1. Ara, succeí que quan Moroni va rebre aquesta epístola, encara es va enutjar més, perquè sabia que Ammoron tenia perfecte coneixement del seu frau; sí, sabia que Ammoron s’adonava que no era causa justa que li havia fet emprendre la guerra contra el poble de Nefí.

2. I digué: No faré bescanvi de presoners amb Ammoron, excepte que renunciï el seu propòsit, tal com li he declarat en la meva epístola. Perquè no concediré que disposi de més forces de les que té.

3. Vet aquí, jo sé on els lamanites guarden els del meu poble que han fet presoners. I com que Ammoron no em concedeix segons la meva epístola, vet aquí, li faré d’acord amb les meves paraules. Sí, sembraré la mort entre ells, fins que soŀlicitin la pau.

4. I succeí que quan Moroni hagué dit això, va fer que busquessin entre els seus homes si no hi havia algú que fos descendent de Laman.

5. I succeí que en trobaren un, i es deia Laman; era un dels servents del rei que Amalickíah va assassinar.

6. Llavors Moroni féu que Laman i uns quants dels seus homes sortissin fins als guardes que estaven sobre els nefites.

7. Ara, els nefites estaven guardats a la ciutat de Gid. Per tant Moroni designà Laman, i féu que l’acompanyessin uns quants homes.

8. I al capvespre, Laman anà als guardes que vigilaven els nefites; i en veure’l, l’abordaren. Però ell els digué: No temeu, que sóc lamanita. Heus aquí, ens hem fet escàpols dels nefites, i ells dormen; i mireu, que hem agafat del seu vi i ens n’hem emportat.

9. I quan els lamanites sentiren aquestes paraules, el reberen amb gran alegria, i digueren: Doneu-nos-en del vostre vi, que en beurem. Estem contents que així us hàgiu emportat vi, que estem cansats.

10. Però Laman els digué: Guardem del vi fins que hàgim d’anar a lluitar contra els nefites. Però això sols els va encendre més del desig de beure el vi.

11. Perquè deien: Estem cansats. Va, bevem-ne, que aviat en tindrem de més de la ració, i ens donarà força per a anar contra els nefites.

12. I Laman els digué: Feu el que vulgueu.

13. I succeí que begueren abundosament del vi, i els fou agradable al paladar. Per això en begueren més abundosament; i era fort, havent estat preparat en la seva força.

14. I succeí que begueren i es varen alegrar, i abans de gaire estaven tots embriacs.

15. Ara, quan Laman i els seus homes veieren que tots estaven embriacs i dormien en son profund, se’n tornaren cap a Moroni i li digueren el que havia succeït.

16. I això era segons el projecte de Moroni; i havia preparat els seus homes amb armes de guerra. I va anar a la ciutat de Gid, mentre els lamanites estaven dormint profundament i embriacs, i hi tiraren armes de guerra als presoners, de manera que tots quedaren armats.

17. Sí, fins i tot les dones i tots els nens que podien manejar armes de guerra, Moroni els armà a tots els presoners. I totes aquelles coses es portaren a cap enmig d’un gran silenci.

18. Però encara que haguessin despertat els lamanites, estaven embriacs i els nefites els haurien pogut matar.

19. Però no era pas això el que volia Moroni. Ell no es delectava en l’assassinat ni el vessament de sang, sinó en salvar el seu poble de la destrucció. Per això, per no incórrer en la injustícia, no va voler caure damunt dels lamanites, i destruir-los en l’embriaguesa.

20. Però havia assolit el seu propòsit, perquè havia armat els presoners nefites que es trobaven dintre les muralles de la ciutat, i els havia preparat perquè prenguessin possessió d’aquells llocs que estaven dintre les muralles.

21. Llavors va manar als homes que l’acompanyaven, que fessin un pas endarrera, i encerclessin els exèrcits lamanites.

22. I tot això es féu de nit, de tal manera que l’endemà, quan els lamanites es despertaren, es trobaren rodejats dels nefites per la banda de fora, i que els seus presoners estaven armats a dintre.

23. Així veieren que els nefites els tenien al seu poder, i pensaven que en unes circumstàncies tal no era prudent de lluitar contra els nefites. Per això, els capitans en cap els demanaren les armes de guerra, i els les portaren i les deposaren als peus dels nefites, tot suplicant-los la misericòrdia.

24. Ara, això era el que volia Moroni. Els va fer presoners de guerra, i prengué possessió de la ciutat i alliberà tots els presoners, que eren nefites. I aquests varen unir-se a l’exèrcit de Moroni i foren un gran reforç per al seu exèrcit.

25. I succeí que els lamanites que havia fet presoners, els posà a treballar, reforçant les fortificacions tot al voltant de la ciutat de Gid.

26. I després d’haver fortificat la ciutat de Gid, tal com ell ho desitjava, féu que els presoners fossin conduïts a la ciutat d’Abundància; i també va resguardar aquella ciutat amb forces molt estimables.

27. I succeí que malgrat totes les intrigues dels lamanites, els nefites conservaren i retingueren tots els presoners que havien fet, i protegiren tot el terreny i els avantatges que havien tornat a fer seus.

28. I succeí que els nefites començaren altra vegada a triomfar i a recobrar els seus drets i privilegis.

29. Moltes vegades els lamanites provaren de rodejar-los de nit, però en aquestes temptatives varen perdre molts com presoners.

30. I moltes vegades provaren de fer beure el seu vi als nefites, perquè els destruïssin amb la metzina o l’embriaguesa.

31. Però els nefites no eren pas lents en recordar-se del seu Déu i Senyor en aquesta hora d’aflicció, i no els podrien agafar amb els seus paranys. Sí, no beurien del seu vi sense que primer el fessin tastar als presoners lamanites.

32. I així eren cautos que cap metzina no els fos donada; car si el vi emmetzinava un lamanita, faria el mateix amb un nefita. I així els feien tastar tots els seus licors.

33. Llavors calgué que Moroni fes preparatius per a atacar la ciutat de Morianton, perquè els lamanites, amb el seu treball, l’havien fortificada fins que s’havia convertit en una plaça molt forta.

34. I de continuo enviaven noves forces a aquella ciutat, i també de més provisions.

35. Així va acabar l’any vint-i-nou del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.