1. I succeí que després que Alma acabà de parlar al poble, molts cregueren en les seves paraules, i començaren a penedir-se i a escodrinyar les escriptures.

2. Però els més tenien l’afany d’acabar amb Alma i Amulek, perquè estaven enfadats amb Alma per la claredat de les seves paraules a Zeezrom. I deien també que Amulek els havia mentit, i havia vilipendiat la seva llei, i també els seus advocats i jutges.

3. També estaven enfutismats amb Alma i Amulek. I per haver-los testificat tan clarament contra les seves maleses, buscaven de desfer-se’n secretament.

4. Però succeí que no ho feren, sinó que els agafaren i els lligaren amb fortes cordes, i els portaren davant el jutge superior del país.

5. I el poble sortí i testificà contra ells, tot testimoniant que havien denigrat la llei, i els advocats i els jutges del país, i també tota la gent del país; i que havien testificat que sols hi havia un Déu, i que enviaria el seu Fill entre el poble, però que no els salvaria. I moltes coses semblants va testificar el poble contra Alma i Amulek. Això es féu davant del jutge superior del país.

6. I succeí que Zeezrom restà astorat de les paraules que hagueren parlat. I també sabia de la ceguesa de ment que ell mateix havia ocasionat entre el poble amb les seves paraules mentideres. I la seva ànima es començà a turmentar sota una consciència de la seva pròpia culpabilitat; sí, li començaven a encerclar els dolors de l’infern.

7. I succeí que es posà a clamar al poble, dient: Heus aquí, jo sóc culpable, i aquests homes són sense màcula davant Déu. I des d’aquell moment es posà a suplicar per a ells; però el poble el vilipendià, dient: Ets tu també posseït del diable? I l’escopiren, i l’expulsaren d’entre ells, i també tots aquells que havien cregut les paraules que Alma i Amulek havien dit; i els foragitaren i enviaren homes perquè els apedreguessin.

8. I aplegaren les seves esposes i fills; i tot aquell que creia o que havia estat ensenyat a creure en la paraula de Déu, els feren llençar al foc. I també hi dugueren els seus annals, que contenien les sagrades escriptures, i els llençaren al foc, perquè fossin cremats i destruïts pel foc.

9. I succeí que prengueren Alma i Amulek, i els portaren al lloc de martiri, perquè presenciessin la mort dels qui es consumien pel foc.

10. I quan Amulek va veure el sofriment de les dones i dels infants que es cremaven a la foguera, es dolgué també, i digué a Alma: Com podem testificar aquesta horrorosa escena? Estenem les mans, doncs, i exercim el poder de Déu que hi ha en nosaltres, i salvem-los de les flames.

11. Emperò Alma li digué: L’Esperit em constreny que no he d’estendre la mà; vet aquí, que el Senyor mateix els rep per a ell en glòria. I ell deixa que facin aquesta cosa, o que el poble els faci aquesta cosa, conforme a la duresa del seu cor, perquè els judicis que executarà sobre ells en la seva còlera, siguin justos. I la sang de l’innocent servirà de testimoni contra ells, sí, i clamarà fortament contra ells, en el darrer dia.

12. Llavors Amulek digué a Alma: Potser també ens cremaran a nosaltres.

13. I Alma li contestà: Que es faci segons la voluntat del Senyor. Però, vet aquí que la nostra obra encara no està acabada; així doncs, no ens cremaran.

14. Ara, succeí que quan els cossos dels qui havien llençat al foc ja quedaren consumits, així com també els annals que hi foren llençats amb ells, arribà el jutge superior del país, i es posà davant d’Alma i Amulek, mentre estaven lligats. I els pegà a les galtes amb la mà, i els digué: Després del que heu vist, predicareu altra vegada a aquest poble que serà llençat a un llac de foc i de sofre?

15. Heus aquí, veieu que no heu tingut el poder de salvar els qui han estat llençats al foc. Ni Déu tampoc no els ha salvat per ésser de la vostra fe. I el jutge els tornà a pegar a les galtes i els preguntà: Què dieu de vosaltres mateixos?

16. Aquest jutge era de l’orde i la fe de Nehor, aquell que va matar Gedeó.

17. I succeí que Alma i Amulek no li contestaren. I els va bufetejar altra vegada, i els lliurà als oficials perquè els fiquessin a la presó.

18. I després d’estar tres dies a la presó, varen arribar molts advocats, i jutges, i sacerdots i mestres, que eren de la fe de Nehor. I entraren a la presó per a veure’ls, i els hi feren preguntes sobre moltes paraules. Però ells no els respongueren.

19. I el jutge es posà al seu davant, i digué: Per què no contesteu les paraules d’aquesta gent? No sabeu que tinc el poder de lliurar-vos a les flames? I els manà que parlessin, però no respongueren.

20. I aquells sortiren i se n’anaren pels seus camins, però tornaren a l’endemà; i el jutge els bufetejà altra volta. I molts també s’hi atansaren i els colpejaren, tot dient: Us posareu altra vegada a jutgar aquest poble i a condemnar la nostra llei? Si tan gran poder teniu, perquè no us deslliureu vosaltres mateixos?

21. I moltes coses semblants els deien, cruixint de dents contra ells i escopint-los, i dient: Com ens veurem quan som condemnats?

22. I moltes coses així, sí, tota mena de coses semblants els deien; i així es mofaven d’ells durant molts dies. I els privaven d’aliments per tal que patissin fam, i d’aigua perquè patissin set. I també els treien la roba perquè fossin nus; i així els tenien lligats amb fortes cordes i tancats a la presó.

23. I succeí que després d’haver patit així molts dies (i era el dotzè dia del desè mes del desè any del govern dels jutges sobre el poble de Nefí), el jutge superior del país d’Ammoníah, i molts dels mestres i advocats del poble entraren a la presó on Alma i Amulek es trobaven lligats amb cordes.

24. I el jutge superior es posà davant d’ells i els pegà altra vegada, i els digué: Si teniu el poder de Déu, deslliureu-vos d’aquests lligams, i aleshores creurem que el Senyor destruirà aquest poble, segons les vostres paraules.

25. I succeí que tots s’avançaren i els pegaren, dient les mateixes paraules, fins a l’últim. I quan l’últim els hagué parlat, el poder de Déu davallà sobre Alma i Amulek, i s’aixecaren i es posaren dempeus.

26. I Alma exclamà, dient: Quant de temps hem de sofrir aquestes grans afliccions, oh Senyor? Oh Senyor, dóna’ns força segons la nostra fe, que és en el Crist, fins a la deslliurança! I trencaren les cordes amb les quals estaven lligats. I quan el poble veié això, començaren a fugir, perquè la por de la destrucció els havia caigut al damunt.

27. I succeí que tan gran fou el seu temor, que caigueren a terra i no aconseguiren la porta de sortida de la presó. I la terra tremolà fortament, i els murs de la presó s’esqueixaren així que s’ensorraren. I el jutge superior, i els advocats, i els sacerdots i mestres que havien pegat Alma i Amulek, foren morts per l’ensorrament aquell.

28. I Alma i Amulek sortiren de la presó, i no foren danyats, perquè el Senyor els havia concedit poder, segons la seva fe que era en Crist. I sortiren de la presó tot seguit, i foren desfermats dels seus lligams. I la presó s’havia ensorrat, i tota ànima que es trobava dins els seus murs quedà morta, excepte Alma i Amulek; i ells tot seguit entraren en la ciutat.

29. Ara, el poble, havent sentit un gran soroll, corregué a munions per a saber-ne la causa. I quan veieren sortir Alma i Amulek de la presó, i els murs tot ensorrats a terra, els agafà una gran paüra, i fugiren de la presència d’Alma i d’Amulek, tal com una cabra fuig amb els seus cabrits de dos lleons; així fugiren de la presència d’Alma i d’Amulek.