Scriptures
Alma 33


Capítol 33

Continuació del discurs d’Alma. L’adoració veritable no es limita als santuaris. Les paraules dels profetes Zenós i Zenoc són esmentades de nou.

1. Ara, quan Alma hagué parlat aquestes paraules, li enviaren a demanar, si havien de creure en un sol Déu per tal d’obtenir aquell fruit del qual els havia parlat, o com havien de sembrar la llavor, o la paraula de què havia parlat, la qual, digué, s’havia de plantar en el seu cor; o de quina manera havien de començar a exercitar la seva fe.

2. I Alma els digué: Heu dit que no podeu adorar el vostre Déu, perquè esteu rebutjats de les vostres sinagogues. Però heus aquí, jo us dic, que si suposeu que no podeu adorar el vostre Déu, us equivoqueu granment, i deveu escodrinyar les escriptures. Si us penseu que aquestes us han ensenyat això, és que no les enteneu.

3. No us recordeu d’haver llegit el que Zenós, el profeta de l’antigor, ha dit sobre l’oració o l’adoració?

4. Perquè ell digué: Tu ets misericordiós, oh Déu, perquè has escoltat la meva oració, encara quan em trobava en el desert. Sí, fores misericordiós quan vaig pregar per aquells que eren els meus enemics, i tu els vares fer tornar a mi.

5. Sí, oh Déu, i fores misericordiós amb mi, quan et vaig implorar al meu camp; quan et vaig clamar en la meva oració, tu m’escoltares.

6. I a més, oh Déu, quan vaig tornar a casa, em vas escoltar la meva pregària.

7. I quan em vaig retirar a la meva cambra, oh Senyor, i et feia oració, tu m’escoltaves.

8. Sí, tu ets misericordiós per als teus fills quan t’imploren, per tal que tu els sentis i no els homes, i tu els escoltaràs.

9. Sí, oh Déu, tu has estat misericordiós amb mi, i has escoltat les meves súpliques enmig de les teves assemblees.

10. Sí, i també m’has sentit quan he estat rebutjat i menyspreat dels meus enemics. Sí, tu vas escoltar els meus clams, i et vas enutjar amb els meus enemics; i els visitares en la teva còlera, amb ràpida destrucció.

11. I em vares escoltar a causa de les meves afliccions i la meva sinceritat. I és pel teu Fill que has estat tan misericordiós amb mi; per tant, t’imploraré en totes les afliccions, ja que en tu és el meu goig, perquè has apartat els teus judicis de damunt meu, a causa del teu Fill.

12. I Alma els digué: Creieu aquelles escriptures, que foren escrites pels de l’antigor?

13. Heus aquí, si en creieu, heu de creure en el que va dir Zenós; perquè ell digué: Has apartat els teus judicis a causa del teu Fill.

14. Ara, germans meus, voldria demanar-vos si heu llegit aquestes escriptures; i si ho heu fet, com podeu descreure en el Fill de Déu?

15. Perquè no sols està escrit que Zenós va parlar d’aquestes coses, sinó que també Zenoc en parlà.

16. Car ell digué: T’has enutjat, oh Senyor, amb aquest poble, perquè no volen entendre les misericòrdies que els has concedit a causa del teu Fill.

17. Ara, germans meus, veieu que un segon profeta de l’antigor ha testificat sobre el Fill de Déu. I perquè el poble no volgué comprendre les seves paraules, el varen apedregar fins a la mort.

18. Però això no és tot. No són ells els únics que han parlat del Fill de Déu.

19. Heus aquí que Moisès ja en parlà; sí, i un tipus fou alçat en el desert, que tot aquell que l’esguardava pogué viure; i molts l’esguardaren i visqueren.

20. Però pocs comprengueren el significat d’aquelles coses, i això per la duresa dels seus cors. I hi havia molts que eren tan empedreïts que ni tan sols volgueren mirar; per tant, moriren. Ara, la raó perquè no volgueren mirar, és perquè no creien que els guariria.

21. Oh germans meus, si poguéssiu guarir-vos, només en esguardar amb els vostres ulls, no ho faríeu de seguida? O és que preferiríeu endurir el cor en la incredulitat, i fer-vos negligents, que no esguardaríeu, perquè moríssiu?

22. Si és així, un ai us vindrà al damunt; però si és altrament, llavors, esguardeu i comenceu a creure en el Fill de Déu, que vindrà a redimir el seu poble, i que sofrirà i morirà per a expiar els seus pecats. I que s’alçarà altra volta d’entre els morts, el qual portarà a terme la resurrecció, per tal que tots els homes s’estiguin davant seu per a ésser jutjats al dia final de judici, segons les seves obres.

23. I ara, germans meus, desitjo que planteu aquesta paraula en el vostre cor, i tal com comenci a inflar-se, nodriu-la per la vostra fe. I, heus aquí, arribarà a ésser un arbre, tot pujant en vosaltres fins a vida eterna. I aleshores, que Déu us concedeixi que les vostres càrregues siguin lleugeres mitjançant el goig del seu Fill. I tot això ho podeu fer si així voleu. Amén.