Scriptures
Alma 41


Capítol 41

Continuació de les exhortacions d’Alma a Corianton. El significat de la restauració. Els homes seran jutjats segons les seves obres i desigs. Seran jutjats per ells mateixos.

1. Ara, fill meu, tinc una mica per dir-te sobre la restauració de la qual s’ha parlat; perquè alguns han tergiversat les escriptures, i s’han desviat lluny a causa d’això. I veig que la teva ment també s’ha inquietat sobre aquesta cosa. Però vet aquí que t’ho explicaré.

2. Et dic, fill meu, que el pla de la restauració es indispensable amb la justícia de Déu; perquè és precís que totes les coses siguin restaurades al seu propi ordre. Vet aquí, es precís i just, segons el poder i la resurrecció del Crist, que l’ànima de l’home sigui restaurada al seu cos, i que a aquest li sigui restaurada cada una de les seves parts.

3. I és indispensable amb la justícia de Déu que els homes siguin jutjats segons les seves obres, i si els seus fets han estat bons en aquesta vida, i justos els desigs del seu cor, que ells també siguin restaurats en el darrer dia al que és bo.

4. I si les seves obres són malvades, els hi seran restaurades per maldat. Per això, totes les coses seran restaurades al seu propi ordre, cada cosa al seu cos natural — la mortalitat alçada a la immortalitat, la corrupció a la incorrupció — alçades a la felicitat sense fi per a heretar el regne de Déu, o a la misèria sense fi, per a heretar el regne del diable, l’un a un costat, l’altre a l’altre.

5. L’un alçat a la felicitat segons els seus desigs de felicitat, o al bé segons els seus desigs del bé, i l’altre, al mal, segons els seus desigs del mal. Perquè, així com ha volgut fer malvestats tot el dia, així tindrà la seva paga de malvestat quan arribi la nit.

6. I així mateix és per l’altra banda. Si s’ha penedit dels seus pecats, i ha desitjat la justícia fins al final dels seus dies, igualment li serà recompensat per a justícia.

7. Aquests són els qui són redimits del Senyor. Sí, són aquells que seran trets, que són deslliurats d’aquella interminable nit de tenebra. I així s’aguanten o cauen, perquè, vet aquí, són els seus propis jutges, sia per a obrar el bé o per a obrar el mal.

8. Ara, els decrets de Déu són inalterables. Per tant, el camí està aparellat, per tal que tot aquell que vulgui, pugui caminar-hi i salvar-se.

9. Ara, fill meu, no t’arrisquis ni una vegada més a ofendre el teu Déu sobre aquells punts de doctrina, com fins ara t’has arriscat en cometre el pecat.

10. No et pensis, que perquè s’ha parlat d’una restauració, que seràs restaurat del pecat a la felicitat. Vet aquí, et dic que la maldat no fou mai felicitat.

11. Fill meu, tot aquell que es troba en un estat natural, o diria, en un estat carnal, està en el fel de l’amargura i en els lligams de la iniquitat. Està sense Déu en el món i ha obrat en contra de la naturalesa de Déu. Per això es troba en un estat contrari a la naturalesa de la felicitat.

12. Doncs, és que la paraula restauració significa prendre una cosa d’un estat natural i coŀlocar-la en un estat contra natura, o posar-la en un estat oposat a la seva naturalesa?

13. No, fill meu, no és pas així, sinó que la paraula restauració significa tomar el que és dolent al dolent, o el que és carnal al carnal, o el que és diabòlic al diabòlic — el bo a allò que és bo, el recte al que és recte, el just al que és just, el misericordiós al que és misericordiós.

14. Per això, fill meu, mira d’ésser misericordiós amb els teus germans. Obra amb justícia, jutja amb rectitud, i fes el bé sense parar. I si fas totes aquestes coses, aleshores rebràs la teva recompensa. Sí, una altra vegada la misericòrdia et serà restaurada, la justícia et serà restituïda novament, el judici recte et serà restaurat altra vegada, i seràs recompensat de nou amb el bo.

15. Perquè tot allò que enviïs cap enfora, retornarà a tu i et serà restaurat; de manera que la paraula restauració condemna més plenament el pecador, i no el justifica gens.