1. A més, germans meus, us voldria fixar la ment cap al temps en què el Senyor Déu donà aquests manaments als seus fills. I voldria que recordéssiu que el Senyor Déu ordenà sacerdots, segons el seu sant orde, que era segons l’orde del seu Fill, per a ensenyar aquestes coses al poble.

2. I aquells sacerdots foren ordenats segons l’orde del seu Fill de tal forma que el poble pogués saber de quina manera havia de mirar endavant fins al seu Fill per a la redempció.

3. I aquesta és la manera en la qual foren ordenats — estant cridats i preparats des de la fundació del món, segons la presciència de Déu, per causa de la seva immensa fe i bones obres; en primer lloc, havent-se’ls deixat lliures d’escollir el bé o el mal, per tant, havent escollit ells el bé, i exercint una fe molt gran, són cridats amb una crida santa, sí, amb aquella crida santa que fou preparada amb i segons, una redempció preparatòria per a tots semblants.

4. I així han estat cridats a aquesta crida santa per causa de la seva fe, mentre que altres rebutjarien l’Esperit de Déu a causa de la duresa del seu cor i la ceguesa del seu enteniment, quan, si no hagués estat per això, haurien tingut tan gran privilegi com els seus germans.

5. O en fi, en primer lloc estaven a la mateixa altura que els seus germans. Així, aquesta santa crida, estant preparada des de la fundació del món per a tots aquells que no endurissin el cor, essent en i mitjançant l’expiació del Fill Unigènit, el qui estava preparat —

6. I així, estant cridats per aquesta crida santa, i ordenats a l’alt sacerdoci del sant orde de Déu, per tal d’ensenyar els seus manaments als fills dels homes, a fi que aquests també entressin en el seu repòs —

7. Aquest alt sacerdoci, essent segons l’orde del seu Fill, orde que existia des de la fundació del món, o en altres paraules, essent sense principi de dies o fi d’anys, estant preparat d’eternitat a tota eternitat, segons la presciència de Déu de totes les coses —

8. Ara, foren ordenats d’aquesta manera: Estant cridats amb una santa crida, i ordenats amb una santa ordenança, i prenent damunt seu l’alt sacerdoci del sant orde, i aquesta crida, i ordenança i alt sacerdoci són sense principi o fi.

9. Així esdevenen alts sacerdots per sempre, segons l’orde del Fill, l’Unigènit del Pare, que és sense principi de dies o fi d’anys, el qual és ple de gràcia, equitat i veritat. I així és. Amén.

10. Ara, com deia quant al sant orde d’aquest alt sacerdoci, n’hi havia molts que foren ordenats i esdevingueren alts sacerdots de Déu. I era per motiu de la seva immensa fe i penediment, i la seva rectitud davant Déu, preferint ells penedir-se i obrar justícia que no pas morir.

11. Per tant, foren cridats segons aquest sant orde, i foren santificals, i les seves vestidures foren emblanquides mitjançant la sang de l’Anyell.

12. Ara, ells, després d’haver estat santificats per l’Esperit Sant, havent estat emblanquides les seves vestidures, essent purs i sense màcula davant Déu, no podien contemplar el pecat sinó amb aversió. I n’hi va haver molts, moltíssims, que foren purificats, i entraren en el repòs del seu Deu i Senyor.

13. Ara, germans meus, voldria que us humiliéssiu davant Déu i que donéssiu fruit digne de penediment, a fi que vosaltres també entreu en aquell repòs.

14. Sí, humilieu-vos, així com el poble en els dies de Melquisedec, que també era alt sacerdot segons aquest mateix orde del qual us he parlat, el qui també va prendre damunt seu l’alt sacerdoci per sempre.

15. I era aquest mateix Melquisedec al qual Abraham pagà el delme, sí, fins el nostre pare Abraham va pagar el delme d’una desena part de tot el que poseïa.

16. Ara, aquestes ordenances foren donades d’aquesta manera, per tal que el poble mirés endavant fins al Fill de Déu, essent allò un tipus del seu orde, o era el seu orde. I això per tal que miressin endavant fins a ell per a una remissió dels seus pecats, a fi que entressin en el repòs del Senyor.

17. Ara, aquest Melquisedec era rei sobre el país de Salem. I el seu poble havia crescut en la iniquitat i l’abominació. Sí, tots s’havien esgarriat, tots foren plens de tota mena de dolenteries.

18. Però Melquisedec, havent exercit poderosa fe i rebut l’ofici de l’alt sacerdoci segons el sant orde de Déu, predicà el penediment al seu poble. I heus aquí, es penedí. I Melquisedec establí la pau en el país en els seus dies; per això fou anomenat el príncep de la pau, perquè era rei de Salem. I regnava sota el seu pare.

19. Ara hi va haver molts abans que ell, i també n’hi va haver molts després, però cap no era més gran; per això, d’ell li han fet esment particular.

20. Ara, no cal repetir l’assumpte; amb el que he dit n’hi ha prou. Heus aquí, que teniu les escriptures al vostre davant; si les voleu tergiversar, serà per a la vostra destrucció.

21. I succeí que quan Alma els hagué dit aquestes paraules, estengué la mà cap a ells, i cridà amb veu potent, dient: Ara és el temps per a penedir-vos, perquè el dia de salvació s’acosta.

22. I la veu del Senyor, per boca d’àngels, ho proclama a totes les nacions. Sí, ho proclama perquè tinguin la bona nova de gran goig. I fa sonar aquestes bones noves entre tot el seu poble, sí, fins als qui són escampats arreu sobre la faç de la terra; per tant, han arribat fins a nosaltres.

23. I ens són divulgades en termes clars perquè entenquem. I això, perquè som errants en un país estrany; per tant, som així altament afavorits, ja que aquestes bones noves ens són declarades en cada indret de la nostra vinya.

24. Perquè heus aquí, els àngels les estan proclamant a molts, ara mateix, en el nostre país, i és amb el propòsit de preparar el cor dels fills dels homes per a rebre la seva paraula a l’hora de la seva vinguda en glòria.

25. I només esperem sentir les joioses noves anunciades a nosaltres per boca d’àngels, de la seva vinguda; perquè el dia s’acosta, no sabem quant aviat serà. Tant de bo que fos en el meu dia! Però, sia tard o aviat, en allò m’alegraré.

26. I serà divulgat a homes justos i sants per boca d’àngels, a l’hora de la seva vinguda, perquè s’acompleixin les paraules dels nostres pares segons el que varen parlar sobre ell, conforme a l’esperit de profecia que hi havia en ells.

27. I ara, germans meus, desitjo, des del més recòndit del meu cor, sí, amb gran anhel, fins amb dolor, que escolteu les meves paraules, i rebutgeu els vostres pecats, i no perllongueu el dia del vostre penediment.

28. Ans, que us humilieu davant el Senyor, i invoqueu el seu sant nom, i vetlleu i pregueu sense parar, a fi que no sigueu temptats més enllà que podeu resistir. I així, que sigueu conduïts per l’Esperit Sant, esdevenint humils, mansuets, sumisos, pacients, plens d’amor i de tota llarguesa;

29. Tenint fe en el Senyor, tenint una esperança que rebreu la vida eterna; tenint l’amor de Déu sempre dins el vostre cor, perquè sigueu exaltats en el darrer dia i entreu en el seu repòs.

30. I que el Senyor us concedeixi el penediment, per tal que no feu baixar la seva còlera damunt vostre, a fi que no sigueu fermats amb les cadenes de l’infern, perquè no sofriu la segona mort.

31. I Alma parlà moltes altres coses al poble, que no es troben escrites en aquest llibre.