1. Ara, succeí que Moroni no deixà de preparar-se per a la guerra ni de defensar el seu poble contra els lamanites; perquè al començament de l’any vintè del govern dels jutges, féu que els seus exèrcits aixequessin munts de terra al voltant de totes les ciutats, en tot el país que posseïen els nefites.

2. I damunt aquests munts de terra féu coŀlocar bigues, sí, obres de fustam de l’alçada d’un home, al voltant de les ciutats.

3. I damunt d’aquests fustams hi féu construir estacades que reposaven damunt les bigues, i eren altes i fortes.

4. I féu aixecar torres que dominaven les estacades, i hi féu construir places de seguretat, a fi que les pedres i les fletxes dels lamanites no els danyessin.

5. S’havien preparat perquè poguessin llançar pedres des de dalt, segons la seva voluntat i força, i matar tot aquell que intentés aproximar-se a les muralles de la ciutat.

6. Es així com Moroni preparà fortificaciones, per si venien els seus enemics, al voltant de cada ciutat de tot el país.

7. I succeí que Moroni féu sortir els seus exèrcits a l’erm de l’est; sí, hi marxaren i expulsaren tots els lamanites que estaven dins l’erm de l’est, fins a les seves pròpies terres, al sud del país de Zarahemla.

8. La terra de Nefí s’estenia en línia recta des del mar de l’est al de l’oest.

9. I succeí que quan Moroni hagué expulsat tots els lamanites de l’erm de l’est, el qual es trobava al nord de les terres de les seves possessions, féu que els habitants del país de Zarahemla i dels territoris del voltant, anessin dins l’erm de l’est fins als marges que donaven al mar, i que prenguessin possessió del país.

10. I també plaçà exèrcits al sud, a les fronteres de les seves possessions, i els féu construir fortificacions per a protegir els seus exèrcits i el poble de les mans dels enemics.

11. I així aïllà totes les places fortes dels lamanites dins l’erm de l’est, i cap a l’oest, fortificant la línia entre nefites i lamanites, entre el país de Zarahemla i la terra de Nefí, des del mar de l’oest, passant per les deus del riu Sidó; i els nefites posseïen tot el país cap al nord, sí, tota la terra que hi havia al nord de la terra d’Abundància, segons ells volien.

12. I així, Moroni, amb els seus exèrcits, que augmentaven cada dia a causa de la protecció que els asseguraven les seves obres, cercà de aïllar la força i el poder dels lamanites, de les terres de les seves possessions, perquè no tinguessin domini damunt les terres d’ells.

13. I succeí que els nefites emprengueren la fundació d’una ciutat, que anomenaren la ciutat de Moroni. Es trobava prop del mar de l’est, i cap al sud vora la línia de les possessions dels lamanites.

14. També fundaren una ciutat entre la de Moroni i la d’Aaron, unint així les fronteres d’Aaron i Moroni; i aquesta ciutat, o país, l’anomenaren Nefíah.

15. I durant aquest mateix any començaren a bastir moltes ciutats cap al nord. Una d’elles ho feren d’una manera particular, la qual anomenaren Lehí, i es trobava al nord cap a la vora del mar.

16. Així finí l’any vuitè.

17. I en aquestes circumstàncies pròsperes es trobava el poble de Nefí al començament de l’any vint-i-un del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

18. Varen prosperar moltíssim i es feren molt rics, i augmentaren en nombre i en força en el país.

19. Així veiem quant misericordiosos i justos són tots els tractes del Senyor per a complir totes les seves paraules als fills dels homes; sí, podem veure que s’acompleixen les seves paraules, fins avui, les quals parlà a Lehí, dient:

20. Beneïts sou tu i els teus fills; i ells seran beneïts, en tant que guardin els meus manaments, i prosperaran en el país. Però recorda-te’n, que si no guarden els meus manaments, quedaran exclosos de la presència del Senyor.

21. I veiem que aquestes promeses s’han acomplert per al poble de Nefí; ja que són les seves renyines i baralles, els seus assassinats i pillatges, la seva idolatria, les prostitucions i abominacions que hi havia entre ells mateixos, que els han ocasionat les seves guerres i destruccions.

22. I aquells que eren fidels en guardar els manaments del Senyor foren alliberats en tot moment, mentre que milers dels seus germans malvats han anat a raure a l’esclavatge o han mort per l’espasa, o decaigueren en la incredulitat i es barrejaren amb els lamanites.

23. Però heus aquí, no hi ha hagut temps més feliç entre el poble de Nefí, des dels dies de Nefí, que durant els dies de Moroni, sí, en aquesta mateixa època, en l’any vint-i-un del govern dels jutges.

24. I succeí que l’any vint-i-dos del govern dels jutges també acabà en pau; i també l’any vint-i-tres.

25. Succeí que al començament de l’any vint-i-quatre del govern dels jutges, hi hauria hagut també pau entre el poble de Nefí, si no fos per una baralla que sorgí entre ells sobre el país de Lehí i el de Morianton, que confinava amb aquell, i tots dos es trobaven als marges vora el mar.

26. Perquè el poble que ocupava el país de Morianton reclamà part del país de Lehí. Per això començà una acalorada disputa entre ells, fins al punt que els del país de Morianton prengueren les armes contra els seus germans, resoluts a destruir-los per l’espasa.

27. Però els qui ocupaven el país de Lehí fugiren al camp de Moroni, i li demanaren ajut, puix que no els havien fet cap tort.

28. I succeí que quan el poble de Morianton, guiat per un home anomenat Morianton, s’adonà que el poble de Lehí havia fugit al camp de Moroni, tenia por, no fos cas que l’exèrcit de Moroni no el caigués al damunt i el destruís.

29. Per tant, Morianton posà en el cor del seu poble de fugir cap al país del nord, que era cobert de grans extensions d’aigua, i de prendre’n possessió.

30. I ho hagueren realitzat (cosa que hauria estat molt lamentable), sinó que Morianton, que era home de molt mal geni, s’enfadà amb una de les seves serventes i, escometent-la, li donà una pallissa.

31. I succeí que ella fugí i arribà al camp de Moroni. Li explicà tot el que feia al cas, i també de la seva intenció de fugir al país del nord.

32. Ara el poble de la terra d’Abundància, o més bé, Moroni, temia que aquests escoltessin les paraules de Morianton, i s’unissin amb el seu poble, i així obtindria possessió d’aquella part del país. I això seria base de molt greus conseqüències per al poble de Nefí, les quals els portarien a l’enderroc de la seva llibertat.

33. Per això Moroni envià un exèrcit, amb el seu bagatge, per a atallar el poble de Morianton i deturar la seva fugida cap al país del nord.

34. I succeí que no els atallaren fins que arribaren a les fronteres de la terra de Desolació; i allí els tallaren pel pas estret que conduïa vora del mar fins a la terra del nord, sí, pel mar, cap a l’oest i a l’est.

35. I succeí que l’exèrcit enviat per Moroni, comandat per un home que es deia Teàncum, es trobà amb el poble de Morianton. I tan tossuts eren aquests (excitats per les paraules afalagadores i la iniquitat del seu cap), que començà una batalla entre ells. I Teàncum matà Morianton, i derrotà el seu exèrcit; i els féu presoner i tornà al camp de Moroni. Amb això acabà l’any vint-i-quatre del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

36. Així es féu tornar el poble de Morianton. I havent fet aliança de guardar la pau, els restauraren la possessió del país de Morianton, i es féu una unió entre ells i el poble de Lehí; i aquests també foren restaurats a les seves terres.

37. I succeí que en el mateix any en què fou restablerta la pau entre el poble de Nefí, morí Nefíah, el segon jutge superior, havent ocupat el seient judicial amb perfecta dretura davant Déu.

38. Tot i així, no havia acceptat d’Alma els annals i les coses que per Alma i els seus pares eren molt sagrats; per això Alma els havia lliurat al seu fill Helaman.

39. Succeí que el fill de Nefíah fou escollit per a ocupar el seient judicial en lloc del seu pare. Sí, fou nomenat jutge superior i governador del poble, sota jurament i ordenança sagrada de jutjar amb rectitud, de defensar la pau i la llibertat del poble, i de concedir-li els seus sagrats privilegis d’adorar el seu Déu i Senyor, sí, de sostenir i mantenir la causa de Déu tota la seva vida, i de dur a la justícia els malvats segons els seus crims.

40. Aquest es deia Pahoran. I Pahoran reemplaçà el seu pare, i començà a governar el poble de Nefí al final de l’any vint-i-quatre.