1. Ara, hi havia en la llei de Mossíah, que tot jutge de la llei, o tots els qui fossin nomenats d’ésser jutges, havien de rebre el salari segons el temps esmerçat per a jutjar els qui els fossin presentats.

2. Ara, si un home devia a un altre i no volia pagar-li el que devia, era presentada la queixa al jutge, i aquest executava autoritat, i enviava oficials per tal que li duguessin a davant. I el jutjava segons la llei i les evidències presentades contra ell. I així l’home es veia obligat a pagar el que devia, o ésser assotat, o foragitat d’entre el poble com furtador i lladre.

3. I el jutge rebia el seu salari segons el seu temps: un senine d’or per dia, o un senum de plata, que equivala a un senine d’or. Això era segons la llei que s’havia donat.

4. Ara, aquests són els noms de les diverses monedes del seu or i de la seva plata, segons el seu valor. I els noms les són donats pels nefites, perquè no comptaven a la faisó dels jueus que estaven a Jerusalem; ni mesuraven a la faisó d’ells, sinó que canviaven la seva manera de comptar i de mesurar, segons la ment i les circumstàncies del poble, en cada generació, fins al govern dels jutges; i foren establerts pel rei Mossíah.

5. Ara, la seva manera de comptar és aquesta: un senine d’or, un seon d’or, un shum d’or i un limna d’or.

6. Un senum de plata, un amnor de plata, un ezrom de plata i un onti de plata.

7. Un senum de plata equivalia a un senine d’or, i qualsevol per una mesura d’ordi, i també per una mesura de tota espècie de gra.

8. Ara la cantitat d’un seon d’or era el doble del valor d’un senine.

9. I un shum d’or era el doble del d’un seon.

10. I un limna d’or equivalia al valor de tots ells.

11. I un amnor de plata valia dos senums,

12. I un ezrom de plata valia quatre senums.

13. I un onti tenia el valor de tots ells.

14. Ara, aquest és el valor dels nombres més petits de la seva manera de comptar —

15. Un shiblon és la meitat d’un senum; per tant, un shiblon per mitja mesura d’ordi.

16. I un shiblum és la meitat d’un shiblon.

17. I un léah es la meitat d’un shiblum.

18. Ara, aquest és el seu nombre, segons la seva manera de comptar.

19. Un antion d’or equivala a tres shiblons.

20. Ara, era amb l’únic propòsit de fer un guany, ja que percebien el salari segons la seva feina. Per això, incitaven el poble a barallar-se, i a tota mena de desordres i malvestats, per tal de tenir més feina perquè tinguessin més diners, d’acord amb els litigis que els presentessin; per tant, incitaven el poble contra Alma i Amulek.

21. I aquest Zeezrom començà a interrogar Amulek, dient: Em contestaràs algunes preguntes que et faré? Ara, Zeezrom era un home destre en els artificis del diable, per tal de destruir el que era bo. Per això va dir a Amulek: Em contestaràs les preguntes que et faré?

22. I Amulek li digué: Sí, ho faré, si és segons l’Esperit del Senyor que hi ha en mi, perquè no diré res que sigui contrari a l’Esperit del Senyor. I Zeezrom li va dir: Mira-te’ls, ací hi ha sis ontis de plata. Te’ls donaré tots si negaràs l’existència d’un Ésser Suprem.

23. I Amulek li contestà: Oh fill de l’infern, per què em temptes? No saps que els justos no cedeixen davant temptacions semblants

24. Creus que no hi ha un Déu? Jo et dic que no; tu saps que n’hi ha; però estimes més aquest lucre que no pas ell.

25. M’has mentit davant Déu. M’has dit: Mira’t aquests sis ontis, que són de gran valor; te’ls donaré — quan en el cor tenies de guardar-te’ls. I el teu únic desig era que jo negués el veritable Déu vivent, per tal que tinguessis motius per a destruir-me. I ara, per aquest gran mal rebràs la teva paga.

26. Zeezrom li digué: Tu dius que hi ha un veritable Déu vivent?

27. I Amulek li digué: Sí, hi ha un veritable Déu vivent.

28. Llavors Zeezrom li digué: Hi ha més d’un Déu?

29. I ell respongué: No.

30. I Zeezrom li digué novament: Com és que saps aquestes coses?

31. I ell digué: Un àngel me les ha fet saber.

32. I Zeezrom digué novament: Qui és el que vindrà? Serà el Fill de Déu?

33. I ell digué: Sí.

34. I Zeezrom digué altra vegada: Salvarà el seu poble en els seus pecats? I Amulek li respongué, dient: Et dic que no ho farà, perquè li és impossible negar la seva paraula.

35. Ara Zeezrom digué al poble: Mireu de recordar aquestes coses, perquè ha dit que no hi ha més de un Déu; amb tot ha dit que el Fill de Déu vindrà, però que no salvarà el seu poble — com si ell tingués autoritat de manar a Déu.

36. I Amulek li digué altra vegada: Vet aquí que tu has mentit, perquè dius que he parlat com si tingués autoritat per a manar a Déu, perquè he dit que no salvaria el seu poble en els seus pecats.

37. I et torno a dir que no el pot salvar en els seus pecats, perquè no puc negar la seva paraula. I ell ha dit que res que sigui immund no pot heretar el regne dels cels. Així doncs, com podeu salvar-vos si no hereteu el regne dels cels? Per tant, no podeu salvar-vos en els vostres pecats.

38. Llavors, Zeezrom li tornà a dir: Es el Fill de Déu el vertader Pare Etern?

39. I Amulek li digué: Sí, ell és el vertader Pare Etern del cel i de la terra, i de totes les coses que hi ha en ells. Es el principi i la fi, el primer i l’últim.

40. I vindrà al món per a redimir el seu poble. Prendrà damunt seu les transgressions de tots aquells que creuen en el seu nom. I aquests són els qui tindran la vida eterna, i la salvació no ve a ningun altre.

41. Per tant, els malvats romanen com si no n’hi hagués redempció, excepte que els queden desfermats els lligams de la mort. I heus aquí, s’acosta el dia en què tothom s’aixecarà dels morts i s’estarà davant Déu, i serà jutjat segons les seves obres.

42. Ara, hi ha una mort que s’anomena la mort temporal, i la mort del Crist desfarà els lligams d’aquesta mort temporal, que tots se n’aixecaran.

43. L’esperit i el cos seran reunits altra vegada a la seva perfecta forma; tant membres com juntures seran restablerts al seu propi cos, tal com ens trobem ara. I serem portats a estar-nos davant Déu, coneixent tal com coneixem ara, i tindrem un viu record de tota la nostra culpa.

44. Ara, aquesta restauració ens vindrà a tots, tant joves com vells, esclaus com lliures, homes i dones, malvats i justos. I no es perdrà ni un sol cabell del cap, sinó que tot serà restaurat a la seva perfecta forma, tal com ho és ara, o en el cos. I seran portats i citats davant el tribunal del Crist el Fill, i de Déu el Pare, i de l’Esperit Sant, que són un sol Déu Etern, per a ésser jutjats segons les seves obres, sia bones o dolentes.

45. Heus aquí que us he parlat de la mort del cos mortal, i també de la resurrecció del cos mortal. Us dic, que aquest cos mortal és aixecat en un cos immortal, és a dir, de la mort, sí, àdhuc de la primera mort, a la vida, per a no morir mai més, els seus esperits units amb els seus cossos per a no separar-se’n mai més. Així ambdós es tornen espirituals i immortals, que no podran veure mai més la corrupció.

46. Ara, quan Amulek acabà aquestes paraules, el poble començà a meravellar-se altra vegada, i Zeezrom es posà també a tremolar. I així acabaren les paraules d’Amulek, o això és tot el que tinc escrit.