1. Ara, fill meu, en aquest punt hi ha una mica més que et voldria dir, perquè percibo que tens la ment inquieta quant a la resurrecció dels morts.

2. Vet aquí, et dic, que no hi ha resurrecció, o en altres paraules, jo diria que aquest mortal no es revesteix d’immortalitat, aquesta corrupció no es posa incorrupció, fins després de la vinguda del Crist.

3. Vet aquí, ell duu a terme la resurrecció dels morts. Però, vet aquí, fill meu, la resurrecció no és encara. Ara et descobriré un misteri; així i tot, encara n’hi ha molts de misteris que romanen amagats, que ningú no sap, sinó Déu mateix. Però et mostraré una sola cosa que he demanat amb diligència a Déu, perquè la conegués, que és pel que fa a la resurrecció.

4. Vet aquí que hi ha assenyalat un temps en què tothom sortirà dels morts. Ara, quan vindrà aquest temps no ho sap ningú; però Déu sap l’hora assenyalada.

5. Ara, si hi haurà un primer temps, o un segon temps, o tercer temps, que els homes sortiran dels morts, no importa gens; puix que Déu sap totes aquestes coses. I ja en tinc prou de saber que és així — que hi ha un temps assenyalat en què tothom s’alçarà dels morts.

6. Ara, hi ha d’haver una estona entre el temps de la mort i el de la resurrecció.

7. I jo demanaria: Què passa amb les ànimes dels homes des d’aquest temps de la mort fins al temps assenyalat per a la resurrecció?

8. Ara, si hi ha més d’un temps assenyalat perquè s’alcin els homes, no té cap importància; perquè no tots moren pas a la vegada, i tot això no importa gens. Tot és com un sol dia per a Déu, i el temps només es mesura per a l’home.

9. Així doncs, hi ha un temps assenyalat per als homes en què s’aixecaran dels morts; i n’hi ha una estona entre el temps de la mort i la resurrecció. Ara, quant a aquesta estona, el que passa a les ànimes dels homes, és la cosa que he demanat amb diligència per a saber del Senyor; i d’allò és el que sé.

10. I quan arribi el temps en què tots els homes s’aixecaran, llavors sabran que Déu sap tots els temps assenyalats per a l’home.

11. I ara, quant a l’estat de l’ànima entre la mort i la resurrecció — Vet aquí, m’ha fet saber un àngel, que els esperits de tots els homes, tantost com surten d’aquest cos mortal, sí, els esperits de tots els homes, siguin bons o dolents, retornen a casa, cap a aquell Déu que els va donar la vida.

12. Llavors s’esdevindrà que els esperits d’aquells que són justos seran rebuts en una estada de felicitat, que s’anomena paradís, un estat de repòs, un estat de pau, on descansaran de totes les seves tribulacions, i de tota angoixa i tristesa.

13. Llavors succeirà que els esperits dels malvats, sí, dels que són dolents — puix que ells no tenen part ni porció de l’Esperit del Senyor, perquè vet aquí, que escolliren les obres dolentes més aviat que les bones; per això l’esperit del diable entrà en ells i prengué possessió de la seva estança — aquests seran llençats a les tenebres de fora. Allí hi haurà planys i lamentacions, i cruixir de dents; i tot, per la seva dolenteria, deixant-se endur captius per la voluntat del diable.

14. Ara, aquest és l’estat de les ànimes dels malvats; sí, a la fosca, en una estada d’espantosa i terrible expectació de la indignació ardent de la còlera de Déu al seu damunt. I així romanen en aquesta estada, talment com els justos en el paradís, fins al temps de la seva resurrecció.

15. Ara, n’hi ha alguns que han entès que aquest estat de felicitat i aquest estat de misèria de l’ànima abans de la resurrecció, era una primera resurrecció. Sí, reconeixo que es pugui anomenar resurrecció, d’alçar l’esperit o l’ànima, i la seva consignació a la felicitat o la misèria, segons les paraules que han estat dites.

16. I vet aquí, s’ha dit a més, que hi ha una primera resurrecció, una resurrecció de tots aquells que han estat, o que són, o que seran, fins a la resurrecció del Crist d’entre els morts.

17. Ara, no hem de suposar que aquesta primera resurrecció, de la qual s’ha parlat d’aquesta manera, sigui la resurrecció de les ànimes i la seva consignació a la felicitat o la misèria. No has de suposar que és així tal com ho vol dir.

18. Vet aquí, et dic que no, sinó que allò significa la reunió de l’ànima i el cos, d’aquells des del temps d’Adam fins a la resurrecció de Crist.

19. Ara, si seran reunits tot d’un cop les ànimes i els cossos dels quals s’ha parlat, els dolents tant com els justos, no ho dic. En tinc prou quan dic que tots sortiren; o, en altres paraules, la seva resurrecció es duu a terme abans de la d’aquells que morin després de la resurrecció de Crist.

20. Ara, fill meu, no et dic que la seva resurrecció serà a l’hora de la resurrecció del Crist. Però ho dic, com opinió meva, que les ànimes i els cossos dels justos seran reunits al temps de la resurrecció del Crist i la seva ascensió al cel.

21. Però, si això es farà a la seva resurrecció o després, no ho dic; emperò sí que et dic, que hi ha una estona entre la mort i la resurrecció del cos, i una estada de l’ànima en la felicitat o en la misèria, fins al temps assenyalat per Déu, en què sortiran els morts, i seran reunits, tant l’ànima com el cos, i conduïts per a estar-se davant Déu i ésser jutjats segons les seves obres.

22. Sí, això duu a terme la restauració d’aquelles coses de què s’han parlat per boca dels profetes.

23. L’ànima serà restaurada al cos, i el cos a l’ànima; i cada membre i juntura serà restaurada al seu cos. I ni un sol cabell del cap es perdrà, sinó que totes les coses seran restaurades a la seva pròpia i perfecta forma.

24. Ara, fill meu, aquesta és la restauració de què s’ha parlat per boca dels profetes —

25. Llavors els justos resplendiran en el regne de Déu.

26. Però vet aquí que una mort terrible caurà al damunt dels malvats, ja que ells moren pel que fa a les coses de la justícia; car són. immunds, i cap cosa immunda no pot heretar el regne de Déu; sinó que són llençats, i consignats a participar dels fruits de les seves labors o obres, que han estat perverses. I beuen les escorrialles d’una amarga copa.