El Llibre d’Helaman

1. Ara, succeí que en començar l’any quaranta del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, sorgí una greu dificultat entre els nefites.

2. Perquè Pahoran havia mort, i se n’havia anat pel camí de tota la terra. Per tant, va sorgir una disputa greu sobre el qui havia de tenir el seient judicial d’entre els germans, que eren els fills de Pahoran.

3. Ara, aquests són els noms dels qui disputaven el seient judicial, i que també causaven que el poble es disputés: Pahoran, Paanqui i Pacumeni.

4. Aquests no són tots els fills de Pahoran (perquè en tenia molts), sinó que són els qui contengueren el seient judicial. Per això feren tres divisions entre el poble.

5. Així i tot, succeí que Pahoran fou escollit per la veu del poble, per a ésser jutge superior i governador sobre el poble de Nefí.

6. I Pacumeni, quan va veure que no podia obtenir el seient judicial, es va unir a la veu del poble.

7. Però Paanqui i aquella part del poble que li desitjava per governador, s’enutjaren fora mida; per tant, Paanqui estava a punt de llagotejar aquella gent perquè s’alcés en rebeŀlió contra els seus germans.

8. I succeí que quan estava per fer-ho, l’agafaren i el jutjaren segons la veu del poble. I fou condemnat a mort, perquè s’havia alçat en rebeŀlió i havia cercat de destruir la llibertat del poble.

9. Llavors, quan aquells que el volien per governador veieren que fou condemnat a mort, s’enutjaren, i enviaren un tal Kishkumen, fins al seient judicial de Pahoran, i l’assassinà mentre hi estava assegut.

10. I els servents de Pahoran el perseguiren. Però tan ràpida fou la fugida de Kishkumen, que ningú no el pogué atrapar.

11. I arribà a aquells que l’havien enviat, i tots pactaren, sí, jurant pel seu Creador etern, de no dir a ningú que Kishkumen havia assassinat Pahoran.

12. Per això, Kishkumen fou ignot entre el poble de Nefí, perquè anava disfressat quan va matar Pahoran. I Kishkumen i la seva trepa, els qui havien fet pacte amb ell, es barrejaven entre el poble, d’una manera que no podien descobrir-los tots. Però tot aquell que fou descobert, fou condemnat a mort.

13. Ara Pacumeni fou nomenat com a jutge superior i governador sobre el poble, d’acord amb la veu del poble, per a regir-lo en lloc del seu germà Pahoran; i fou segons el seu dret. Tot això ocorregué en l’any quaranta del govern dels jutges. I va finir l’any.

14. I succeí que en l’any quaranta-un del govern dels jutges, els lamanites havien ajuntat un exèrcit incomptable, i l’armaren amb espases i simitarres, i amb arcs, fletxes, elms i cuirasses, i amb tota mena d’escuts.

15. I baixaren altra vegada, per tal de presentar batalla contra els nefites. I els dirigia un home que es deia Coriàntumr. Era descendent de Zarahemla, i era dissident d’entre els nefites. I era un home gran i poderós.

16. Per això, el rei dels lamanites, que es deia Tubalot, fill d’Ammoron, suposant que Coriàntumr, per ésser home poderós, podria fer front als nefites amb la seva força i també amb la seva gran saviesa, de manera que enviant a ell, aconseguiria poder sobre els nefites —

17. Per això va incitar el seu poble a la ira, i reuní els seus exèrcits, i els nomenà Coriàntumr com a cap. I féu que marxessin cap al país de Zarahemla per a combatre contra els nefites.

18. I succeí que a causa de tantes disputes i tantes dificultats en el govern, no havien deixat guardes suficients al país de Zarahemla. Perquè pensaven que els lamanites no s’atrevirien a arribar al cor de les seves terres per a atacar aquella gran ciutat de Zarahemla.

19. Però succeí que Coriàntumr sortí al front de les seves nombroses hosts, i caigué damunt els habitants de la ciutat. I tan accelerada fou la seva marxa que no hi havia temps per als nefites de reunir les seves forces.

20. Per això Coriàntumr estassà els sentinelles a l’entrada de la ciutat, i hi entrà amb tot el seu exèrcit, i occiren tot aquell que s’oposava al seu pas, fins que s’apoderaren de tota la ciutat.

21. I succeí que Pacumeni, que era el jutge superior, va fugir davant de Coriàntumr, fins als murs de la ciutat. I Coriàntumr el colpejà contra la muralla fins que morí. Així acabaren els dies de Pacumeni.

22. Ara, quan Coriàntumr veié que havia pres la ciutat de Zarahemla, i que els nefites havien fugit davant seu, o que eren morts, o foren agafats o ficats a la presó, i que ell s’havia apoderat de la plaça més forta de tot el país, el seu cor prengué ànims fins que estava per sortir a l’encontre de tot el país.

23. Ara, no va romandre al país de Zarahemla, sinó que marxà amb un gran exèrcit cap a la ciutat d’Abundància. Perquè la determinació seva era de marxar-hi i obrir-ne pas amb l’espasa, a fi que s’apoderés del nord del país.

24. I pensant-se que les forces principals dels nefites eren al centre del país, per tant, hi sortí, sense donar-los temps d’ajuntar-se sinó en grups petits. I així queien damunt d’ells i els colpejaven fins a terra.

25. Però heus aquí, aquesta marxa de Coràntumr pel mig del país, en donà a Moroníah gran avantatge, malgrat el nombre tan gran de nefites que fou mort.

26. Perquè Moroníah havia pensat que els lamanites no s’atrevirien a penetrar fins al cor del país, sinó que atacarien les ciutats pels voltants de les fronteres, tal com havien fet fins llavors. Per això, Moroníah havia fet que els seus exèrcits forts protegissin aquelles parts prop de les fronteres.

27. Però heus aquí, els lamanites no foren asustats, segons el seu desig, sinó que havien penetrat fins al centre del país, i havien pres la capital, que era la ciutat de Zarahemla. I marxaven per les parts més importants del país, fent un gran estrall entre el poble, tant de homes, dones i criatures, i apoderant-se de moltes ciutats i places fortes.

28. Però quan Moroníah se n’adonà, envià tot seguit a Lehí amb un exèrcit que els fou marrada, per tal de copar-los abans no arribessin a la terra d’Abundància.

29. I així ho va fer. I els atallà abans que hi arribessin. I els presentà batalla fins que els feren recular cap al país de Zarahemla.

30. I succeí que Moroníah els copà, i els lliurà batalla, fins que esdevingué molt sagnant; sí, en moriren molts i entre els morts trobaren també Coriàntumr.

31. Ara, els lamanites no podien recular per cap camí, ni pel nord ni pel sud, ni per l’est ni per l’oest, ja que els nefites els tenien rodejats per tots costats.

32. Així fou com Coriàntumr havia llançat els lamanites enmig dels nefites, fins que anaren a parar al poder dels nefites, i ell mateix fou mort. I els lamanites es lliuraren a les mans dels nefites.

33. I succeí que Moroníah s’apoderà novament de la ciutat de Zarahemla, i féu que els lamanites que s’havien fet presoners, sortissin del país en pau.

34. Així va acabar l’any quaranta-un del govern dels jutges.