1. Ara, succeí que després que el poble d’Ammon fou establert a la terra de Jersó i una església també organitzada allí, i els exèrcits dels nefites foren coŀlocats al voltant de la terra, sí, en totes les fronteres al voltant del país de Zarahemla, heus aquí que els exèrcits dels lamanites seguiren els seus germans dins l’erm.

2. Així, hi hagué una batalla terrible, sí, com mai no se n’havia conegut de semblant entre tots els habitants en el país, des del temps en què Lehí eixí de Jerusalem; i desenes de milers dels lamanites foren morts i espargits arreu.

3. Sí, i també hi hagué una terrible matança entre el poble de Nefí; però així i tot, els lamanites foren foragitats i dispersats, i el poble de Nefí retornà al seu país.

4. Ara, aquest fou un temps en què se sentia gran dol i lamentació per tot el país, entre tot el poble de Nefí —

5. Sí, el clam de les vídues plorant pels seus marits, i també dels pares pels seus fills, i la germana pel germà, sí, el germà pel pare; i així el clam de dol se sentia entre tots ells, deplorant els seus parents que havien estat morts.

6. I fou certament un dia tristíssim, sí, un temps de solemnitat, i un de molt dejuni i oració.

7. I així acabà l’any quinzè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

8. I aquest és el relat d’Ammon i dels seus germans, les seves jornades en la terra de Nefí, els seus sofriments en el país, les seves angoixes i les seves afliccions, i el seu goig incomprensible; i l’acolliment i seguretat dels germans en la terra de Jersó. I ara, que el Senyor, Redemptor de tots els homes, beneeixi les seves ànimes per sempre.

9. I aquesta és la relació de les guerres i baralles entre els nefites, i també de les guerres entre nefites i lamanites. I així finí l’any quinzè del govern dels jutges.

10. Des del primer any fins al quinzè, s’ha vist la destrucció de molts milers de vides, sí, s’ha portat a terme una escena afrontosa d’efusió de sang.

11. I els cossos de molts milers jeuen sota terra, mentre que els cossos de molts milers es consumeixen apilats damunt la faç de la terra. Sí, i molts milers ploren la pèrdua dels seus parents, ja que tenen motiu de témer, segons les promeses del Senyor, que no siguin destinats a un estat de misèria interminable.

12. Mentre milers d’altres certament deploren la pèrdua dels seus parents, però amb tot, es gauben i exulten en l’esperança, i fins i tot saben, segons les promeses del Senyor, que aquests són alçats per a habitar a la dreta de Déu en un estat de felicitat sense fi.

13. I així veiem com és de gran la desigualtat de l’home, per culpa del pecat i la transgressió, i del poder del diable, la qual ocorre pels arterosos plans que aquest ha maquinat per a enxarxar els cors dels homes.

14. I així veiem la gran crida a la diligència per als homes de treballar a les vinyes del Senyor. I així veiem la gran raó de doldre’s, com també de gaubar-se — dolença a causa de la mort i destrucció entre els homes, i gaubança a causa de la llum de Crist per a vida.