1. Succeí que el rei Lamoni féu que els seus servents s’avançessin i testifiquessin de tot allò que havien presenciat sobre el cas.

2. I quan tots hagueren donat testimoniatge del que havien presenciat, i el rei s’adonà de la fidelitat d’Ammon en defensar-li els ramats, i també del seu gran poder en contendre contra els qui li provaven de matar, se’n va sorprendre molt, i digué: Certament, aquest és més que un home. No serà per cas el Gran Esperit, que envia tants de càstigs sobre aquest poble a causa dels seus assassinats?

3. I respongueren al rei: Si és el Gran Esperit o un home, no ho sabem; però el que sí sabem, és que no el poden matar els enemics del rei, ni poden escampar els ramats del rei mentre ell és entre nosaltres, a causa de la seva destresa i gran força. Per això sabem que és amic del rei. Ara, oh rei, no creiem que un home tingui tant de poder, puix que sabem que no el poden matar.

4. I quan el rei sentí això, els digué: Ara sé que és el Gran Esperit; i ha baixat en aquest moment a fi de preservar-vos la vida, perquè jo no us matés tal com vaig fer amb els vostres germans. Aquest és el Gran Esperit del qual varen parlar els nostres pares.

5. Ara, aquesta era la tradició de Lamoni que havia rebut del seu pare: que hi havia un Gran Esperit; i encara que creguessin en un Gran Esperit, donaven per bo que tot el que feien era recte. Però així i tot, Lamoni començà a témer moltíssim, per cas que hagués fet mal en matar els seus servents.

6. Puix que havia matat molts d’ells perquè els seus germans els havien escampat els ramats a l’abeurador; i perquè se’ls havien espargit els seus ramats, foren matats.

7. Ara, era costum dels lamanites de coŀlocar-se prop de les aigües del Sebús per a escampar els ramats de la gent, que d’aquesta manera se’ls hi podien endur molts dels que els quedaven espargits a les seves terres; era una manera de desposseir entre ells.

8. I succeí que el rei Lamoni demanà als seus servents: On és aquest home que té tant de poder?

9. I li digueren: Vet aquí, està donant de menjar als teus cavalls. Ara, el rei havia manat als seus servents, abans que anessin a abeurar els ramats, que li preparessin els seus cavalls i els seus carros, i el portessin a la terra de Nefí; perquè hi havia una gran festa assenyalada a la terra de Nefí pel pare de Lamoni, que era el rei de tot el país.

10. Ara, quan el rei Lamoni sentí que Ammon li preparava els cavalls i els carros, es va meravellar encara més de la fidelitat d’Ammon, dient: Certament no n’hi ha cap entre tots els meus servents, que ha estat tan fidel com aquest home, ja que es recorda de totes les meves ordres per a acomplir-les.

11. Ara sé de cert que és el Gran Esperit i voldria que entrés fins a mi, però no m’hi atreveixo.

12. I succeí que quan Ammon hagué preparat els cavalls i els carros pel rei i pels seus servents, entrà fins al rei, i veié que el seu semblant havia canviat; per tant, anava a retirar-se de la seva presència.

13. I un dels servents del rei li digué: Rabbana — que traduït vol dir, poderós o gran rei, ja que consideraven que els seus reis eren poderosos — així li digué: Rabbana, el rei desitja que et quedis.

14. Per tant, Ammon es dirigí al rei i li digué: Què és el que vols que faci per tu, oh rei? I el rei no li contestà per espai d’una hora, segons el temps d’ells, ja que no sabia què dir-li.

15. I succeí que Ammon li digué altra vegada: Què desitges de mi? Però el rei no li contestà pas.

16. I Ammon, estant ple de l’Esperit de Déu, per tant va percebre els pensaments del rei; i li digué: Serà perquè has sabut que he defensat els teus servents i els teus ramats, i he matat set dels seus germans amb la fona i l’espasa, i els he tallat el braç d’altres, per a defensar els teus ramats i els teus servents? Es això el que ocasiona la teva admiració?

17. Jo et dic: Què és, que et meravelles tant? Vet aquí, sóc un home i sóc el teu servent. Per tant, tot el que tu desitges, que sigui recte, ho faré.

18. Ara, quan el rei va sentir aquestes paraules, es meravellà de nou, perquè va veure que Ammon podia endevinar els seus pensaments. Però així i tot, el rei Lamoni obrí la boca i digué: Qui ets? Ets tu aquell Gran Esperit, que sap totes les coses?

19. I Ammon li contestà: No ho sóc.

20. I el rei digué: Com coneixes els pensaments del meu cor? Pots parlar lliurement i explicar-me d’aquestes coses. Digues-me també per quin poder has matat i els has tallat el braç als meus germans que espargien els meus ramats.

21. I ara, si tu em diràs d’aquestes coses, qualsevol cosa que tu desitges, te la donaré. I si calia, et protegiria amb els meus exèrcits; però sé que ets més poderós que tots ells. Però així i tot, qualsevol cosa que desitges de mi te la concediré.

22. Ara Ammon, que era assenyat, i amb tot, candorós, va dir a Lamoni: Escoltaràs les meves paraules si et dic per quin poder faig aquestes coses? Això és el que desitjo de tu.

23. I el rei li contestà, dient: Sí, creuré totes les teves paraules. I així l’enxarxà amb astúcia.

24. I Ammon començà a parlar-li amb valentia, i li preguntà: Creus que hi ha un Déu?

25. I ell respongué, dient: No sé el que significa això.

26. Llavors Ammon li digué: Creus que hi ha un Gran Esperit?

27. I el rei digué: Sí.

28. I Ammon va dir: Aquest és Déu. I Ammon li digué a més: Creus que aquest Gran Esperit, que és Déu, creà totes les coses que hi ha en el cel i en la terra?

29. I ell digué: Sí, crec que ha creat totes les coses que hi ha en la terra, però no conec el cel.

30. I Ammon li digué: El cel és el lloc on Déu viu amb tots els seus sants àngels.

31. I el rei Lamoni preguntà: Està a dalt de la terra?

32. Li digué Ammon: Sí, i ell mira a baix, sobre tots els fills dels homes, i sap tots els seus pensaments i les intencions del seu cor; perquè per la seva mà estaven creats, des del començament.

33. I el rei Lamoni digué: Crec totes aquestes coses que has dit. ¿Estàs enviat de Déu?

34. I Ammon li digué: Sóc un home, i l’home en el principi fou creat a imatge de Déu. I sóc cridat pel seu Sant Esperit per a ensenyar aquestes coses a aquest poble, perquè siguin duts al coneixement de tot el que és just i veritable.

35. I una part d’aquest Esperit habita en mi, la qual em dóna coneixença, i també poder, segons la meva fe i els meus desigs que són en Déu.

36. Ara, quan Ammon hagué dit aquestes paraules, començà amb la creació del món i també la d’Adam, i li va dir totes les coses concernent a la caiguda de l’home. I li repetí i exposà davant ell els annals i les sagrades escriptures del poble, les quals havien estat declarades pels profetes fins al temps que el seu pare, Lehí, eixí de Jerusalem.

37. També repetí a ells (perquè parlava al rei i als seus servents) totes les jornades dels seus pares per l’erm, i tots els seus sofriments de fam i de set, i els seus fatics, i d’altres.

38. Els repetí també de les rebeŀlions de Laman i Lemuel, i dels fills d’Ismael, sí, els relatà totes les seves rebeŀlions, i els explanà tots els annals i escriptures, des del temps en què Lehí sortí de Jerusalem fins llavors.

39. Però això no és tot, perquè els explanà el pla de redempció, que fou preparat des de la fundació del món; i els féu saber també sobre la vinguda del Crist, i totes les obres del Senyor, els va fer saber.

40. I succeí que després d’haver dit totes aquestes coses al rei, i d’explanar-les-hi, aquest va creure totes les seves paraules.

41. I començà a invocar el Senyor, dient: Oh Senyor, tingues misericòrdia! Segons la teva abundosa clemència que has tingut pel poble de Nefí, tingues-la per a mi i per al meu poble!

42. I ara, després d’haver dit això, caigué a terra com mort.

43. I succeí que els seus servents l’aixecaren i el portaren fins a la seva dona, i l’ajagueren damunt un llit; i jeia com si fos mort per espai de dos dies i dues nits. I la seva esposa, i els seus fills i les seves filles el ploraren, a la faisó dels lamanites, lamentant amargament la seva pèrdua.