Scriptures
Alma 5


Paraules que Alma, l’alt sacerdot segons el sant orde de Déu, proclamà al poble per les ciutats i viles de tot el país.

Comprèn el capítol 5.

Capítol 5

Els recorda l’experiència de l’església. Denuncia la iniquitat. Crida el poble al penediment.

1. Succeí que Alma es posà a declarar la paraula de Déu al poble, primer a la terra de Zarahemla, i des d’allí per tot el país.

2. Aquestes són les paraules que dirigí al poble de l’església que era a la ciutat de Zarahemla, segons el seu propi registre, dient:

3. Jo, Alma, havent estat consagrat pel meu pare, Alma, d’ésser l’alt sacerdot sobre l’església de Déu, havent rebut ell poder i autoritat de Déu per fer aquestes coses, us dic que ell començà a establir una església a la terra que es trobava a les fronteres del país de Nefí, terra que s’anomenava el país de Mormó; sí, i batejà els seus germans en les aigües de Mormó.

4. Heus aquí, us dic que foren alliberats de la mà del poble del rei Noè per la clemència i el poder de Déu.

5. I després d’això, foren reduïts a la servitud a mans dels lamanites a l’erm; sí, us dic que estaven en la captivitat, i altra volta el Senyor els alliberà de la servitud pel poder de la seva paraula. I nosaltres fórem portats a aquesta terra, i aquí, començàrem a establir l’església de Déu per tot aquest país també.

6. I ara, germans meus, vosaltres que sou membres d’aquesta església, us pregunto: Us heu recordat prou de la servitud dels vostres pares? Sí, i heu recordat prou la clemència i llarguesa de Déu envers ells? I més encara, heu fet prou memòria que ell ha lliurat les seves ànimes de l’infern?

7. Heus aquí, ell els canvià el cor; sí, els despertà d’un son profund, i despertaren per a Déu. Heus aquí, es trobaven enmig de les tenebres; així i tot, els foren iŀluminades les ànimes per la llum de la paraula sempiterna. Sí, estaven encerclats amb els lligams de la mort i les cadenes de l’infern, i una destrucció eterna els esperava.

8. I ara us pregunto, germans: Foren destruïts? Heus aquí, jo us dic que no, no ho foren pas.

9. A més, pregunto: Foren trencats els lligams de la mort, i desfermades les cadenes de l’infern, que els tenien encerclats? Us dic que sí. Foren desfermats, i les seves ànimes s’eixamplaren, i cantaren l’amor redemptor. I us dic que són salvats.

10. Ara us pregunto: Sobre quines condicions s’han salvat? Sí, quins fonaments tenien per a esperar la salvació? Per quin motiu foren alliberats dels lligams de la mort i de les cadenes de l’infern?

11. Heus aquí que us ho puc dir. No cregué el meu pare Alma en les paraules pronunciades per boca d’Abinadí? I no fou ell un sant profeta? No anuncià les paraules de Déu, i no les va creure el meu pare Alma?

12. I d’acord amb la seva fe, es realitzà un canvi poderós en el seu cor. Heus aquí, us dic que això és tot veritable.

13. I predicà la paraula als vostres pares, i es realitzà un canvi poderós en el seu cor també; i s’humiliaren i posaren la seva confiança en el Déu veritable i vivent. I heus aquí, foren fidels fins a la fi; per tant, foren salvats.

14. Ara, germans meus de l’església, us demano: Heu nascut espiritualment de Déu? Heu rebut la seva imatge en el vostre propi rostre? Heu experimentat aquest canvi poderós en el vostre cor?

15. Exerciteu fe en la redempció d’aquell que us creà? Mireu endavant amb l’ull de la fe, i veieu aquest cos mortal aixecat a la immortalitat, i aquesta corrupció alçada a incorrupció, per tal d’estar-vos davant Déu per a ésser jutjats segons els actes que s’han fet en el cos mortal?

16. Us pregunto: Podeu imaginar que escolteu la veu del Senyor en aquell dia, dient-vos: Veniu a mi, vosaltres beneïts, perquè heus aquí, les vostres obres han estat les de justícia sobre la faç de la terra?

17. O us penseu que podreu mentir al Senyor en aquell dia, dient-li: Senyor, les nostres obres han estat justes sobre la faç de la terra — i que ell us salvarà?

18. O altrament, podeu imaginar-vos emportats davant el tribunal de Déu amb les vostres ànimes plenes de culpa i de remordiment, tenint un record de tota la vostra culpa, àdhuc un record perfecte de tota la vostra dolenteria, sí, el record que heu fet desafiament dels manaments de Déu?

19. Us pregunto: Podríeu alçar la mirada a Déu en aquell dia, amb el cor pur i les mans netes? Us dic: Podríeu alçar-li la mirada, tenint la imatge de Déu gravada al vostre rostre?

20. Us dic, podreu pensar de salvar-vos, quan us heu deixat subjectar al diable?

21. Us dic, en aquell dia sabreu que no podeu salvar-vos; perquè cap no pot salvar-se excepte que les seves vestidures quedin emblanquides. Sí, les seves vestidures han d’ésser purificades, fins que quedin netejades de tota taca, mitjançant la sang d’aquell del qual han parlat els nostres pares, que vindria per a redimir el seu poble dels seus pecats.

22. I ara, us pregunto, germans meus: Com sentireu, qualsevol de vosaltres, si us trobeu davant el tribunal de Déu, amb les vestidures tacades de sang i de tota mena d’immundícies? Heus aquí, què testificaran aquestes coses de vosaltres?

23. No testificaran que sou assassins, i que sou culpables també de tota mena d’iniquitats?

24. Heus aquí, germans meus, us penseu que un ésser tal tindrà lloc d’asseure’s en el regne de Déu, amb Abraham, Isaac i Jacob, i també amb tots els sants profetes, les vestidures dels quals són netejades i sense taca, pures i blanques?

25. Us dic que no. A menys que no feu del nostre Creador un mentider des del principi, o us penseu que és mentider des del principi, no podeu pas suposar que un home així pugui tenir lloc en el regne del cel, sinó que seran foragitats, perquè són fills del regne del diable.

26. Ara, us dic, germans meus: Si heu experimentat un canvi de cor, i heu sentit de cantar el càntic de l’amor redemptor, us preguntaria, podeu sentir així ara?

27. Heu caminat, guardant-vos sense culpa davant Déu? Si ara mateix fóssiu cridats per a morir, podríeu dir dintre vostre que heu estat prou humils? Que les vostres vestidures han estat netejades i emblanquides per la sang del Crist, el qui vindrà a redimir el seu poble dels seus pecats?

28. Heus aquí, esteu despullats de l’orgull? Us dic, si no en sou, no esteu preparats per a trobar-se amb Déu. Heus aquí, heu de preparar-vos aviat, perquè el regne dels cels està a prop, i un home tal no tindrà vida eterna.

29. Heus aquí, us dic, hi ha algú entre vosaltres que no estigui despullat de l’enveja? Us dic que un home tal no està preparat, i jo voldria que es preparés aviat, perquè l’hora és a prop, i no sap quan arribarà el moment; perquè un home tal no es troba sense culpa.

30. I a més us dic: Hi ha algú entre vosaltres que es mofi del seu germà o que li aclapari de persecucions?

31. Ai d’un home així, perquè no està preparat! I el temps és a prop en què ha de penedir-se, o no podrà salvar-se.

32. Sí, fins i tot, ai de tots vosaltres, fautors de la iniquitat! Penediu-vos, penediu-vos, perquè el Senyor Déu ho ha dit!

33. Heus aquí, ell envia invitació a tothom, perquè té estesos els braços de la misericòrdia envers ells, i els diu: Penediu-vos, i us rebré.

34. Sí, ell diu: Veniu a mi, i participareu del fruit de l’arbre de la vida. Sí, menjareu i beureu del pa i de les aigües de la vida lliurement.

35. Sí, veniu a mi i doneu obres de justícia, i no sereu tallats i llençats al foc.

36. Perquè heus aquí, és a prop el temps en què tot aquell que no doni bon fruit, o aquell que no faci les obres de justícia, tindrà motius per a gemegar i lamentar.

37. Oh vosaltres, fautors d’iniquitat, vosaltres que sou fatus de les coses vanes del món, que heu professat d’haver conegut les sendes de la rectitud, però, amb tot, us heu esgarriat com ovelles sense pastor, malgrat que un pastor us hagi estat cridant, i encara us crida, però no voleu escoltar la seva veu!

38. Heus aquí, us dic, que el bon pastor us crida; sí, i en nom seu us crida, que és el nom de Crist. I si no voleu escoltar la veu del bon pastor, al nom pel qual sou cridats, heus aquí, no sou les ovelles del bon pastor.

39. I ara, si no sou ovelles del bon pastor, de quin ramat sou? Heus aquí, us dic que el diable és el vostre pastor, i vosaltres sou del seu ramat. Ara, qui pot negar això? Us dic que tot aquell que ho negui, és mentider i fill del diable.

40. Perquè us dic que tot allò que és bo, ve de Déu, i tot allò que és dolent, ve del diable.

41. Per tant, si un home dóna bones obres, escolta la veu del bon pastor, i el segueix. Però el qui en doni de dolentes, es fa fill del diable, car li escolta la veu i el segueix,

42. I tot aquell que faci així ha de rebre la seva paga d’ell; per tant, com a recompensa rep la mort, quant a les coses de justícia, estant mort per a tota bona obra.

43. I ara, germans meus, voldria que m’escoltéssiu, perquè us parlo amb l’energia de la meva ànima; puix que us he parlat clarament, a fi que no us pogueu equivocar, o he parlat segons els manaments de Déu.

44. Perquè he estat cridat per a parlar-vos d’aquesta manera, segons el sant orde de Déu, que és en Jesús el Crist. Sí, tinc el manament d’aixecar-me i testificar a aquest poble del que els nostres pares han parlat sobre les coses que han de venir.

45. I això no és tot. Us penseu que sé d’aquestes coses de mi mateix? Heus aquí, us testifico que sé que aquestes coses de les quals us he parlat són veritables. I com suposeu que sé que són certes?

46. Us dic que el Sant Esperit de Déu me les ha fet saber. Heus aquí, he dejunat i pregat molts dies a fi de saber aquestes coses de mi mateix. I ara en sé que són vertaderes, perquè el Senyor Déu me les ha manifestades pel seu Sant Esperit; i aquest és l’esperit de revelació que hi ha en mi.

47. I a més us dic que així m’ha estat revelat, que les paraules que els nostres pares han dit són veritables, àdhuc conforme a l’esperit de profecia que hi ha en mí, el qual també és per la manifestació de l’Esperit de Déu.

48. Us dic, que sé de mi mateix que tot el que us diré quant al que ha de venir, és veritat. I us dic que sé que Jesucrist vindrà, sí, el Fill, l’Unigènit del Pare, ple de gràcia, i misericòrdia i veritat. I és ell que vindrà per a treure els pecats del món, sí, els pecats de tot aquell que cregui fermament en el seu nom.

49. I ara us dic que aquest és l’orde segons el qual he estat cridat, sí, per tal de predicar als meus estimats germans, i a tots els qui habiten en el país; sí, a predicar a tothom, tant vells com joves, esclaus com lliures; sí, us parlo a vosaltres, els vells, i també als de mitjà edat, i als de la generació creixent, cridant-vos que heu de penedir-vos, i néixer de nou.

50. Sí, així diu l’Esperit: Penediu-vos, tots els confins de la terra, perquè és a prop el regne dels cels. Sí, el Fill de Déu ve en la seva glòria, en la seva força, majestat, poder i domini. Sí, estimats germans meus, us dic que l’Esperit diu: Mireu, la glòria del Rei de tota la terra, i també el Rei dels cels, molt aviat brillarà enmig de tots els fills dels homes.

51. També em diu l’Esperit, sí, em crida amb veu potent: Vés i digues a aquest poble: Penediu-vos, perquè excepte que us penediu, de cap manera no podreu heretar el regne dels cels.

52. I a més us dic, l’Esperit diu: Heus aquí que la destral està posada a l’arrel de l’arbre. Per tant, tot arbre que no doni bon fruit, serà tallat i llençat al foc, sí, un foc que no es consumeix, un foc inextingible. Heus aquí, i recordeu que el Sant ho ha dit!

53. I ara, estimats germans, us dic: Podeu resistir aquestes paraules? Sí, podeu deixar de banda aquestes coses i trepitjar el Sant d’Israel? Sí, podeu ésser fatus en l’orgull del vostre cor? Persistireu encara en vestir robes luxoses i en posar el vostre cor en les vanitats del món, en les vostres riqueses?

54. Sí, encara persistireu en suposar que sou més bons uns que els altres? Persistireu en la persecució dels vostres germans, els quals s’humilien i caminen segons el sant orde de Déu pel qual han estat portats a entrar en aquesta església, havent estat santificats pel Sant Esperit; i donen obres que són dignes del penediment.

55. Sí, i persistireu en donar l’esquena als pobres, i als necessitats, i en negar-los els vostres béns.

56. I finalment, tots els qui persistireu en les vostres iniquitats, us dic que són aquests que seran tallats i llençats al foc, si és que no es penedeixen aviat.

57. I ara us dic a vosaltres, tots els qui desitgeu seguir la veu del bon pastor: Sortiu d’enmig dels malvats; separeu-vos-en, i no toqueu les seves coses immundes. Heus aquí que els seus noms seran esborrats, perquè els noms dels malvats no seran comptats entre els dels justos, a fi que es compleixi la paraula de Déu que diu: Els noms dels malfactors no seran barrejats amb els del meu poble.

58. Perquè els noms dels justos seran inscrits en el llibre de la vida, i a ells concediré una herència a la meva dreta. Ara, germans meus, què dieu contra tot això? Us dic que si ho parleu en contra, no té cap importància, ja que la paraula de Déu s’ha d’acomplir.

59. Perquè quin pastor hi ha entre vosaltres, tenint moltes ovelles, que no vetlla sobre elles, perquè no entrin els llops i devorin el seu ramat? I si un llop entre al ramat, no el farà fora? Sí, i al final, si pot, el destruirà.

60. I ara us dic que el bon pastor us crida. I si escoltareu la seva veu, us conduirà a la seva cleda i sereu les seves ovelles. I ell us mana que no deixeu entrar cap llop rapaç entre vosaltres, perquè no sigueu destruïts.

61. Ara jo, Alma, us mano, en el llenguatge d’aquell que m’ha manat a mi, que mireu de fer tot el que us he dit.

62. Parlo per via de manament als qui són de l’església, i als qui no en sou, us parlo per via d’invitació, dient: Veniu i bategeu-vos al penediment, perquè també sigueu partícipes del fruit de l’arbre de la vida.