1. Succeí que posaren guardes als presoners lamanites, i els obligaren a sortir i enterrar els seus morts, i també els qui havien mort de la banda dels nefites. I Moroni posà guardes perquè els vigilessin mentre feien aquesta feina.

2. I Moroni se’n va anar a la ciutat de Mulek amb Lehí, i prengué comanda de la ciutat i en va donar a Lehí. Aquest Lehí era el que havia estat amb Moroni en la més gran part de les seves batalles. Era un home semblant a Moroni, i s’alegraven en la seguretat d’un i d’altre; sí, s’estimaven l’un a l’altre, i també tot el poble de Nefí els estimava.

3. Succeí que quan els lamanites varen haver acabat d’enterrar els morts, tant els d’ells com els morts dels nefites, els feren marxar a la terra d’Abundància. I Teàncum, per ordres de Moroni, els posà a cavar un fossat tot al voltant del país, o ciutat d’Abundància.

4. Els féu bastir un parapet de fustam al caire inferior del fossar; i varen tirar terra del fossar contra el parapet de bigues. Així feren treballar els lamanites fins que vallaren tota la ciutat d’Abundància amb una muralla forta de bigues i de terra, fins a una gran alçària.

5. Aquesta ciutat es va convertir des de llavors, en una plaça molt forta. I allí guardaren els presoners lamanites, sí, dintre una muralla que els havien fet aixecar amb les seves pròpies mans. Ara, Moroni es va veure obligat a fer-los treballar perquè era més fàcil vigilar-los mentre treballaven; i volia disposar de totes les forces per quan ataqués els lamanites.

6. Així Moroni va assolir la victòria sobre un dels exèrcits més grans dels lamanites, i s’havia apoderat de la ciutat de Mulek, una de les places més fortes dels lamanites en la terra de Nefí. Així mateix havia fet construir un fort per a guardar-hi els seus presoners.

7. I succeí que Moroni no va intentar més de batre’s amb els lamanites durant aquell any, sinó que emprà els seus homes en preparatius de guerra, sí, i en construir fortificacions per a guardar contra els lamanites i també en deslliurar les seves dones i els seus fills de la fam i aflicció, i en proveir d’aliments per a l’exèrcit.

8. I succeí que els exèrcits dels lamanites, sobre el mar de l’oest, cap al sud, durant l’ausència de Moroni, degut a algunes intrigues entre els nefites que causaren disputes entre ells, havien guanyat algun terreny als nefites, sí, fins i tot s’havien apoderat d’unes quantes ciutats d’aquella part del país.

9. I així, a causa de la iniquitat entre ells, sí, per culpa de les disputes i intrigues entre ells mateixos, els nefites es veieren en circumstàncies molt crítiques.

10. Ara bé, he de dir alguna cosa sobre el poble d’Ammon, que al començament eren lamanites, però després es convertiren al Senyor per mitjà d’Ammon i dels seus germans, o més aviat, pel poder i la paraula de Déu. I els havien baixat al país de Zarahemla, i els nefites els havien defensat des de llavors.

11. I a causa del seu jurament, es guardaven de prendre les armes contra els seus germans, ja que havien jurat que mai vessarien més sang. I segons el seu jurament, haurien mort, sí, s’haurien deixat caure en les mans dels seus germans, si no hagués estat per la compassió i el gran amor que Ammon i els seus germans havien tingut per a ells.

12. I per aquesta raó foren portats al país de Zarahemla; i sempre els nefites els havien defensat.

13. Però succeí que quan varen veure el perill i les moltes afliccions i tribulacions que els nefites sofrien a causa d’ells, es mogueren a compassió i desitjaren prendre les armes en defensa de la seva pàtria.

14. Però heus aquí, quan estaven a punt d’agafar les armes de guerra, foren vençuts per les persuasions de Helaman i els seus germans, ja que estaven per trencar el jurament que havien fet.

15. I Helaman temia, no fos que en fer-ho, perdrien les seves ànimes. Per això, tots els qui havien fet aquesta aliança es veien obligats a veure als seus germans travessar les seves afliccions, en les seves perilloses circumstàncies d’aquell moment.

16. Emperò, succeí que tenien molts fills, els qui no havien fet jurament de no prendre les armes per a defensar-se dels seus enemics. Per tant, es reuniren llavors, tots els qui podien prendre armes, i es feren anomenar nefites.

17. I feren aliança de lluitar per a la llibertat dels nefites, sí, de defensar el país fins a donar les seves vides; sí, fins i tot feren aliança que mai no renunciarien la llibertat, sinó que lluitarien en tots els casos per tal de defensar els nefites i ells mateixos de l’esclavitud.

18. Ara, succeí que n’hi havia dos mil d’aquells joves que feren aquesta aliança, i prengueren les armes de guerra en defensa de la seva pàtria.

19. I si mai, fins llavors, no havien estat cap nosa per als nefites, ara els esdevingueren de gran suport; perquè prengueren les armes de guerra, i volien que Helaman fos el seu cap.

20. I tots eren joves, i molt valents en coratge, com també en força i vigor; però heus aquí, que no sols això, sinó que foren homes que eren fidels a tothora en qualsevol cosa que se’ls confiava.

21. Sí, eren homes de veritat i sobrietat, perquè se’ls havia ensenyat a guardar els manaments de Déu i a caminar rectament davant d’ell.

22. I succeí que Helaman va sortir al front dels seus dos mil soldats joves al suport del poble a les fronteres del país del sud, vora el mar de l’oest.

23. Així va acabar l’any vint-i-vuit del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.