1. Ara, succeí que després que Alma els hagué parlat aquestes paraules, s’assegué a terra, i Amulek s’aixecà i es posà a instruir-los, dient:

2. Germans meus, em sembla impossible que ignoreu les coses que s’han parlat sobre la vinguda del Crist, aquell que ensenyem és el Fill de Déu. Sí, jo sé que aquestes coses us foren ensenyades abundosament, abans de la vostra dissidència d’entre nosaltres.

3. I com que haveu demanat al meu estimat germà que us faci saber allò que heu de fer a causa de les vostres afliccions, i us ha parlat una mica, a fi de preparar-vos la ment, sí, i us ha exhortat a la fe i la paciència —

4. Sí, perquè tingueu prou fe així de plantar la paraula en els vostres cors, per tal que feu la prova de la seva bonesa.

5. I hem vist que la gran qüestió que teniu a la ment, és si la paraula està en el Fill de Déu, o si no hi ha d’haver un Crist.

6. I vosaltres també heu vist com el meu germà us ha provat, de moltes maneres, que la paraula està en Crist per a la salvació.

7. El meu germà ha citat de les paraules de Zenós, que la redempció ve per mitjà del Fill de Déu, i també de les paraules de Zenoc. I també ha recorregut a Moisès, per a provar-vos que aquestes coses són certes.

8. I ara heus aquí, jo us donaré testimoniatge de mi mateix, que aquestes coses són vertaderes. Us dic, que jo sé que Crist vindrà entre els fills dels homes, per a carregar-se les transgressions del seu poble, i que expiarà els pecats del món; car el Senyor Déu ho ha dit.

9. Perquè cal que es faci una expiació, ja que segons els grans plans del Déu Etern, ha d’haver-hi una expiació, o si no, tot el gènere humà inevitablement hauria de morir. Sí, tots són empedreïts, tots caiguts i perduts; i han de morir, excepte mitjançant l’expiació que cal que es faci.

10. Perquè cal que hi hagi un gran i darrer sacrifici, sí, no un sacrifici d’home ni de bèstia, ni de cap mena d’au; car no serà un sacrifici humà, sinó que ha d’ésser un sacrifici infinit i etern.

11. Ara, no hi ha cap home que pugui sacrificar la pròpia sang, per a expiar els pecats d’un altre; ja que si un home mata, heus aquí, prendrà la nostra llei, que és justa, la vida del seu germà? Us dic que no.

12. Sinó que la llei exigeix la vida d’aquell que ha assassinat. Per això, no pot haver-hi res menys que una expiació infinita, que abasti per als pecats del món.

13. Per això cal que hi hagi un gran i darrer sacrifici. I aleshores hi haurà, o cal que hi hagi, una fi al vessament de sang; llavors serà acomplida la llei de Moisès, sí, serà acomplida del tot, cada i, i cada titlla, i res no s’haurà passat.

14. Heus aquí que aquesta és la significança total de la llei, cada punt assenyalant cap a aquell gran i darrer sacrifici; i aquell gran i darrer sacrifici serà el Fill de Déu, sí, infinit i etern.

15. I així, ell portarà la salvació a tots els qui creuran en el seu nom, essent allò l’intent d’aquest darrer sacrifici, de portar a terme les entranyes de la misericòrdia, que sobrepuja la justícia, i dóna als homes els mitjans perquè tinguin la fe per a penedir-se.

16. I així, la misericòrdia pot satisfer les exigències de la justícia, i els encercla en els braços de la seguretat, mentre que aquell que no exercita pas la fe per a penedir-se, resta exposat a tota la llei de les exigències de la justícia. Per això solament per a aquell que té la fe fins al penediment, es porta a terme el gran i etern pla de redempció.

17. Per tant, que Déu us concedeixi, germans meus, perquè pogueu començar a exercitar la vostra fe fins al penediment, per tal que us poseu a implorar el seu sant nom, a fi que tingui misericòrdia de vosaltres.

18. Sí, imploreu-li la misericòrdia, perquè ell és poderós per a salvar.

19. Sí, humilieu-vos i persevereu en l’oració a ell.

20. Clameu a ell quan estigueu en els vostres camps, sí, sobre tots els vostres ramats.

21. Clameu a ell dins les vostres llars, sí, sobre tots els de casa vostra, tant al matí, com al migdia i al vespre.

22. Sí, clameu-li contra el poder dels vostres enemics.

23. Sí, clameu-li contra el diable, que és l’enemic de tota justícia.

24. Clameu-li per les collites dels vostres camps, perquè us prosperin.

25. Clameu-li pels ramats dels vostres camps perquè us augmentin.

26. Però això no és tot; heu de vessar-li la vostra ànima en les vostres cambres, i en els vostres llocs secrets, i en els vostres erms.

27. Sí, i quan no estigueu clamant al Senyor, que el vostre cor es curulli, descloent-se en oració a ell tothora per al vostre benestar, així com per al benestar dels qui us rodegen.

28. Ara, germans meus, us dic que no suposeu que això és tot. Perquè després d’haver fet totes aquestes coses, si rebutgeu el necessitat i el despullat, i no visiteu el malalt i l’afligit, i no doneu dels vostres béns, si en teniu, als que manquen — us dic, si no feu res d’aquestes coses, heus aquí que la vostra oració és vana, i no us valdrà de res, i sou com els hipòcrates que neguen la fe.

29. Per tant, si no us recordeu d’ésser caritatius, sou com l’escòria que els refinadors llencen (no tenint cap valor), i queda trepitjada pels homes.

30. I ara, germans meus, després d’haver rebut tants testimonis, havent vist que les santes escriptures us testifiquen d’aquestes coses, voldria que us presentéssiu i donéssiu fruits per al penediment.

31. Sí, jo voldria que us presentéssiu i que no enduríssiu més el vostre cor, perquè ara és el temps i el dia de la vostra salvació. Per tant, si us penedireu i no endurireu el vostre cor, a l’acte el gran pla de redempció us estarà a l’abast.

32. Perquè heus aquí, aquesta vida és el temps per als homes de preparar-se per a trobar Déu. Sí, heus aquí, el dia d’aquesta vida és l’estona per als homes d’acomplir les seves obres.

33. I ara, tal com us he dit abans, ja que heu tingut tants testimonis, així doncs, us suplico que no perllongueu el dia del vostre penediment fins a la fi; perquè després d’aquest dia de vida, que se’ns dóna per a preparar-nos per a l’eternitat, heus aquí, si no millorem el nostre temps mentre en aquesta vida, llavors ve la nit de tenebres dins la qual no es pot acomplir cap tasca.

34. No podreu dir, quan esteu duts davant aquella terrible crisis: Ara em penediré, retornaré al meu Déu. No, no podreu dir això, perquè aquell mateix esperit que posseeix els vostres cossos al moment de marxar d’aquesta vida, el mateix tindrà poder per a tenir el vostre cos en aquell món etern.

35. Perquè si heu perllongat el dia del vostre penediment fins a la mateixa mort, heu aquí, us heu subjectat a l’esperit del diable, i ell us segella com a cosa seva. Per tant, l’Esperit del Senyor s’ha retirat de vosaltres, i ja no en té lloc, i el diable té tot poder damunt vostre; i aquest és l’estat final dels malvats.

36. I sé això perquè el Senyor ha dit que no habita pas en temples impurs, sinó que habita en el cor dels justos. Sí, i també ha dit que els justos s’asseuran en el seu regne per a no sortir-ne més, sinó que les seves vestidures serien emblanquides mitjançant la sang de l’Anyell.

37. Ara, estimats germans, desitjo que us recordéssiu d’aquestes coses, i que treballéssiu la vostra salvació amb temor davant Déu; i que no neguéssiu més la vinguda del Crist;

38. Que no lluiteu més contra l’Esperit Sant, sinó que el rebeu i preneu damunt vostre el nom de Crist; que us humilieu fins a la pols, i adoreu Déu, en qualsevol indret on us trobéssiu, en esperit i en veritat. I que visqueu de dia en dia amb acció de gràcies, per les moltes clemències i benediccions que ell us atorga.

39. Sí, i també us exhorto, germans meus, que tingueu cura de pregar tothora, perquè no sigueu emportats per les temptacions del diable, per tal que no us venci, que no esdevingueu cosa seva en l’últim dia. Perquè, heus aquí, ell no us recompensa amb cap cosa bona.

40. Ara, estimats germans, us exhortaria a tenir paciència, i que aguanteu tota mena d’afliccions; que no vilipendieu aquells que us foragiten a causa de la vostra gran pobresa, no sigui que us feu pecadors com ells;

41. Sinó que tingueu paciència i suporteu aquestes afliccions amb la ferma esperança que un dia reposareu de totes les vostres angoixes.