Scriptures
Alma 27


Capítol 27

El poble d’Anti-Nefí-Lehí cerca refugi a Zarahemla. Es deien el poble d’Ammon. Els és donada la terra de Jersó.

1. Ara, succeí que quan aquells lamanites que havien anat a combatre contra els nefites, hagueren trobat, després de les seves moltes lluites per a destruir-los, que era en va de cercar-ne la destrucció, retornaren a la terra de Nefí.

2. I els amalequites, a causa de la seva desfeta, estaven furiosos. I quan veieren que no podien venjar-se dels nefites, començaren a suscitar el poble a la ira contra els seus germans, el poble d’Anti-Nefí-Lehí; així doncs, es posaren altra vegada a destruir-los.

3. Però aquest poble altra volta es negava a prendre les armes, i es deixava matar conforme al grat dels seus enemics.

4. Ara, quan Ammon i els seus germans veien aquesta obra de destrucció entre aquells que tant estimaven, i entre els qui tant els havien estimat — perquè els tractaven com si fossin àngels enviats de Déu per a salvar-los de la destrucció eterna — per tant, quan Ammon i els seus germans veien aquesta gran obra de destrucció, es mogueren a compassió, i digueren al rei:

5. Apleguem junts aquest poble del Senyor, i baixem al país de Zarahemla fins als nostres germans, els nefites, i fugim de les mans dels nostres enemics, a fi que no siguem destruïts.

6. Però el rei els digué: Heus aquí que els nefites ens destruiran per motiu dels molts assassinats i pecats que hem comès contra ells.

7. I Ammon digué: Aniré i demanaré al Senyor, i si ell ens diu que baixem als nostres germans, ¿vosaltres hi anireu?

8. I el rei li digué: Sí, si el Senyor ens diu que hi anem, anirem allí entre els nostres germans, i serem els seus esclaus fins que els hi desagreugem dels molts assassinats i pecats que hem comès contra ells.

9. Però Ammon li digué: Es contra la llei dels nostres germans, la que fou establerta pel meu pare, que hi hagi esclaus entre ells. Baixem, doncs, i confiem en la misericòrdia dels nostres germans.

10. Però el rei li digué: Pregunta-ho al Senyor, i si ens diu que hi anem, hi anirem; altrament, morirem en el país.

11. I succeí que Ammon ho demanà del Senyor, i el Senyor digué:

12. Treu aquest poble d’aquest país per tal que no hi morin; perquè Satanàs té ben arrapat el cor dels amalequites, que susciten els lamanites a la ira contra els seus germans per a matar-los. Per tant, sortiu d’aquest país, i beneït és aquest poble en aquesta generació, perquè jo el preservaré.

13. Ara succeí que Ammon anà i digué al rei tot el que el Senyor li havia dit.

14. I aplegaren tot junts el seu poble, sí, tot el poble del Senyor, i recolliren tots els seus ramats i bestiar, i partiren del país. Entraren a l’erm que dividia la terra de Nefí del país de Zarahemla, i arribaren prop de les fronteres del país.

15. Aleshores Ammon els digué: Heus aquí, els meus germans i jo entrarem al país de Zarahemla, i vosaltres romandreu aquí fins que tornem; i sotjarem el cor dels nostres germans, per si volen que entreu al seu país.

16. I succeí que mentre Ammon i els seus germans hi anaven, es trobaren amb Alma cap al lloc del qual ja s’ha parlat; i heus aquí, fou un encontre joiós.

17. El goig d’Ammon fou tan gran que en quedà sadoll. Sí, se n’entrà de goig del seu Déu fins a l’esgotament de les seves forces; i caigué una altra vegada a terra.

18. Ara, no fou aquest un goig immens? Heus aquí que aquest és el goig que ningú no rep, sinó el vertader penitent i l’humil cercador de felicitat.

19. Ara, el goig d’Alma en trobar els seus germans fou gran de debò, així com també el d’Aaron i d’Omner i d’Himni, però el goig d’ells no fou tant per a excedir les seves forces.

20. I succeí que Alma va conduir els seus germans altra vegada al país de Zarahemla, fins a casa seva, i anaren i digueren al jutge superior totes les coses que els havien ocorregut a la terra de Nefí, entre els seus germans, els lamanites.

21. I succeí que el jutge superior envià una crida per tot el país, demanant el parer del poble d’admetre els seus germans, que era el poble d’Anti-Nefí-Lehí.

22. I succeí que la veu del poble arribà, dient: Heus aquí, nosaltres abandonarem la terra de Jersó, que es troba cap a l’est, vora el mar, que confronta al país d’Abundància, la qual en queda al sud; i aquesta terra de Jersó és la que donarem en herència als nostres germans.

23. I coŀlocarem els nostres exèrcits entre la terra de Jersó i la de Nefí, per tal de protegir els nostres germans en la terra de Jersó. I ho farem per als nostres germans, per motiu de la seva por de prendre les armes contra els seus germans, no fos que cometessin pecat. I aquesta gran por seva arribà a causa del seu greu penediment que tingueren, per motiu dels seus molts assassinats i les seves terribles malvestats.

24. I tot ho farem per als nostres germans, perquè heretin la terra de Jersó. I els guardarem dels seus enemics amb els nostres exèrcits, sota condició que ens donin part dels seus béns per a ajudar-nos en mantenir els nostres exèrcits.

25. Ara, succeí que quan Ammon hagué sentit això, tornà al poble d’Anti-Nefí-Lehí, i també Alma amb ell, a l’erm on havien plantat les tendes, i els comunicaren totes aquestes coses. I Alma també els relatà de la seva conversió, junt amb Ammon, Aaron i els seus germans.

26. I succeí que això ocasionà gran alegria entre ells; i baixaren a la terra de Jersó i en prengueren possessió. I els nefites els anomenaren el poble d’Ammon; per tant, es distingiren amb aquest nom des de llavors.

27. I es trobaven entre el poble de Nefí, i també eren comptats entre el poble que era de l’església de Déu. I es distingien també pel seu zel envers Déu, i també envers els homes; perquè eren completament honrats i dreturers en totes les coses, i ferms en la fe del Crist fins a la fi.

28. Miraven al vessament de la sang dels seus germans amb l’aversió més gran, i mai per mai no se’ls pogué persuadir de prendre les armes en contra d’ells; i no miraven a la mort amb el més mínim de terror, per la seva esperança i expectatives en Crist i la resurrecció. Per això la mort per a ells restava sumida, per la victòria del Crist damunt d’ella.

29. Per tant, patirien la mort més penosa i humiliant que els poguessin inflingir els seus germans, abans d’alçar l’espasa o la simitarra per a ferir-los.

30. Així era un poble zelós i benestimat, un poble altament afavorit del Senyor.