1. Ara, Alma, veient que les paraules d’Amulek havien fet callar Zeezrom, puix que s’adonà que Amulek l’havia enxarxat en les seves mentides i enganys de destruir-lo, i veient que aquest es posà a tremolar sota la consciència de la seva culpabilitat, Alma obrí la boca i començà a parlar-li, i a confirmar les paraules d’Amulek i ampliar les coses o desplegar les escriptures més enllà del que havia fet Amulek.

2. Ara, les paraules que Alma va dir a Zeezrom, les escoltava la gent al seu voltant, ja que era gran la multitud. I parlà així:

3. Zeezrom, t’has agafat en les teves mentides i artificis, perquè no sols has mentit als homes sinó a Déu; puix que ell coneix tots els teus pensaments, i tu veus que aquests ens són descoberts pel seu Esperit.

4. I veus que ens adonem que el teu pla era subtilíssim, pel que fa de la subtilesa del diable, per tal de mentir, i d’enganyar aquest poble, a fi de posar-lo contra nostre, per a vilipendiar-nos i fer-nos fora —

5. Ara, aquest era un pla del teu adversari, i ell ha exercit el seu poder en tu — ara, vull que recordis que el que et dic a tu, ho dic a tots —

6. I heus aquí, us dic a tots, que aquesta era una paranya de l’adversari que parà per a enxarxar aquest poble, per tal de subjectar-vos a ell, a fi d’encerclar-vos amb les seves cadenes, i fermar-vos fins a la destrucció eterna, segons el poder de la seva captivitat.

7. Ara, quan Alma hagué dit aquestes paraules, Zeezrom es posà a tremolar més fortament, perquè es convencia més i més del poder de Déu. I també es persuadia que Alma i Amulek tenien coneixença d’ell, perquè es convencia que coneixien els pensaments i els intents del seu cor; ja que se’ls havia donat poder perquè sabessin d’aquestes coses segons l’esperit de profecia.

8. I Zeezrom començà a interrogar-los afanyadament, a fi de saber més sobre el regne de Déu. I digué a Alma: Què vol dir el que ha dit Amulek quant a la resurrecció dels morts, que tothom s’aixecarà dels morts, tant justos com injustos, i seran portats davant Déu per a ésser jutjats segons les seves obres?

9. Ara Alma es posà a explicar-li aquestes coses, dient: A molts els és concedit de conèixer els misteris de Déu, però així i tot, se’ls imposa un manament estricte, que no n’imparteixin sols d’acord amb aquella porció de la seva paraula que ell concedeix als fills dels homes, segons la cura i la diligència que li manifestin.

10. Per tant, aquell que endureixi el seu cor, rep la porció més petita de la paraula, i el qui no endurirà el cor, a ell li és donada la porció més gran de la paraula, fins que li sigui concedit de conèixer els misteris de Déu, àdhuc a conèixer-los tots.

11. I a aquells que endureixin el cor, els és donada la porció més petita de la paraula, fins que no sàpiguen res quant als seus misteris. Aleshores són captivats pel diable, i emportats per la seva voluntat fins a la destrucció. Això és el que signifiquen les cadenes de l’infern.

12. I Amulek ha parlat clarament de la mort, i d’ésser aixecats d’aquesta mortalitat a un estat d’immortalitat, i d’ésser portats davant el tribunal de Déu, per a ésser jutjats segons les nostres obres.

13. Llavors, si el nostre cor s’ha endurit, o si hem endurit el nostre cor contra la paraula, de manera que aquesta ja no s’ha trobat en nosaltres, doncs, la nostra condició serà terrible, perquè aleshores serem condemnats.

14. Perquè les nostres paraules ens condemnaran, sí, totes les nostres obres ens condemnaran. No ens trobarem sense màcula; i els nostres pensaments també ens condemnaran. I en aquesta terrible condició no ens atrevirem a mirar amunt al nostre Déu, sinó que ja ens donaríem per feliços si podíem comandar les pedres i muntanyes que ens caiguessin al damunt, per a amagar-nos de la seva presència.

15. Però això no es pot fer. Hem de sortir i estar-nos davant d’ell, en la seva glòria, i en el seu poder, i en la seva força, majestat i domini, i reconèixer, per a la nostra vergonya sempiterna, que tots els seus judicis són justos; que ell és just en totes les seves obres, i que és misericordiós per als fills dels homes, i que té tot poder per a salvar tot aquell que creu en el seu nom i dóna fruit digne de penediment.

16. Heus aquí, us dic, que llavors ve una mort, àdhuc una segona mort, que és una mort espiritual. Aleshores és quan el qui mor en els seus pecats, quant a la mort temporal, també sofrirà una mort espiritual. Sí, morirà a tot allò que pertany a la justícia.

17. Llavors és quan els seus turments seran com un llac de foc i de sofre, la flama del qual puja per sempre més. Llavors és quan seran fermats a una destrucció sempiterna, segons el poder i la captivitat de Satanàs, ja que ell els haurà subjectat segons la seva voluntat.

18. Llavors, us dic, es trobaran com si no s’hagués fet cap redempció, perquè no poden ésser redimits segons la justícia de Déu; i no poden morir, veient que ja no hi ha més corrupció.

19. I succeí que quan Alma acabà de dir aquestes paraules, la gent es posà a meravellar encara més.

20. Però hi havia un tal Antiona, un dels cabdills principals entre ells, que s’avançà i li digué: Què és això que has dit que l’home ressuscitarà d’entre els morts i serà canviat d’aquest mortal a un estat immortal, que l’ànima no pot morir mai?

21. Què vol dir aquesta escriptura, que diu que Déu coŀlocà querubins i una espasa flamejant a l’orient del jardí de l’Edèn, no fos que els nostres primers pares hi entressin i participessin del fruit de l’arbre de la vida, i visquessin per sempre més? Així veiem, doncs, que no hi havia cap possibilitat que visquessin per sempre més.

22. I Alma li digué: Això és el que estava per explicar. Ara veiem que Adam va caure per haver participat del fruit prohibit, segons la paraula de Déu. Així veiem que per la seva caiguda, tota la humanitat esdevingué un poble perdut i caigut.

23. Ara, heus aquí, us dic que si a Adam li hagués estat possible de participar del fruit de l’arbre de la vida en aquell moment, no hi hauria hagut mort, i la paraula hauria estat nuŀla, fent-li mentider de Déu, ja que ell havia dit: Si en menges, certament moriràs.

24. I veiem que la mort ve sobre el gènere humà, sí, la mort de la qual ha parlat Amulek, que és la mort temporal. Així i tot, se li va concedir una estona a l’home en què es pogués penedir. Així doncs, aquesta vida esdevingué una estada de prova, un temps de preparar-se per a trobar Déu, un temps de preparar-se per aquell estat sense fi del qual hem parlat, que ve després de la resurrecció dels morts.

25. Ara, si no hagués estat pel pla de redempció, que fou posat des de la fundació del món, no podria haver-hi resurrecció dels morts. Emperò es fixà un pla de redempció, el que portarà a terme la resurrecció dels morts, de la qual s’ha parlat.

26. Ara, heus aquí, si hagués estat possible que els nostres primers pares podrien haver anat i participat de l’arbre de la vida, haurien estat miserables per sempre, no havent tingut cap estat preparatori. I així, el pla de redempció s’hauria frustrat, i la paraula de Déu hauria estat nuŀla, sense efecte.

27. Però, heus aquí, no era així, sinó que els fou assenyalat als homes que havien de morir. I després de la mort, que havien de venir al judici, àdhuc aquell mateix judici del qual hem parlat, que és la fi.

28. I després d’haver assenyalat Déu que aquestes coses vinguessin als homes, llavors, veié que li calia a l’home conèixer de les coses que li havia assenyalat.

29. Per això envià àngels per a conversar amb ells, els quals feren que els homes esguardessin la seva glòria.

30. I des de llavors els homes es posaren a invocar el seu nom. Per tant, Déu conversà amb els homes, i els féu saber el pla de redempció, que havia estat preparat des de la fundació del món. I tot allò els feia conèixer, segons la seva fe i penediment, i les seves santes obres.

31. Per tant, donà manaments als homes, havent transgredit ells els primers manaments quant a les coses que eren temporals, i havent esdevingut com Déus, coneixent el bé del mal; coŀlocant-se en un estat per a actuar, o veient-se coŀlocats en un estat per a actuar, segons el seu voler i parer, sia per fer el mal o per fer el bé.

32. Per això, Déu els donà manaments, després d’haver-los fet conèixer el pla de redempció, que no haguessin de cometre el mal, el càstig del qual seria una segona mort, que era una mort sense fi quant a les coses que pertanyen a la justícia. Perquè sobre tal el pla de redempció no podria tenir cap poder, ja que les obres de la justícia no podrien ésser destruïdes, segons la suprema bonesa de Déu.

33. Però Déu cridà als homes, en nom del seu Fill (i aquest era el pla de redempció que s’havia fixat), dient: Si us penediu, i no enduriu el vostre cor, llavors us tindré misericòrdia, mitjançant el meu Fill Unigènit.

34. Per això, tot aquell que es penedirà i no endurirà el cor, tindrà dret a la misericòrdia mitjançant el meu Fill Unigènit, per a la remissió dels seus pecats. I aquests entraran en el meu repòs.

35. I tot aquell que endureixi el cor i cometi iniquitat, heus aquí, juro en la meva còlera, que no hi entrarà.

36. I ara, germans, heus aquí us dic que si enduriu el cor no entrareu en el repòs del Senyor. Per tant, la vostra iniquitat li provoca que enviï la seva ira damunt vostre, com en la primera provocació, sí, segons la seva paraula, en la última provocació tal com en la primera, per a l’eterna destrucció de les vostres ànimes. Per tant, segons la seva paraula, fins a la darrera mort, tal com la primera.

37. Ara, germans meus, ja que sabem aquestes coses, i són veritables, penedim-nos i no endurim-li el cor, a fi que no provoquem que el Senyor Déu nostre ens faci baixar la seva còlera damunt nostre, en aquests, els seus segons manaments que ens ha donat, sinó que entrem en el repòs de Déu, que està preparat segons la seva paraula.