1. Succeí que després d’haver establert una església en aquell país, el rei Lamoni demanà a Ammon que l’acompanyés a la terra de Nefí per tal de presentar-lo al seu pare.

2. I la veu del Senyor arribà a Ammon dient: No aniràs a la terra de Nefí, perquè vet aquí, el rei et buscarà la vida; però aniràs al país de Middoni. Vet aquí que el teu germà Aaron, i també Muloki i Ammah estan a la presó.

3. Ara, quan Ammon hagué sentit això, digué a Lamoni: Vet aquí que el meu germà i els seus companys estan a la presó a Middoni, i hi vaig per a deslliurar-los.

4. Llavors Lamoni li digué: Sé que en la força del Senyor pots fer totes les coses; però jo aniré amb tu al país de Middoni, ja que el seu rei, que s’anomena Antiomno, és amic meu; per això aniré al país de Middoni per a congraciar-me amb el rei del país, i ell traurà de la presó els teus germans. Llavors Lamoni li digué: Qui t’ha dit que els teus germans estaven a la presó?

5. I Ammon li digué: Ningú no m’ho ha dit, sinó Déu. I m’ha dit: Vés a deslliurar els teus germans, perquè estan a la presó en el país de Middoni.

6. Ara, quan Lamoni hagué sentit això, féu que els seus servents li preparessin els cavalls i els carros.

7. I digué a Ammon: Vine, aniré amb tu al país de Middoni, i allí suplicaré al rei perquè tregui els teus germans de la presó.

8. I succeí que mentre Ammon i Lamoni feien camí cap allí, varen trobar el pare de Lamoni, que era rei de tot el país.

9. I el pare de Lamoni li digué: Com és que no vas venir a la festa aquell gran dia quan vaig fer festí per als meus fills, i per a tot el meu poble?

10. I també digué: On vas amb aquest nefita que és un dels fills d’un mentider?

11. I succeí que Lamoni li explicà on anava, perquè tenia por d’ofendre’l.

12. També li digué tot el motiu de romandre al seu regne, que no va anar al seu pare en la festa que li havia preparat.

13. I quan Lamoni hagué explicat totes aquestes coses, heus aquí, restà esbalaït que el seu pare s’enutgés molt i li digués: Lamoni, vas a lliurar aquests nefites, que són fills d’un mentider? Vet aquí, que aquell va robar els nostres pares; i ara els seus fills vénen també entre nosaltres per tal que amb astúcia i mentides ens enganyin, per a desposseir-nos altra vegada de tots els nostres béns.

14. Llavors el pare de Lamoni li manà que matés Ammon amb l’espasa. I també li manà que no anés al país de Middoni, sinó que retornés amb ell al país d’Ismael,

15. Però Lamoni li digué: No mataré Ammon, ni tornaré al país d’Ismael, sinó que aniré al país de Middoni per a deslliurar els germans d’Ammon, perquè sé que són homes justos i profetes sants del Déu veritable.

16. I quan el seu pare hagué sentit aquestes paraules, s’enutjà molt, i tragué l’espasa per a colpir-lo a terra.

17. Però Ammon s’avançà i li digué: Vet aquí, no mataràs al teu fill. Però així i tot, valdria més que caigués tu que ell, perquè vet aquí que ell s’ha penedit dels seus pecats; però si tu caiguessis en aquest moment, en la teva còlera, la teva ànima no podria salvar-se.

18. I a més, convé que et detinguis, perquè si matessis el teu fill, essent ell innocent, la seva sang clamaria des de la terra al seu Déu i Senyor, que la seva venjança et caigués al damunt; i tal volta perdries la teva ànima.

19. Ara, quan Ammon hagué parlat així, el li contestà, dient: Sé que si jo matés el meu fill, vessaria sang innocent, ja que ets tu el qui ha cercat de destruir-lo.

20. I estengué la mà per a matar Ammon. Però aquest resistí els cops, i també el ferí al braç de manera que no el pogué fer servir.

21. Quan el rei va veure que Ammon podia matar-lo, començà a suplicar-li que li perdonés la vida.

22. Però Ammon aixecà l’espasa i digué: Vet aquí, et feriré si no em concedeixes que els meus germans es traguin de la presó.

23. I el rei, temorós de perdre la vida, digué: Si em perdones, et concediré tot el que em demanis, fins la meitat del meu regne.

24. I quan Ammon veié que havia obrat en el rei ancià segons el seu desig, li digué: Si em concedeixes que els meus germans surtin de la presó, i també que Lamoni retingui el seu regne, i que ja no estiguis desplaugut amb ell, sinó que li permetis fer segons els seus desigs en tot el que ell determini, llavors et perdonaré; altrament et feriré fins a terra.

25. Ara, quan Ammon hagué dit aquestes paraules, el rei començà a alegrar-se per causa de la seva vida.

26. I quan veié que Ammon no desitjava destruir-lo, i quan s’adonà també del gran amor que tenia pel seu fill Lamoni, se’n va sorprendre molt, i digué: Ja que això és tot el que has desitjat, que alliberi els teus germans i permeti que el meu fill Lamoni retingui el seu regne, vet aquí que et concediré que el meu fill retingui el seu regne des d’ara per sempre; i no el governaré mai més.

27. I també et concediré que els teus germans es traguin de la presó, i que tu i els teus germans vingueu a mi al meu regne, ja que desitjaré molt veure-us. Perquè el rei estava molt sorprès de les paraules que havia dit Ammon, així com de les que havia parlat el seu fill Lamoni; per tant, desitjava aprendre’n.

28. I succeí que Ammon i Lamoni prosseguiren el seu camí cap al país de Middoni. I Lamoni trobà gràcia als ulls del rei del país; així doncs, els germans d’Ammon foren alliberats de la presó.

29. I quan Ammon els trobà, s’entristí molt, perquè estaven nus, i la seva pell estava molt desgastada, per estar lligats amb fortes cordes. I també havien patit fam, set i tota mena d’afliccions; malgrat tot, foren pacients en totes les seves angoixes.

30. I, com va succeir, els havia tocat la sort de caure a mans d’una gent més empedreïda i testarruda; per això no volgueren escoltar les seves paraules. I els havien fet fora, i colpejat; i els havien foragitat de casa en casa, i d’un indret a l’altre, fins que havien arribat al país de Middoni. I allí els agafaren i ficaren a la presó; i els havien lligat amb fortes cordes i tancat a la presó molts dies. I foren alliberats per Lamoni i Ammon.