1. I succeí que Moroni va escriure altra vegada al governador del país, que era Pahoran, i aquestes són les paraules que li escrigué, dient: Vet aquí, dirigeixo la meva epístola a Pahoran, jutge superior i governador del país, a la ciutat de Zarahemla, i a tots els qui aquest poble ha elegit per a governar i dirigir els afers d’aquesta guerra.

2. Perquè tinc alguna cosa de dir a aquests, a tall de reprovació. Heus aquí, vosaltres sabeu que heu estat nomenats per a reclutar homes, i armar-los amb espases i simitarres i tota mena d’armes de guerra, i enviar-los contra els lamanites, en qualsevol indret per on envaeixin el nostre país.

3. I ara us dic que jo, així com els meus homes, i també Helaman i els seus homes, hem patit molt grans sofriments, sí, àdhuc fam, set i fatigues, i tota mena d’afliccions de tota espècie.

4. I heus aquí, si només fos això que havíem patit, no ens queixaríem ni rondinaríem.

5. Però heus aquí, grans han estat els estralls entre el nostre poble; sí, han caigut a milers a fil d’espasa, quan hauria, estat d’altra manera si haguéssiu enviat prou reforços i socors als nostres exèrcits. Sí, ha estat molt gran la vostra negligència envers nosaltres.

6. Ara, volem saber-ne la causa d’aquesta gran negligència; sí, desitgem conèixer el motiu de la vostra despreocupació.

7. Podeu pensar de restar asseguts als vostres trons en un estat d’insensible immobilitat, mentre els vostres enemics sembren la mort al vostre voltant? Sí, mentre assassinen a milers els germans vostres?

8. Sí, aquests mateixos que han mirat a vosaltres per a protecció, sí, que us han coŀlocat en una posició tal que els poguéssiu haver socorregut; sí, els poguéssiu haver enviat tropes per a reforçar-los i salvar milers d’ells perquè no caiguessin a fil d’espasa.

9. Però heus aquí, això encara no és pas tot. Heu negat d’enviar-los provisions, de manera que molts han lluitat i sagnat la vida pel gran afany que tenien pel benestar d’aquest poble; sí, i ho han fet quan estaven a punt de morir de fam, per motiu de la vostra gran negligència envers ells.

10. I ara, estimats germans, perquè devíeu ésser estimats, sí, i devíeu haver-vos afanyat més pel benestar i la llibertat d’aquest poble. Però heus aquí, us n’heu despreocupat de tal manera que la sang de milers d’ells us caurà damunt el cap per a venjança. Sí, perquè foren coneguts a Déu tots els seus clams i totes les seves sofrences.

11. Heus aquí, podríeu pensar que podíeu restar asseguts als vostres trons, i que per la immensa bondat de Déu, podíeu no fer res, i que ell us deslliuraria? Heus aquí que si heu pensat així, heu pensat en va.

12. Us imagineu que si tants dels vostres germans han mort, és a causa de les seves malvestats? Jo us dic que si heu pensat així, heu pensat en va. Perquè us dic que són molts que han caigut per l’espasa, i, heus aquí, és per a la vostra condemnació.

13. Ja que el Senyor permet que siguin occits els justos perquè la seva justícia i els seus judicis caiguin damunt els dolents. Per això no heu de pensar que els justos es perdin perquè són morts, sinó, heus aquí, que entren en el repòs del seu Déu i Senyor.

14. Ara, us dic que temo moltíssim que els judicis de Déu no caiguin damunt aquest poble, a causa de la seva gran deixadesa, sí, la del mateix govern nostre, i de la seva gran negligència envers els seus germans, sí, aquests que han estat morts.

15. Perquè si no hagués estat per la perversitat que sorgí primer al nostre cap, hauríem pogut resistir els nostres enemics, que no haguessin assolit cap poder damunt nostre.

16. Sí, si no hagués estat per la guerra que sorgí entre nosaltres mateixos, sí, si no hagués estat per aquests reialistes que causaren tanta efusió de sang entre nosaltres — àdhuc en aquells dies en què ens contendíem nosaltres mateixos, si haguéssim unit les nostres forces, tal com havíem fet altres vegades; sí, si no hagués estat per l’afany del poder i de l’autoritat que aquells reialistes desitjaven damunt nostre, si s’haguessin mantingut fidels a la causa de la nostra llibertat i s’haguessin unit amb nosaltres, i haguessin sortit contra els nostres enemics, en lloc d’alçar les espases contra nostre, el que ens ocasionà tanta efusió de sang — sí, si haguéssim marxat contra ells en la força del Senyor, hauríem dispersat els nostres enemics, perquè s’hauria fet, tot complint la seva paraula.

17. Però heus aquí, ara els lamanites venen damunt nostre, apoderant-se de les nostres terres; i maten el nostre poble amb l’espasa, sí, les nostres mullers i fills; i també se’ls emporten captius, fent-los patir tota mena d’afliccions. I tot això, per la gran dolenteria dels qui aspiren al poder i l’autoritat, sí, d’aquells reialistes.

18. Però per què m’he d’estendre tant sobre aquest assumpte?, ja que no sabem pas si vosaltres mateixos no ambicioneu l’autoritat. No sabem si no sou també traïdors a la vostra pàtria.

19. O és que us heu desentès de nosaltres perquè esteu al cor del país, i us trobeu rodejats de seguretat, que us negueu a enviar-nos provisions, i també reforços, per als nostres exèrcits?

20. Heu oblidat dels manaments del Senyor Déu vostre? Sí, heu oblidat de la captivitat dels nostres pares? Heu oblidat les moltes vegades que hem estat alliberats de les mans dels nostres enemics?

21. O és que suposeu que el Senyor encara ens deslliurarà, mentre estem asseguts als nostres trons, i no fem ús dels mitjans que el Senyor ens ha posat a l’abast?

22. Sí, ¿estareu asseguts en la vostra mandra, rodejats de milers, sí, de desenes de milers, que també resten asseguts en la mandra, mentre que hi ha milers al nostre voltant, a les fronteres del país, que cauen per l’espasa, sí, ferits i sagnants?

23. Es que suposeu que Déu us tindrà per innocents mentre resteu asseguts, tot esguardant aquestes coses? Heus aquí, us dic que no. Ara, voldria que recordéssiu que Déu ha dit que l’interior del vas s’ha de netejar primer, i aleshores es netejarà l’exterior també.

24. Ara, excepte que us penediu de tot el que heu fet, i us comenceu a aixecar i moure, i envieu queviures i homes a nosaltres, com també a Helaman, per tal que mantingui aquelles parts del nostre país que ha reconquistat, i que nosaltres també reconquistem la resta de les nostres possessions en aquests cantons, heus aquí, caldrà que deixem de contendre amb els lamanites fins que no hàgim netejat primer l’interior del nostre vas, sí, el gran cap mateix del nostre govern.

25. I si no accediu a la meva epístola, i us presenteu i em manifesteu un veritable esperit de llibertat, i us afanyeu a enfortir i fortificar els nostres exèrcits, i a subministrar-los aliments per a la seva manutenció, heus aquí, deixaré una part dels meus homes lliures per a defensar aquesta part del nostre país, i els deixaré la força i les benediccions de Déu al damunt, a fi que cap altre poder no pugui obrar en contra seu —

26. I això, a causa de la seva gran fe i la seva paciència en les tribulacions —

27. Llavors vindré fins a vosaltres, i si hi ha algú d’entre vosaltres que tingui desig de la llibertat, sí, si hi resti encara només una sola espurna de llibertat, heus aquí que suscitaré les insurreccions entre vosaltres, fins que tot aquell que s’afanya d’usurpar el poder i l’autoritat quedi exterminat.

28. Heus aquí, no temo el vostre poder ni la vostra autoritat, sinó que és el meu Déu que temo; i és d’acord amb els seus manaments que aixeco l’espasa per a defensar la causa de la meva pàtria. I és per la vostra iniquitat que hem sofert tantes baixes.

29. Heus aquí que és el moment, sí, està a la ma l’hora, que si no us afanyeu per a la defensa de la vostra pàtria i dels vostres petits, tindreu l’espasa de la justícia suspensa damunt vostre. I us caurà al damunt, i us castigarà fins a la vostra destrucció total.

30. Heus aquí, que jo espero la vostra ajuda. I si no ens subministreu al nostre socors, marxaré contra vosaltres, sí, fins al país de Zarahemla, i us feriré amb l’espasa a tal punt que no tindreu més poder d’impedir el progrés d’aquest poble en la causa de la nostra llibertat.

31. Perquè heus aquí, el Senyor no us deixarà pas viure i augmentar en les vostres malvestats a fi de destruir el seu recte poble.

32. Podeu suposar que el Senyor salvarà vosaltres, i que sortirà en judici contra els lamanites, quan són les tradicions dels seus pares que els han provocat l’odi? Sí, i l’han redoblat aquells dissidents que s’han separat d’entre nosaltres! Mentre que la vostra iniquitat és per motiu de l’amor vostre de la glòria i les vanitats del món.

33. Vosaltres sabeu que transgrediu les lleis de Déu i que les trepitgeu amb els vostres peus. I el Senyor em diu: Si aquells que heu nomenat els vostres governadors no es penedeixen dels seus pecats i iniquitats, pujareu a la batalla contra seu.

34. Ara heus aquí, jo, Moroni, estic constrenyit, segons l’aliança que he fet, d’obeir els manaments del meu Déu. Per això jo voldria que us atinguéssiu a la paraula de Déu i que m’enviéssiu ràpidament dels vostres queviures, i dels vostres homes, i també a Helaman.

35. I si no feu així, us sortiré a l’encontre de pressa; perquè Déu no permetrà que moríssim de fam. Per tant, ell ens donarà dels vostres aliments, encara que sigui per l’espasa. Mireu, doncs, d’acomplir la paraula de Déu.

36. Heus aquí que sóc Moroni, el vostre capità en cap. No cerco poder sinó d’enderrocar-lo. No cerco pas els honors del món, sinó la glòria del meu Déu, i la llibertat i el benestar de la meva pàtria. Així poso terme a la meva epístola.