1. Succeí que varen parar i es varen retirar a un pas d’ells. I Moroni digué a Zerahemna: Vet aquí, Zerahemna, que no volem ésser homes de sang. Ja veus que estàs a les nostres mans, però no volem matar-vos.

2. No us hem sortit a l’encontre per tal de vessar la vostra sang pel poder; ni tampoc no desitgem imposar sobre ningú el jou de la servitud. Però aquesta és la causa mateixa per la qual ens heu atacat, sí, i esteu enutjats amb nosaltres a causa de la nostra religió.

3. Però veieu que el Senyor és amb nosaltres; i veieu que us ha lliurat a les nostres mans. Ara, voldria que comprenguéssiu que això ens és fet a causa de la nostra religió i de la nostra fe en Crist. I ja veieu que aquesta fe nostra no la podeu destruir.

4. Ara, veieu que aquesta és la veritable fe de Déu. Sí, veieu que Déu ens sostindrà, ens guardarà i ens preservarà mentre li siguem fidels, a ell, a la nostra fe i a la nostra religió; i mai el Senyor no deixarà que siguem destruïts almenys que caiguem en transgressió i neguem la nostra fe.

5. I ara, Zerahemna, et mano en el nom d’aquest Déu Omnipotent que ha donat força als nostres braços per a poder-vos vèncer, i per la nostra fe i religió, per les nostres cerimònies d’adoració, per la nostra església, i pel sosteniment sagrat que devem a les nostres esposes i fills, per aquesta llibertat que ens aferma a les nostres terres i a la nostra pàtria; sí, i també per la conservació de la sagrada paraula de Déu, a la qual devem tota la nostra felicitat, i per tot allò que més estimem —

6. Sí, i això encara no és tot. Us mano per tot l’afany que teniu de viure, que ens lliureu les vostres armes de guerra. I no cercarem més la vostra sang, sinó que us perdonarem la vida, si anireu pel vostre camí i no tornareu més a lluitar en contra nostre.

7. I si no ho feu així, ja veieu que esteu a les nostres mans, i manaré als meus homes que us caiguin al damunt, i us fereixin de mort fins a l’extermini. Llavors veurem qui tindrà el poder sobre aquest poble, sí, veurem qui serà portat a la servitud.

8. I succeí que quan Zerahemna va sentir aquestes paraules, s’avançà i lliurà l’espasa, la simitarra i l’arc a mans de Moroni i li va dir: Heus aquí les nostres armes de guerra. Us les lliurarem, però no consentirem de fer-vos cap jurament, quan sabem que ni nosaltres ni els nostres fills, no el complirem. Emperò, preneu les nostres armes de guerra i deixeu-nos sortir a l’erm; altrament retindrem les nostres espases, i morirem o vencerem.

9. Heus aquí, nosaltres no som de la vostra fe; no creiem que hagi estat Déu el qui ens ha posat a les vostres mans. Més aviat creiem que fou la vostra astúcia que us ha salvat de les nostres espases. Són les vostres cuirasses i els vostres escuts els que us han preservat.

10. Ara, després que Zerahemna hagué dit això, Moroni li tornà l’espasa i les armes de I guerra que havia rebut, i li digué: Vet aquí que acabarem la lluita.

11. No em puc retractar del que t’he dit; per tant, pel Senyor, que no marxareu sense fer-nos pacte que no tornareu a la lluita contra nosaltres. I ja que esteu a les nostres mans, o escamparem a terra la vostra sang, o us sotmetreu a les condicions que us he proposat.

12. Ara, quan Moroni hagué parlat, Zerahemna retingué la seva espasa i, enutjat amb Moroni, es llançà contra ell per a matar-lo. Però en aixecar l’espasa, un dels soldats de Moroni la copejà fins a terra, i es va rompre pel pom. Copejà també Zerahemna, i li arrancà la cabellera, que va caure a terra; i Zerahemna es retirà davant ells enmig dels seus soldats.

13. I succeí que el soldat a prop, el qui li tallà la cabellera a Zerahemna, alçà la pell des de terra i la coŀlocà damunt la punta de la seva espasa, i estenent-los-la, cridà en veu alta:

14. Així com ha caigut a terra aquesta, la cabellera del vostre cap, igualment caureu vosaltres si no lliureu les vostres armes de guerra i no us n’aneu amb una aliança de pau.

15. I molts, en sentir això i en veure la cabellera a la punta de l’espasa, restaren atemorits; i molts s’avançaren i deposaren les armes de guerra als peus de Moroni, i feren una aliança de pau. I tots aquells que la feren, els deixaren marxar cap a l’erm.

16. Però Zerahemma s’enfurià i incità la resta del seu exèrcit a la ira, a batre’s amb encara més fúria contra els nefites.

17. Ara, Moroni, tot irritat de la tossuderia dels lamanites, manà a la seva gent que es llancés damunt d’ells i els matés. I succeí que es posaren a matar-los, i els lamanites combateren amb les seves espases, amb totes les forces.

18. Però la nuesa de la pell i els caps descoberts, els deixaven exposats a les afilades espases dels nefites. Sí, foren traspassats i ferits, i caigueren ràpidament davant les espases dels nefites; i començaren a ésser segats tal com ho havia profetitzat el soldat de Moroni.

19. Llavors Zerahemna, veient que anaven a morir tots, clamà fortament a Moroni i li prometé que ell, i el seu poble també, farien pacte amb ells, de mai més reprendre la guerra contra ells, si perdonava la vida als qui quedaven.

20. I succeí que Moroni féu parar els estralls entre el poble. Va recollir les armes de guerra dels lamanites; i després d’haver fet una aliança de pau, els deixaren sortir cap a l’erm.

21. Ara, el nombre de morts era tant, que no es comptà; sí, el nombre de morts fou molt gran, tant entre nefites com entre lamanites.

22. I succeí que llençaren els morts a les aigües del riu Sidó, i han estat arrossegats i enfonsats a les fondàries de la mar.

23. I les forces dels nefites, o de Moroni, retornaren a les seves llars i les seves terres.

24. Així acabà l’any divuitè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí. I així acabà el registre d’Alma que fou escrit damunt les planxes de Nefí.