1. Succeí que en l’any vint-i-sis del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, quan els lamanites es despertaren el matí del primer dia del primer mes, trobaren mort a Amalickíah dintre la seva tenda. I també veieren que Teàncum estava disposat a presentar combat aquell dia.

2. I quan els lamanites varen veure això, s’espaordiren molt i abandonaren el propòsit de marxar cap al país del nord. Retrocediren amb tot l’exèrcit a la ciutat de Mulek, i cercaren de protegir-se dins les seves fortificacions.

3. I succeí que el germà d’Amalickíah fou nomenat rei del poble. Es deia Ammoron; i així el rei Ammoron, germà del rei Amalickíah, fou nomenat per a regnar en lloc seu.

4. I succeí que donà ordres al seu poble de conservar aquelles ciutats que havien pres amb vessament de sang; perquè no havien pres cap ciutat que no els hagués costat molta sang.

5. I quan Teàncum va veure que estaven resolts a mantenir les ciutats que havien conquerit, i aquelles parts del país de les quals s’havien apoderat, i considerant que eren molt nombrosos, no va creure convenient d’atacar-los en els seus forts.

6. Sinó que va mantenir els seus homes pels voltants, com si fessin preparatius per a la guerra. I veritablement ell s’estava preparant per a defensar-se d’ells, aixecant muralles per tots els costats i preparant llocs de refugi.

7. I succeí que continuà així els preparatius de guerra, fins que Moroni li envià molts homes com a reforç del seu exèrcit.

8. I Moroni també li envià ordres de retenir tots els presoners que caiguessin a les seves mans; puix que, com els lamanites havien fet molts presoners, ell havia de retenir tots els presoners dels lamanites com a rescat per als que haguessin pres aquells.

9. També li envià ordres que fortifiqués la terra d’Abundància i que assegurés el pas estret que conduïa al país del nord, no fos cas que els lamanites se n’apoderessin i els empaitessin per tots costats.

10. I Moroni li comunicà a més, que defensés fidelment aquell cantó del país i que busqués tota ocasió, en tant li fos possible, d’assotar els lamanites per aquell costat, que tal vegada, per estratagema o pel que fos, reconquerís les ciutats que els havien pres de les mans. I així mateix, que fortifiqués i assegurés les ciutats a l’entorn, les quals encara no havien caigut a les mans dels lamanites.

11. A més li digué: Jo vindria amb vosaltres però els lamanites estan damunt nostre a les fronteres del país pel mar de l’oest. Vet aquí, que jo marxo contra ells i per això no puc venir a vosaltres.

12. Ara, el rei Ammoron havia sortit del país de Zarahemla i havia informat la reina sobre la mort del seu germà; i havent aplegat una host molt nombrosa d’homes, havia marxat contra els nefites a les fronteres pel mar de l’oest.

13. I així provà d’empaitar els nefites i d’atreure una part de les seves forces cap a aquella part del país, mentre que donava ordres als que havia deixat per a ocupar les ciutats conquerides, que fustiguessin també els nefites en les fronteres prop del mar de l’est, i que s’apoderessin de les seves terres, en tant que els fos possible, segons la força dels seus exèrcits.

14. I així es trobaven els nefites en aquestes circumstàncies tan perilloses, en finalitzar l’any vint-i-sis del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

15. Però en l’any vint-i-set del govern dels jutges, Teàncum, per ordre de Moroni — el qual havia plaçat exèrcits per a defensar les fronteres del sud i de l’oest del país, i havia començat la marxa cap a la terra d’Abundància, per tal d’ajudar Teàncum amb els seus homes, a reconquerir les ciutats que havien perdut —

16. I Teàncum havia rebut l’ordre d’atacar la ciutat de Mulek i de reconquerir-la, si fos possible.

17. I succeí que Teàncum féu preparatius per a atacar la ciutat de Mulek i avançar amb el seu exèrcit contra els lamanites; però s’adonà que li seria impossible de vèncer-los mentre estiguessin dintre les seves fortificacions. Per això va abandonar el propòsit i se’n tornà a la ciutat d’Abundància, tot esperant l’arribada de Moroni per tal de reforçar-li el seu exèrcit.

18. I Moroni arribà amb el seu exèrcit a la terra d’Abundància cap al final de l’any vint-i-set del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

19. Al començament de l’any vint-i-vuit, Moroni, Teàncum i molts dels capitans en cap es reuniren en consell de guerra per tractar el que havien de fer perquè els lamanites els sortissin a combatre; o que si per algun estratagema els puguessin adular de les seves fortificacions per tal d’avantatjar-los i reprendre la ciutat de Mulek.

20. I succeí que enviaren embaixades al cap de l’exèrcit lamanita que defensava la ciutat de Mulek, el qual es deia Jacob, i li invitaren a sortir a l’encontre amb el seu exèrcit a les planícies entre les dues ciutats. Però Jacob, que era zoramita, no volgué sortir-ne.

21. I succeí que Moroni, havent perdut tota esperança de encontrar-los en camp neutral, per tant va idear d’un estratagema per fer sortir als lamanites de les seves fortificacions.

22. Així doncs, ordenà a Teàncum que agafés uns quants homes i que baixés vora la costa del mar. I Moroni i el seu exèrcit sortiren de nit a l’erm, a l’oest de la ciutat de Mulek. I l’endemà, quan els guardes lamanites s’adonaren de Teàncum, corregueren a dir-ho al seu cap, Jacob.

23. I succeí que els exèrcits dels lamanites sortiren contra Teàncum, suposant que pels seus nombres derrotarien aquest Teàncum, per ésser aquests tan pocs. I quan Teàncum veié els exèrcits dels lamanites que li sortien a l’encontre, es posà a recular per la costa, cap al nord.

24. I succeí que quan els lamanites veieren que començava a fugir, prengueren valor i els perseguiren amb vigor. I mentre Teàncum atreia els lamanites, els quals els encalçaven en va, Moroni comandà que una part del seu exèrcit entrés amb ell a la ciutat i se n’apoderés.

25. I així ho feren, donant mort a tots aquells que havien deixat a la ciutat per a defensar-la, sí, a tots aquells que no volgueren lliurar les armes de guerra.

26. Així Moroni s’apoderà de la ciutat de Mulek amb una part del seu exèrcit, mentre que amb la resta marxà per a trobar els lamanites quan tornessin d’encalçar Teàncum.

27. I succeí que els lamanites perseguiren Teàncum fins a arribar prop de la ciutat d’Abundància, i llavors els trobà Lehí i un petit exèrcit que s’havia deixat per a defensar la ciutat.

28. I quan els capitans en cap lamanites veieren que Lehí, amb el seu exèrcit, els sortia a l’encontre, fugiren tot contorbats, no fos que no arribessin a la ciutat de Mulek abans que no els encalcés Lehí. Car es trobaven esgotats a causa de la marxa, i els homes de Lehí estaven descansats.

29. Ara, els lamanites no sabien que Moroni anava rera d’ells amb el seu exèrcit, i només temien de Lehí i els seus homes.

30. Però Lehí no desitjava pas aconseguir-los abans que es trobessin amb Moroni i el seu exèrcit.

31. I succeí que abans que els lamanites no haguessin reculat gaire distància, foren rodejats pels nefites, d’un costat pels homes de Moroni, de l’altre pels homes de Lehí, tots descansats i plens de vigor, mentre que els lamanites estaven esgotats de la llarga marxa.

32. I Moroni manà als seus homes que es llancessin al seu damunt, fins que els lliuressin les armes de guerra.

33. Però succeí que Jacob, el seu cap, que també era zoramita i home d’esperit indomable, va llançar-se furiosament a la batalla contra Moroni, al front dels lamanites.

34. I havent-li tancat el pas Moroni, Jacob estava resolt a matar-los i obrir-se camí fins a la ciutat de Mulek. Però Moroni i els seus homes foren més forts, per tant, no varen recular davant els lamanites.

35. I succeí que per ambdós costats lluitaren amb gran fúria. Hi va haver molts morts pels dos costats; sí, i Moroni en restà ferit i Jacob mort.

36. I succeí que Lehí els va escometre per la reraguarda amb els seus homes forts, amb tant de braó que els lamanites de la reraguarda lliuraren les armes de guerra; i els altres, tot contorbats, no sabien per on anar ni per on atacar.

37. Ara, Moroni, veient aquella contorbació, els digué: Si dueu les vostres armes de guerra, i ens les lliureu, deixarem de vessar la vostra sang.

38. I succeí que en sentir els lamanites això, els seus capitans en cap, tots que no havien mort, s’avançaren i deposaren les seves armes als peus de Moroni; i manaren als seus homes que fessin el mateix.

39. Però molts d’ells no ho volgueren fer; i aquells que no volgueren lliurar les seves espases foren lligats, i els prengueren les armes de guerra, i foren obligats a marxar amb els seus germans cap a la terra d’Abundància.

40. I era el nombre d’aquells presoners molt més gran que el dels morts, sí, més que el nombre dels qui havien mort a ambdues parts.