1. Ara, succeí que el rei dels lamanites envià una crida entre tota la seva gent, que no havia de posar les mans sobre Ammon ni Aaron ni Omner, ni Himni, ni cap dels seus germans, que sortís predicant la paraula de Déu, en qualsevol indret que estiguessin, en cap part del seu país.

2. Sí, envià un decret entre ells, que no havien de posar-los les mans al damunt per a lligar-los o ficar-los a la presó; ni tampoc que els escopissin, ni els colpissin, o els fessin fora de les seves sinagogues, ni els assotessin, ni que els apedreguessin, sinó que tinguessin accés lliure a les seves cases, i també als seus temples i santuaris.

3. I així podrien anar i predicar la paraula tal com desitgessin, perquè el rei s’havia convertit al Senyor, i tota la seva casa. Per això va enviar la seva crida per tot el país, al seu poble, a fi que la paraula de Déu no tingués barrera, sinó que pogués estendre’s per tot el país, perquè el seu poble es convencés de les tradicions iniqües dels seus pares, i que es persuadessin que eren tots germans, i que no devien matar ni pillar, ni furtar, ni cometre adulteri, ni fer cap mena de dolenteria.

4. I ara, succeí que quan el rei havia comunicat aquesta crida, Aaron i els seus germans anaren de ciutat en ciutat, i d’una casa d’adoració a l’altra, establint esglésies, i consagrant sacerdots i mestres per tot el país entre els lamanites, per a predicar i ensenyar la paraula de Déu entre ells. I així, començaren a reeixir.

5. I milers foren portats a coneixença del Senyor, sí, foren portats a milers a creure en les tradicions dels nefites. I foren instruïts en els annals i profecies que havien estat transmesos fins llavors.

6. I tan cert com el Senyor viu, tots aquells que cregueren, o que foren portats al coneixement de la veritat, per mitjà de la predicació d’Ammon i dels seus germans, segons l’esperit de revelació i de profecia, i el poder de Déu que obrava miracles en ells — sí, us ho dic, tant cert com viu el Senyor, tots aquells lamanites que varen creure en la seva prèdica i es convertiren al Senyor, mai no es varen apartar.

7. Perquè esdevingueren un poble recte; deposaren les armes de la seva rebeŀlió, que no lluitaren més contra Déu, ni contra cap dels seus germans.

8. Ara, aquests són els qui es varen convertir al Senyor:

9. El poble dels lamanites que estava al país d’Ismael.

10. I també el poble dels lamanites al país de Middoni.

11. I també el poble dels lamanites a la ciutat de Nefí.

12. I també el poble dels lamanites que estava al país de Shilom, i al país de Shemlon, i a la ciutat de Lemuel, i a la ciutat de Shimnilom.

13. Aquests són els noms de les ciutats dels lamanites que es convertiren al Senyor. I són els qui deposaren les armes de la seva rebeŀlió, sí, totes les seves armes de guerra; i tots eren lamanites.

14. I els amalequites no es convertiren, a excepció d’un, ni els amulonites tampoc, sinó que enduriren el cor, i també el cor dels lamanites d’aquella part del país onsevulga que vivien, sí, i en totes les seves viles i ciutats.

15. Per això hem anomenat totes les ciutats dels lamanites on es penediren i arribaren al coneixement de la veritat, i es convertiren.

16. I succeí que el rei i aquells que es varen convertir, desitjaren tenir un nom per tal de distingir-los dels seus germans. Per això el rei consultà Aaron i molts dels seus sacerdots sobre el nom que es prendrien, perquè es distingissin.

17. I s’anomenaren anti-nefí-lehites. I eren anomenats per aquest nom, i ja no s’anomenaven lamanites més.

18. Començaren a ésser gent molt laboriosa; sí, i eren amigables amb els nefites. Per tant, obriren una correspondència amb ells, i la maledicció de Déu ja no els seguia més.