1. Ara, succeí que Alma tornà del país de Gedeó, després d’haver ensenyat al poble moltes coses que no poden escriure’s, havent-hi establert l’orde de l’església, tal com ho havia fet abans al país de Zarahemla. Sí, retornà a casa seva a Zarahemla per a descansar de les labors que havia realitzat.

2. I així acabà l’any novè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

3. I succeí que en començar l’any desè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, Alma partí d’allí i féu camí a la terra de Melek, a l’oest del riu Sidó, cap a l’occident per les fronteres de l’erm.

4. I hi començà a ensenyar al poble a la terra de Melek, d’acord amb el sant orde de Déu pel qual havia estat cridat; i començà a ensenyar el poble per tota la terra de Melek.

5. I succeí que se li acostava la gent de totes les fronteres de la terra pel costat de l’erm; i foren batejats per tot el país.

6. Així que quan havia acabat la seva obra a Melek, en partí, i féu jornada de tres dies cap al nord de la terra de Melek. I arribà a una ciutat que s’anomenava Ammoníah.

7. Ara, era costum entre el poble de Nefí de donar nom a les seves terres, i les ciutats i pobles, sí, i fins als seus vilatges petits, del qui primer els posseia; i així passà amb el país d’Ammoníah.

8. I succeí que en arribar Alma a la ciutat d’Ammoníah, es posà a predicar al poble la paraula de Déu.

9. Ara, Satanàs tenia ben arrapat el cor del poble de la ciutat d’Ammoníah; per tant, no volgueren escoltar les paraules d’Alma.

10. Així i tot, Alma treballà molt en l’esperit, lluitant-se amb Déu amb poderoses oracions, que vessés el seu Esperit sobre els qui estaven a la ciutat; i que també li concedís que els bategés al penediment.

11. Així i tot, s’enduriren de cor i li digueren: Vet aquí, sabem que ets Alma. I sabem que ets l’alt sacerdot sobre l’església que has establert en molts indrets del país, segons la teva tradició. Però nosaltres no som pas de la teva església, i no creiem en aquestes boges tradicions.

12. I sabem que per no ésser de la teva església, no tens cap poder damunt nostre. I has lliurat el seient judicial a Nefíah, per tant, ja no ets jutge superior damunt nostre.

13. Ara, quan el poble hagué dit això i hagué resistit totes les seves paraules, i li hagueren vilipendiat, i escopit, i fet fora de la seva ciutat, se n’anà, i prengué camí cap a la ciutat que s’anomenava Aaron.

14. I succeí que mentre s’hi encaminava, aclaparat d’angoixa, travessant molta tribulació i angústia d’ànima per la iniquitat del poble que estava a la ciutat d’Ammoníah, succeí que mentre que Alma es trobava així, aclaparat d’angoixa, se li aparegué un àngel del Senyor, dient:

15. Beneït sigues, Alma. Per tant, aixeca el cap i alegra’t. Perquè tens grans motius per a alegrar-te, ja que has estat fidel en guardar els manaments de Déu, des que vares rebre d’ell el teu primer missatge. Vet aquí, jo sóc el qui te’l va comunicar.

16. I sóc enviat per a manar-te que tornis a la ciutat d’Ammoníah, i prediquis altra vegada al poble de la ciutat. Sí, predica’ls i digues-los que si no es penedeixen, el Senyor Déu els destruirà.

17. Perquè ara mateix conspiren per a destruir la llibertat del teu poble (així diu el Senyor), que és contrari als estatuts, i judicis i manaments que ell ha donat al seu poble.

18. I succeí que després d’haver rebut el seu missatge de l’àngel del Senyor, Alma tornà de pressa al país d’Ammoníah. I entrà a la ciutat per un altre camí, sí, pel camí que queda al sud de la ciutat.

19. I en entrar-hi, sentí fam i digué a un home: Donaràs a un humil servent de Déu alguna cosa de menjar?

20. I l’home li digué: Sóc nefita i sé que tu ets un sant profeta de Déu, car ets l’home del qual un àngel m’ha dit en visió: Tu el rebràs. Per tant, vine amb mi a casa i et donaré del meu menjar; i sé que seràs una benedicció per a mi i per a la meva família.

21. I succeí que l’home el va rebre a casa seva. I l’home es deia Amulek; i tragué pa i carn, i en posà davant Alma.

22. I succeí que Alma menjà del pa i en quedà satisfet. I beneí Amulek i la seva casa, i donà gràcies a Déu.

23. I després de menjar i quedar-ne satisfet, digué a Amulek: Sóc Alma, i sóc l’alt sacerdot sobre les esglésies de Déu per tot el país.

24. I he estat cridat a predicar la paraula de Déu entre tot aquest poble, segons l’esperit de revelació i de profecia. Vaig estar aquí en aquest país, i no em volgueren rebre, sinó que em feren fora, i ja estava per donar l’esquena a aquest país per sempre més.

25. Però se m’ha manat de tornar altra vegada i de profetitzar a aquest poble, sí, de testificar contra ells quant a les seves dolenteries.

26. Ara, Amulek, per haver-me alimentat i allotjat, ets beneït, perquè tenia fam, ja que havia dejunat molts dies.

27. I Alma romangué molts dies amb Amulek abans de començar a predicar al poble.

28. I succeí que el poble va créixer en les seves iniquitats.

29. I la paraula arribà a Alma, dient: Vés, i digues també al meu servent, Amulek, que surti i profetitzi a aquest poble, dient: Penediu-vos, perquè així ho diu el Senyor: Si no us penediu, visitaré aquest poble en la meva ira, sí, i no els apartaré la meva furiosa còlera.

30. I Alma sortí entre el poble, i Amulek també, per a declarar-los les paraules de Déu. I estaven plens de l’Esperit Sant.

31. I els fou donat poder, de manera que no els pogueren tancar en presons, ni fou possible que cap home els matés. Però així i tot, no exercien el seu poder fins que estaven lligats i tancats a la presó. Ara, es feia així perquè el Senyor manifestés el seu poder en ells.

32. I succeí que hi sortiren, i es posaren a predicar i a profetitzar al poble, segons l’esperit i el poder que el Senyor els havia donat.