1. Oh, tan de bo que fos un àngel i pogués realitzar el desig del meu cor, que pogués sortir i parlar amb la trompa de Déu, amb una veu que sacsegés la terra, i cridar el penediment a tots els pobles!

2. Sí, declararia a tota ànima, com si fos amb veu de tro, el penediment i el pla de redempció, a fi que es penedissin i vinguessin fins al nostre Déu, perquè no hi hagués més dolor sobre tota la superfície de la terra.

3. Però heus aquí, sóc home, i peco en el meu desig, ja que devia contentar-me amb les coses que el Senyor m’ha assenyalat.

4. No devia desfer amb els meus desigs, el ferm decret d’un Déu just, ja que sé que ell atorga als homes segons el desig d’ells, sia per a mort o per a vida; sí, sé que ell assigna als homes, sí, els decret per a ells decrets que són immutables, segons el voler d’ells, ja siguin per a salvació o per a destrucció.

5. Sí, i sé que el bé i el mal són presentats a tots els homes. Aquell que no coneix el bé del mal està sense culpa, però el qui coneix el bé i el mal, a aquest li és donat segons els seus desigs, sia que desitgi el bé o el mal, la vida o la mort, el goig o el remordiment de consciència.

6. Ara, puix que sé aquestes coses, perquè desitjar altra cosa més que la d’acomplir l’obra a la qual he estat cridat?

7. Per què desitjar que fos un àngel, que pogués parlar a tots els confins de la terra?

8. Perquè heus aquí, el Senyor atorga a totes les nacions, homes de la mateixa nació i llengua, per a ensenyar la seva paraula, sí, en la seva saviesa, tot allò que jutgi bo que tinguin; veiem, doncs, que el Senyor aconsella en saviesa, segons el que és just i veritable.

9. Jo sé el que el Senyor m’ha manat a mi, i me’n glorio; no em glorio de mi mateix, sinó d’allò que el Senyor m’ha manat. Sí, i aquesta és la meva glòria, que tal vegada sigui instrument a les mans de Déu, de portar alguna ànima fins al penediment; i és aquest el meu goig.

10. I quan veig a molts dels meus germans, penitents de debò, i que vénen al Senyor, el seu Déu, llavors la meva ànima s’omple de goig; aleshores em recordo del que el Senyor ha fet per a mi, sí, que ha escoltat la meva oració; sí, llavors em recordo del seu braç misericordiós que s’estengué cap a mi.

11. I també em recordo de la captivitat dels meus pares; perquè sé amb certesa que el Senyor els alliberà de la servitud, i amb això establí la seva església. Sí, el Senyor Déu, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, els deslliurà de la servitud.

12. Sí, sempre m’he recordat de la captivitat dels meus pa res, i aquell mateix Déu que els deslliurà de les mans dels egipcis, els alliberà de la servitud.

13. Sí, aquell mateix Déu establí la seva església entre ells; i aquell mateix Déu m’ha cridat a mi amb una santa crida, per a predicar la paraula a aquest poble, i m’ha concedit molt reeiximent, en el qual el meu goig resta sadoll.

14. Però no m’alegro pas del meu propi èxit solament, sinó que el meu goig queda més sadoll a causa del reeiximent dels meus germans que han pujat a la terra de Nefí.

15. Heus aquí, han treballat moltíssim, i han donat molt de fruit; i que en serà de gran la seva recompensa!

16. Quan penso de l’èxit d’aquests germans meus, la meva ànima es transporta, fins a la seva separació del cos, com si fos, tant és el meu goig.

17. Ara, que Déu concedeixi a aquests, germans meus, que s’asseguin en el regne de Déu. Sí, i també a tots aquells que són el fruit de la seva obra, perquè mai més no en surtin, sinó que l’alabin per sempre més. I que Déu concedeixi que es faci segons les meves paraules, així com he parlat. Amén.