1. Succeí que Alma i Amulek foren ordenats d’anar-se’n d’aquella ciutat, i partiren, i arribaren fins al país de Sidom. I hi trobaren tots els qui se n’havien anat del país d’Ammoníah, que havien estat expulsats i apedregats per creure en les paraules d’Alma.

2. I els contaren tot allò que havia passat a les seves esposes i fills, i tot el que feia d’ellos mateixos, i del seu poder de deslliurança.

3. També Zeezrom jeia malalt a Sidom, amb una febre ardent, causada per les grans tribulacions de la seva ment, per motiu de la seva iniquitat, perquè creia que Alma i Amulek ja no vivien. I es pensava que havien estat morts per causa de la iniquitat d’ell; i aquest gran pecat, i els seus molts altres pecats, li turmentaven la ment fins que s’esdevingué molt greu, sense trobar remei. Per tant, s’abrusava amb una calor ardent.

4. Ara, quan sentí que Alma i Amulek eren al país de Sidom, el seu cor començà a prendre ànims, i de seguida els envià un missatge demanant que li acudissin.

5. I succeí que hi varen anar a l’acte, atenent el missatge que els havia fet. Entraren a la casa fins a Zeezrom, i el trobaren al llit, malalt i molt greu amb una febre ardent. També la seva ment estava molt torbada per les seves iniquitats; i en veure’ls, estengué la mà, tot suplicant que el sanessin.

6. I succeí que Alma, prenent-lo de la mà, li digué: Creus en el poder del Crist per a la salvació?

7. I ell respongué: Sí, crec totes les paraules que tu has ensenyat.

8. I Alma li digué: Si tu creus en la redempció de Crist, pots ésser guarit.

9. I ell contestà: Sí, crec, segons les teves paraules.

10. Llavors Alma clamà al Senyor, dient: Oh Senyor Déu nostre, tingues misericòrdia d’aquest home i güareix-lo, segons la seva fe que és en Crist.

11. I quan Alma hagué pronunciat aquestes paraules, Zeezrom es posà dempeus d’un salt, i començà a caminar. I això es féu per a l’esbalaïment de tot el poble, i la nova d’això s’estengué per tot el país de Sidom.

12. I Alma va batejar Zeezrom en el Senyor; i des de llavors Zeezrom es posà a predicar al poble.

13. I Alma establí una església en el país de Sidom, i hi consagrà sacerdots i mestres per a batejar al Senyor tots els qui ho desitjaven.

14. I succeí que n’hi havia molts, perquè arribaven en massa de tota la regió al voltant de Sidom, i foren batejats.

15. Però pel que fa als habitants del país d’Ammoníah, restaren encara poble de cor dur i testarruts, i no es penediren dels seus pecats, atribuint tot el poder d’Alma i Amulek al diable; puix que eren de la fe de Nehor i no creien en el penediment dels seus pecats.

16. I succeí que Alma i Amulek — havent abandonat Amulek tot el seu or i la plata i els objectes preciosos que tenia al país d’Ammoníah per a la paraula de Déu, i rebutjat pels qui abans eren els seus amics, i també pel seu pare i els seus parents —

17. Per tant, Alma, havent establert l’església a Sidom, veient que el poble fou frenat quant a l’orgull del seu cor, i s’humiliava davant Déu i es reunia en els santuaris per a adorar Déu davant l’altar, vetllant i pregant sense parar perquè fossin deslliurats de Satanàs, i de la mort i de la destrucció;

18. Sí, tal com he dit, havent vist Alma totes aquestes coses, prengué Amulek i es dirigí a la terra de Zarahemla. I el portà a casa seva, i l’atengué en les seves tribulacions i l’enfortí en el Senyor.

19. I així acabà l’any desè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.