1. Ara, succeí que després del final de Korihor, havent rebut noticias Alma que els zoramites pervertien els camins del Senyor, i que Zoram, el seu cabdill, s’enduïa el cor del poble a prostrar-se davant dels ídols muts, el cor d’Alma s’entristí novament a causa de la iniquitat del poble.

2. Perquè a Alma li feia una gran tristor adonar-se de la dolenteria entre el seu poble; per tant, s’afligia moltíssim el seu cor per causa de la separació dels zoramites dels nefites.

3. Ara, els zoramites s’havien aplegat tots junts en un país que anomenaven Antiònum, que quedava a l’est del país de Zarahemla, el qual quasi afrontava la costa del mar, cap al sud de la terra de Jersó, que també afrontava l’ermàs del sud, el qual estava ple de lamanites.

4. Ara, els nefites temien molt que els zoramites s’entenguessin amb els lamanites, i que en resultés una gran pèrdua per part dels nefites.

5. I com que la predicació de la paraula tendia força a conduir el poble a fer el que era just — sí, havia sorgit un efecte més potent en la ment del poble que l’espasa o qualsevol altra cosa que els havia passat — per això Alma ho considerava convenient de provar la virtud de la paraula de Déu.

6. Així doncs, agafà Ammon i Aaron, i Omner, i deixà Himni en l’església de Zarahemla; però s’emportà els tres anteriors, i també Amulek i Zeezrom, que eren a Melek, així com dos dels seus fills.

7. Ara, el més gran dels seus fills no s’emportà, i es deia Helaman; però, els noms dels que s’endugué eren Shiblon i Corianton. Aquests són els noms dels qui anaren amb ell entre els zoramites, a predicar-los la paraula.

8. Aquests zoramites eren dissidents dels nefites; per tant, hom ja els havia predicat la paraula de Déu.

9. Però havien caigut en greus errors, puix que no volien mirar d’obeir els manaments de Déu ni els seus estatuts, segons la llei de Moisès.

10. Ni tampoc no observarien els ritus de l’església, de perseverar en l’oració i súplica a Déu cada dia, per no caure en temptació.

11. Sí, en fi, varen pervertir els camins del Senyor en moltíssims casos; per tant, per aquest motiu, Alma i els seus germans entraren al país per a predicar-los la paraula.

12. Ara, quan hi arribaren, heus aquí, amb gran sorpresa trobaren que els zoramites havien aixecat sinagogues, i que s’hi reunien un dia a la setmana, que anomenaven el dia del Senyor; i adoraven d’una manera que Alma i els seus germans no havien vist mai.

13. Perquè havien eregit al mig de la sinagoga, un lloc per a estar dempeus, el qual quedava dalt del cap, i al cim solament hi cabia una persona.

14. Per tant, qualsevol que volia adorar havia de pujar-hi, posar-se dempeus adalt, i estendre les mans envers el cel, i clamar en veu alta, dient:

15. Sant, Sant Déu! Creiem que ets Déu i creiem que tu ets sant, i que fores esperit, i que ets esperit, i seràs esperit per sempre.

16. Sant Déu, creiem que èns has separat dels nostres germans. I no creiem en la tradició dels nostres germans, que els fou transmesa per la ingenuitat dels seus pares, sinó que creiem que tu ens has escollit per a ésser els teus fills sants; i també ens has donat a conèixer que no hi haurà un Crist.

17. Emperò tu ets el mateix, ahir, avui i per sempre, i ens has escollit perquè siguem salvats, mentre que tots al nostre voltant són escollits per a ésser llençats per la teva còlera fins a l’infern; i per aquesta santedat, oh Déu, et donem gràcies. I també et donem gràcies que ens has elegit, perquè no siguem desviats per les folles tradicions dels nostres germans, les quals els lliguen a una creença en Crist, que els porta el cor a esgarriar lluny de tu, Déu nostre!

18. I altra vegada et donem gràcies, oh Déu, que som un poble escollit i sant. Amén.

19. Ara, succeí que quan Alma, i els seus germans i els seus fills varen sentir aquestes oracions, quedaren sorpresos fora mida.

20. Car cada home que pujava oferia aquestes mateixes pregàries.

21. Ara, a aquell lloc el deien Rameúmpton, que traduït vol dir la santa estrada.

22. I des d’aquesta estrada oferia cadascú la mateixa pregària a Déu, donant-li gràcies al seu Déu, de què eren escollits d’ell, i que no els feia desviar rera la tradició dels seus germans, i que no se’ls havia robat el cor en creure coses a venir, de les quals no en sabien res.

23. Ara, quan tot el poble havia donat gràcies d’aquesta manera, tomaven a casa, sense parlar del seu Déu altra vegada fins que s’havien reunit novament a la santa estrada, per a donar gràcies segons la seva manera.

24. Ara, Alma, en veure això, s’afligí de cor, perquè veié que era una gent malvada i perversa; sí, s’adonà que tenien el cor posat en l’or i la plata, i en tota mena d’objectes fins.

25. I també veié que els seus cors s’elevaven fins a gran jactància en el seu orgull.

26. I alçà la veu al cel i exclamà, dient: Oh fins quan, Senyor, permetràs que els teus servents habitin aquí baix en la cam per a presenciar tan greus iniquitats entre els fills dels homes?

27. Oh Déu, et clamen a tu, i amb tot, el seu cor està sumit en l’orgull. Vet aquí, oh Déu, et clamen amb la seva boca, mentre s’inflen, fins a la vanaglòria, amb les vanitats del món!

28. Vet aquí, oh Déu meu, els seus sumptuosos vestits i anells, i els seus braçalets i ornaments d’or, i tots els seus objectes preciosos amb els quals s’engalanen! I vet aquí, que tenen el cor posat en ells, i amb tot, t’invoquen i et diuen: Et donem gràcies, oh Déu, que som un poble escollit per a tu, mentre que altres moriran.

29. Sí, i diuen que tu els has donat a saber que no hi haurà un Crist.

30. Oh Senyor Déu, fins quan consentiràs que tanta perversitat i infidelitat existeixi entre aquest poble? Oh Senyor, dóna’m forces perquè pugui suportar les meves xacres, que sóc feble, i una iniquitat així entre aquest poble contrista la meva ànima.

31. Oh Senyor, el meu cor està entristit fora mida! Conhorta la meva ànima en Crist! Oh Senyor, concedeix que tingui forces, perquè resisteixi amb paciència aquestes afliccions que em vindran al damunt a causa de la iniquitat d’aquest poble!

32. Oh Senyor, reconforta la meva ànima, i dona’m reeiximent, així com als meus coŀlaboradors, sí, a Ammon, i Aaron, i Omner, i també a Amulek i Zeezrom, i als meus dos fills! Sí, tots aquests, conhorta’ls, Senyor! Conhorta les seves ànimes en Crist!

33. Concedeix que tinguin les forces per a suportar les afliccions que els vindran al damunt, a causa de les iniquitats d’aquest poble!

34. Oh Senyor, concedeix que puguem reeixir en tornar-los a tu en Crist.

35. Vet aquí, oh Senyor, les seves ànimes són precioses; i molts d’ells són pròxims germans nostres. Per tant, atorga’ns, oh Senyor, poder i saviesa a fi que puguem retornar aquests germans nostres, fins a tu.

36. Ara, succeí que quan Alma hagué dit aquestes coses, posà les mans damunt de tots aquells que estaven amb ell; i en imposar-se’ls les mans, foren plens de l’Esperit Sant.

37. I fet això, es varen separar l’un de l’altre, sense preocupar-se del que menjarien o beurien, o de què es vestirien.

38. I el Senyor els proveí, que no patissin fam ni set; i també els donà força perquè no patissin cap aflicció que no fos sumida en el goig del Crist. I això es feia conforme a l’oració d’Alma, tot perquè havia pregat amb fe.