Scriptures
Alma 25


Capítol 25

Agressions lamanites. Venjança dels amulonites. Martiris. Les profecies d’Abinadí es van acomplint.

1. Ara, succeí que aquells lamanites es varen enutjar encara més per haver assassinat els seus germans; per tant, juraren de venjar-se dels nefites, i no varen provar més de matar el poble d’Anti-Nefí-Lehí en aquell moment;

2. Sinó que prengueren els seus exèrcits, i marxaren fins a les fronteres del país de Zarahemla, i caigueren damunt el poble que es trobava en el país d’Ammoníah, i els destruïren.

3. Després d’això feren moltes batalles amb els nefites, en les quals foren foragitats i matats.

4. I entre els lamanites que moriren es trobaven gairebé tota la semença d’Amuló i dels seus germans, que eren els sacerdots de Noè, i foren morts a mans dels nefites.

5. I els altres, havent fugit dins l’erm de l’est, i havent-los arrabassat el poder i l’autoritat dels lamanites, feren morir molts dels lamanites pel foc a causa de les seves creences —

6. Perquè molts d’aquests, després d’haver sofert tantes pèrdues i afliccions, començaren a moure’s al record de les paraules que Aaron i els seus germans els havien predicat en el seu país. Per això, començaren a descreure les tradicions dels seus pares, i a creure en el Senyor, i que ell donava gran poder als nefites; de manera que molts d’ells es convertiren a l’erm.

7. I succeí que aquells cabdills, que eren la resta dels fills d’Amuló, feren que es matessin aquests, sí, tots els qui creuen en aquestes coses.

8. Ara, aquest martiri féu que molts dels seus germans es moguessin a ira. I començà a haver-hi disputes a l’erm; i els lamanites començaren a caçar la semença d’Amuló i dels seus germans, i a matar-los, i fugiren dins l’erm de l’est.

9. I heus aquí, els lamanites els persegueixen fins el dia d’avui. Així s’acompliren les paraules d’Abinadí, que digué sobre la semença dels sacerdots que li feren patir la mort pel foc.

10. Perquè ell els digué: El que fareu a mi, serà tipus de les coses futures.

11. Ara, Abinadí fou el primer que patí la mort pel foc, a causa de la seva creença en Déu; i això es el que volgué dir, que molts sofririen la mort pel foc, tal com ell la sofria.

12. I va dir als sacerdots de Noè que la seva semença faria morir molts, de la mateixa manera que ell, i que aquells serien espargits i morts, així com l’ovella que no té pastor és empaitada i morta pels animals ferotges. I ara, heus aquí, aquestes paraules es verificaren; car foren empaitats pels lamanites, i caçats i morts.

13. I va passar que quan els lamanites veieren que no podien prevaler contra els nefites, tornaren a la seva terra; i molts se n’anaren a sojornar al país d’Ismael i a la terra de Nefí, i s’uniren al poble de Déu, que era el d’Anti-Nefí-Lehí.

14. I també enterraren les seves armes de guerra, igual com ho havien fet els seus germans, i començaren a ésser un poble just, i caminaren pels camins del Senyor, i miraren de guardar els seus manaments i estatuts.

15. Sí, i observaven la llei de Moisès, perquè calia que l’observessin encara, ja que no s’havia acomplert del tot. Però malgrat la llei de Moisès, miraven endavant fins a la vinguda del Crist, considerant la llei mosaica com tipus del seu adveniment, i creient que havien de guardar aquelles cerimònies exteriors fins el dia que ell els fos revelat.

16. Però ells no es pensaven que la salvació vingués per la llei de Moisès, sinó que la llei de Moisès els servia d’enfortir la fe en Crist. I així retenien una esperança, mitjançant la fe, fins a la salvació eterna, tot confiant en l’esperit de profecia que parlava d’aquelles coses a venir.

17. Ara Ammon i Aaron, i Omner, i Himni i els seus germans s’alegraren moltíssim de l’èxit que havien tingut entre els lamanites, veient que el Senyor els havia concedit segons les seves pregàries, i que també els havia verificat la seva paraula en cada particular.