1. Ara, fill meu, veig que encara hi ha alguna cosa que t’inquieta la ment, i que no pots entendre, i és sobre la justícia de Déu en el càstig del pecador. Perquè proves de suposar que és una injustícia el que el pecador sigui condemnat a un estat de misèria.

2. Doncs, vet aquí, fill meu, t’ho explicaré. Després que el Senyor Déu féu fora els nostres primers pares del jardí de l’Edèn, perquè conreessin la terra de la qual foren trets, sí, foragità l’home i coŀlocà, a l’est del jardí de l’Edèn, querubins i una espasa flamejant que es regirava per tots cantons per a guardar l’arbre de la vida.

3. Així veiem que l’home havia esdevingut com Déu, coneixent el bé i el mal, i per temor que estenent la mà i prenent també del fruit de l’arbre de la vida, en mengés i visqués per sempre, el Senyor Déu posà querubins i l’espasa flamejant, per tal que l’home no participés del fruit.

4. Així veiem que li fou concedit a l’home una estona per a penedir-se, sí, un temps de prova, un temps perquè es penedís i servís Déu.

5. Perquè si Adam tot seguit hagués estès la mà i menjat de l’arbre de la vida, hauria viscut per sempre més, segons la paraula de Déu, sense cap estona per a penedir-se. Sí, i així la paraula de Déu hauria estat nuŀla, i el gran pla de salvació s’hauria frustrat.

6. Però fou assenyalat que l’home havia de morir. Per tant, tal com foren separats de l’arbre de la vida, així serien separats a la faç de la terra. I l’home esdevingué perdut per sempre, sí, es féu l’home caigut.

7. Ja veus amb això com els nostres primers pares quedaren separats de la presència del Senyor, tant temporalment com espiritualment; i així veiem que esdevingueren éssers lliures de seguir la seva pròpia voluntat.

8. Ara, no era oportú que l’home fos rescatat d’aquesta mort temporal, perquè això destruiria el gran pla de la felicitat.

9. I com que l’ànima no podia morir mai, i la caiguda havia fet recaure damunt tot el gènere humà una mort espiritual, tant com una temporal, és a dir, que quedaren exclosos de la presència del Senyor, fou precís que la humanitat fos rescatada d’aquesta mort espiritual.

10. Per tant, havent-se tomat carnals, sensuals i diabòlics per natura, aquest estat de prova es convertí per als homes en una estada perquè es preparessin; esdevingué un estat preparatori.

11. Ara, recorda’t, fill meu, que si no fos pel pla de redempció, deixant-lo de banda, tan aviat que morissin, les ànimes dels homes haurien estat miserables, excloses de la presència del Senyor.

12. Ara no hi havia cap manera de rescatar els homes d’aquest estat caigut, que el mateix home s’havia atret per culpa de la seva pròpia desobediència.

13. Per això, segons la justícia, el pla de redempció no podia dur-se a terme excepte sobre condicions del penediment dels homes en aquesta estada de prova, sí, aquest estat preparatori. Perquè excepte que hi hagués aquestes condicions, la misericòrdia no podia tenir efecte, sense destruir l’obra de la justícia. Ara, l’obra de la justícia no podia pas ésser destruïda; si així fos. Déu deixaria d’ésser Déu.

14. Així veiem que tota la humanitat estava caiguda, i es trobava a la grapada de la justícia, sí, la justícia de Déu, que els consignava per sempre més a restar exclosos de la presència d’ell.

15. Així doncs, no es podia dur a terme el pla de misericòrdia si no es feia una expiació; per tant, Déu mateix expia els pecats del món, a fi de portar a terme el pla de la misericòrdia, per a apaivagar les exigències de la justícia, per tal que Déu fos un Déu perfecte i just, i alhora un Déu misericordiós.

16. Ara, el penediment no podia venir als homes si no hi hagués un càstig — que alhora fos tan etern com ho havia d’ésser la vida de l’ànima — afegit oposat al pla de la felicitat, el qual era també tan etern com la vida de l’ànima.

17. Ara, com podria penedir-se un home si no hagués pecat? Com podria pecar si no hi hagués llei? I com podria haver-hi una llei si no hi hagués un càstig?

18. Ara, hi havia un càstig afegit, i una llei justa donada, els quals portaren el remordiment de consciència a l’home.

19. Car, si no es donés una llei — que si un home mata, ha de morir — tindria por de morir si matava?

20. I talment, si no es donés cap càstig contra el pecat, els homes no tindrien por de pecar.

21. I si no es donés cap llei, i els homes pecaven, què podria fer la justícia, o inclús la misericòrdia, ja que no tindrien cap dret sobre l’home.

22. Però hi ha una llei donada, i un càstig afegit, i un penediment s’ha concedit; i aquest penediment la misericòrdia reclama. Altrament, la justícia reclama l’ésser i porta a cap la llei, i la llei infligeix el càstig. Si no fos així, les obres de la justícia serien destruïdes, i Déu deixaria d’ésser Déu.

23. Però Déu no deixa pas d’ésser Déu, i la misericòrdia reclama el penitent, i la misericòrdia ve per l’expiació; i l’expiació porta a terme la resurrecció dels morts; i la resurrecció dels morts retorna els homes a la presència de Déu. I així són restaurats a la seva presència, per a ésser jutjats segons les seves obres, d’acord amb la llei i la justícia.

24. Perquè la justícia executa totes les seves exigències, i la misericòrdia reclama tot el que li pertany; i així, ningú no se salva sinó el veritable penitent.

25. Què, creus tal volta que la misericòrdia pot robar la justícia? Jo et dic que no, ni en una engruna. Si fos així Déu deixaria d’ésser Déu.

26. I així Déu porta a terme els seus grans i eterns propòsits, que foren aparellats des de la fundació del món. I així es realitza la salvació i la redempció dels homes, i també la seva destrucció i misèria.

27. Per tant, oh fill meu, qui ho desitgi pot venir i participar lliurement de les aigües de la vida. I aquell que no vulgui, no està obligat a venir-hi; però en el darrer dia li serà restaurat segons les seves accions.

28. Si ha desitjat fer el mal, i no se n’ha penedit durant la vida, vet aquí, que el mal li serà fet a ell, segons la restauració de Déu.

29. Ara, fill meu, voldria que deixessis d’inquietar-te per aquestes coses i que només t’inquietessin els teus pecats, amb aquesta inquietud que t’abaixarà fins al penediment.

30. Oh fill meu, voldria que mai més no neguessis la justícia de Déu! No provis de justificar-te, ni en el punt més petit, a causa dels teus pecats, negant la justícia de Déu; deixa més bé que la justícia de Déu, i la seva misericòrdia i llarguesa, tinguin ple domini en el teu cor; i que això t’humiliï fins a la pols.

31. Ara, fill meu, has estat cridat per Déu per a predicar la paraula a aquest poble. Fes camí, doncs, fill meu; predica’l amb veritat i sobrietat, per tal de portar ànimes al penediment a fi que el gran pla de la misericòrdia tingui dret sobre elles. I que Déu t’ho concedeixi així com he dit. Amén.