberament del seu país i dels seus germans de la captivitat i la servitud;

12. Sí, un home en el qual el cor s’inflava d’agraïment envers el seu Déu pels molts privilegis i benediccions que atorgava al seu poble; un home que s’afanyava molt per al benestar i la seguretat del seu poble.

13. Sí, i era un home ferm en la fe del Crist, i havia fet jurament de defensar el seu poble, els seus drets, el seu país i la seva religió, fins a donar la seva sang.

14. Ara, se’ls havia ensenyat als nefites a defensar-se dels enemics, fins al vessament de sang, si fos necessari; i també els fou ensenyat de no donar ofensa, sí, i de no aixecar mai l’espasa sinó contra un enemic, excepte per a defensar-se la seva vida.

15. I aquesta era la seva fe, que si ho feien així, Déu els faria pròspers en el país, o en altres paraules, que si eren fidels en guardar els manaments de Déu, ell els prosperaria en el país, sí, en avisar-los si havien de fugir o si havien de preparar-se per a la guerra, segons el perill.

16. A més, que Déu els manifestaria on haurien d’anar per a defensar-se dels seus enemics, i, si ho feien, el Senyor els alliberaria. I aquesta era la fe de Moroni, i el seu cor se’n gloriava — no de fer vessar sang, sinó de fer el bé i conservar el seu poble, sí, en guardar els manaments de Déu i resistir la iniquitat.

17. Sí, en veritat, en veritat us ho dic, que si tots els homes haguessin estat, o fossin, o serien semblants a Moroni, heus aquí que els mateixos poders de l’infern s’haurien sacsejat per sempre. Sí, el diable mai no tindria poder sobre el cor dels fills dels homes.

18. Heus aquí, era un home semblant a Ammon, fill de Mossíah, i també com els altres fills de Mossíah, i també tal com eren Alma i els seus fills, perquè tots eren homes de Déu.

19. I Helaman i els seus germans no prestaven pas menys servei al poble que el mateix Moroni; perquè predicaven la paraula de Déu, i batejaven al penediment tothom que volia escoltar les seves paraules.

20. I així sortiren, i el poble s’humiliava a causa de les seves paraules, de manera que foren molt afavorits del Senyor; i així no hi havia ni guerres ni disputes entre ells durant quatre anys.

21. Però, com ja tinc dit, cap al final de l’any dinovè, malgrat la pau que hi havia entre ells, es veieren compeŀlits al seu desgrat a combatre els seus germans, els lamanites.

22. Sí, i en fi, les seves guerres amb els lamanites no cessaren durant molts anys, a despit de la seva gran reluctància.

23. Ara, els sabia greu de prendre les armes contra els lamanites, perquè no es delectaven en vessar la sang; i no sols això, sinó que els afligia d’ésser els mitjans d’enviar tants dels seus germans d’aquesta vida a un món etern, sense preparació per a trobar el seu Déu.

24. Amb tot i així, no podien pas deixar-se matar, ni que les seves esposes i fills fossin assassinats per la barbàrie cruel d’aquells que en altre temps eren els seus germans, sí, i s’havien dissentit de la seva església, i els havien deixat, i s’havien proposat de destruir-los, ajuntant-se amb els lamanites.

25. Sí, no podien pas aguantar que els seus germans s’alegressin en la sang dels nefites, mentre restés algú que guardés els manaments de Déu, ja que la promesa del Senyor era que si guardaven els seus manaments prosperarien en el país.