1. Ara, succeí que al començament de l’any vint-i-nou del govern dels jutges, Ammoron envià a Moroni, soŀlicitant-li un bescanvi de presoners.

2. I succeí que Moroni va rebre aquesta soŀlicitud amb gran gaubança, ja que desitjava que les provisions que es gastaven per als presoners lamanites servissin per al sosteniment del seu propi poble; i també volia la seva pròpia gent per a reforçar l’exèrcit.

3. Ara, els lamanites havien fet captius moltes dones i nens, però entre tots els presoners de Moroni, o els que havia fet, no hi havia cap dona o nen. Per tant, va recórrer a un estratagema per tal d’aconseguir dels lamanites el nombre més gran possible de presoners nefites.

4. De manera que va escriure una epístola i la va trametre pel servent d’Ammoron, el mateix que havia portat l’epístola a Moroni. I aquestes són les paraules que va escriure a Ammoron:

5. Vet aquí, Ammoron, t’he escrit una mica sobre aquesta guerra que has emprès contra el meu poble, o més bé, que ha emprès contra ells el teu germà, i que tu has resolt de prosseguir, després de la seva mort.

6. Vet aquí, et parlaria una mica sobre la justícia de Déu, i de l’espasa de la seva ira omnipotent que penja damunt vostre, excepte que us penediu i retireu els vostres exèrcits cap a les vostres pròpies terres, o al país de les vostres possessions, que és la terra de Nefí.

7. Sí, et diria aquestes coses, si fossis capaç d’escoltar les meves paraules; sí, et parlaria d’aquell infern horrible que espera per a rebre uns tal assassins com ho heu estat tu i el teu germà, excepte que et penedeixes i renuncies als teus projectes assassins, i retornes amb els teus exèrcits a les teves terres.

8. Però tal com ja has rebutjat aquestes coses una vegada, i has lluitat contra el poble del Senyor, així suposo que ho tornaràs a fer.

9. Ara, vet aquí, estem preparats per a rebre’t; i si no renuncies als teus projectes, vet aquí, faràs baixar damunt teu la ira d’aquell Déu que has rebutjat, fins a la teva destrucció total.

10. Però, com viu el Senyor, excepte que et retires, els nostres exèrcits cauran damunt teu i aviat seràs visitat per la mort, perquè retindrem les nostres ciutats i les nostres terres, sí, i mantindrem la nostra religió i la causa del nostre Déu.

11. Suposo, però, que et parlo debades d’aquestes coses; o em sembla que ets un fill de l’infern. Per tant, acabo la meva epístola, tot dient que no et bescanviaré presoners, si no és amb la condició que per cada presoner, em lliuris un home, la seva muller i els seus fills; si així és el cas, faré el bescanvi.

12. Ara, vet aquí, si no, vindré contra tu amb els meus exèrcits; sí, armaré àdhuc les dones i els nens, i vindré contra teu i t’encalçaré fins a la teva pròpia terra que és la terra de la nostra primera herència. I serà sang per sang, i vida per vida; i et faré guerra fins a destruir-te de la faç de la terra.

13. Vet aquí que estic en la meva còlera, com ho és el meu poble. Has cercat d’assassinar-nos, mentre que nosaltres només hem buscat de defendre’ns. Però vet aquí, si proves de destruir-nos de nou, nosaltres cercarem de destruir a vosaltres; sí, i buscarem la nostra terra, terra de la nostra primera herència.

14. Ara acabo la meva epístola. Sóc Moroni, cap del poble nefita.

15. Succeí que quan Ammoron va rebre aquesta epístola, s’enutjà. I va escriure una altra a Moroni, i aquestes són les paraules que escrigué, dient:

16. Sóc Ammoron, rei dels lamanites. Sóc germà d’Amalickíah, el que tu has assassinat. Vet aquí, venjaré la seva sang damunt teu, sí, i et cauré al damunt amb els meus exèrcits, perquè no temo les teves amenaces.

17. Vet aquí que els vostres pares feren greuge als seus germans, de manera que els robaren el seu dret de governar-se, que legítimament els pertocava.

18. I ara si deposeu les armes i us subjecteu d’ésser governats per aquells als quals el govern pertoca per dret, llavors faré que el meu poble abandoni les armes, i no guerregi més.

19. Vet aquí, has proferit moltes amenaces contra meu i contra el meu poble, però les teves amenaces no ens fan cap por.

20. Malgrat això, concedeixo el bescanvi de presoners, d’acord amb la teva proposta, molt complagut, per tal de conservar els meus aliments per als meus homes de guerra. I emprendrem una guerra que serà sense fi, bé per a subjectar els nefites a la nostra autoritat o per a la seva anihilació eterna.

21. I pel que fa a aquell Déu, que dius tu que hem rebutjat, vet aquí que no coneixem un ésser semblant, ni vosaltres tampoc. Però, si fos que hi hagués tal ésser, només sabríem que ell ens ha fet a nosaltres com a vosaltres.

22. I si és que hi ha un diable i un infern, vet aquí, no t’hi enviarà a viure junt amb el meu germà, el qui heu assassinat, el qual insinues que hi ha anat a fer cap? Però, tot això no té cap importància.

23. Sóc Ammoron, descendent de Zoram, el qui els vostres pares enganxaren i s’endugueren de Jerusalem.

24. I ara, vet aquí, que sóc un lamanita valent. Aquesta guerra s’ha emprès per a venjar els greuges contra aquest poble, i per a mantenir i aconseguir els seus drets al govern. I poso fi a la meva epístola a Moroni.