1. Ara, succeí que quan Nefí hagué dit aquestes coses, hi havia uns homes que eren jutges i que també eren de la trepa secreta de Gadianton. I estaven enutjats, i exclamaren contra Nefí, dient al poble: Per què no agafeu d’aquest home, i us l’endueu, perquè sigui condemnat segons el crim que ha comès?

2. Per què quedeu mirant aquest home, i escoltant com vitupera contra aquest poble i contra la nostra llei?

3. Perquè Nefí els havia parlat de la corrupció de la llei que tenien. Sí, moltes coses els va dir que no es poden escriure; i no digué res que fos contrari als manaments de Déu.

4. Aquells jutges estaven enutjats amb ell perquè els parlava clarament sobre les seves secretes obres de tenebres. Però així i tot, no gosaren posar-li la pròpia mà al damunt, perquè temien el poble, de por que exclamés contra ells.

5. Per això cridaven al poble, dient: Per què permeteu que aquest home ens vilipendiï? Heus aquí, ell condemna tot aquest poble fins a la destrucció. Sí, i també diu que aquestes grans ciutats nostres ens seran arrabassades, que no hi tindrem cabuda.

6. Ara, sabem que això és impossible, perquè som poderosos, i les nostres ciutats són grans. Per això, els nostres enemics no podran tenir cap poder damunt nostre.

7. I així excitaven el poble a la ira contra Nefí. I suscitaven baralles entre ells, perquè alguns cridaven: Deixeu-lo en pau, perquè és bon home i les coses que diu, segurament passaran si no ens penedim.

8. Sí, heus aquí, tots els càstigs ens cauran al damunt, dels quals ens ha testificat. Perquè sabem que ha testificat d’encert sobre les nostres iniquitats; i heus aquí, que són moltes. I coneixerà tan bé el que ens ha de passar, com coneix de les nostres iniquitats.

9. Heus aquí, si no fos un profeta, no podria testificar d’aquelles coses.

10. I succeí que aquells que cercaven de destruir Nefí es contingueren per temor, que no li posaren la mà al damunt. Per això, ell començà a parlar-los novament, veient que havia trobat favor als ulls d’alguns, en tant que els altres tenien por.

11. Per tant, se sentí impeŀlit a parlar-los més, i els digué: Heus aquí, germans meus, no heu llegit que Déu va donar poder a un sol home, àdhuc a Moisès, de ferir les aigües del Mar Roig, i que es dividiren per un costat i per l’altre, així que els israelites, els quals eren els nostres pares, passaren a peu eixut, i les aigües colgaren els exèrcits egipcis, i els engoliren?

12. Ara, si Déu donà a aquest home un poder tal, llavors per què discutiu entre vosaltres i dieu que no m’ha donat cap poder perquè conegués dels judicis que us cauran al damunt si no us penediu?

13. Però, no solament negueu les meves paraules, sinó també totes les paraules que han dit els nostres pares, i també tot el que parlà aquest home, Moisès, al qual li fou donat tant de poder, sí, les paraules que ha dit sobre la vinguda del Messies.

14. Sí, és que no va testificar que vindria el Fill de Déu? I tal com alçà la serp de bronze en el desert, així mateix serà alçat Aquell que ha de venir.

15. I així com tots aquells que esguardaven la serp vivien, de la mateixa manera tots els qui esguardessin el Fill de Déu, amb fe, tenint l’esperit contrit, viurien, fins a tenir aquella vida que és eterna.

16. Ara, no solament Moisès testificà d’aquestes coses, sinó també tots els sants profetes, des d’ell fins als dies d’Abraham.

17. Sí, i Abraham va veure de la vinguda del Messies, i s’omplí d’alegria i exultà.

18. I heus aquí, jo us dic que no sols Abraham coneixia d’aquestes coses, sinó que hi havia molt abans d’ell, que foren cridats segons l’orde de Déu, àdhuc segons l’orde del seu Fill. I això, a fi de demostrar-li al poble, molts milers d’anys abans de la seva vinguda, que la redempció també arribaria a ells.

19. Ara, voldria que sabéssiu que àdhuc des dels dies d’Abraham hi ha hagut molts profetes que han testificat d’aquestes coses. Sí, el profeta Zenós en testificà amb valentia, i per això fou assassinat.

20. I també Zenoc, i també Ezies, i Isaïes i Jeremies — el mateix profeta Jeremies que profetitzà de la destrucció de Jerusalem. I ara sabem que Jerusalem fou destruïda d’acord amb les paraules de Jeremies. Així doncs, per què no ha de venir el Fill de Déu, segons la seva profecia?

21. I ara, discutireu que Jerusalem no ha estat destruïda? Direu que els fills de Sedequies no foren tots assassinats, excepte Mulek? Sí, i no veieu que la semença de Sedequies està amb nosaltres, i que foren foragitats de la terra de Jerusalem? Però, heus aquí, això no és pas tot —

22. El nostre pare, Lehí, fou foragitat de Jerusalem perquè testificà d’aquestes coses. També Nefí en testificà, així com gairebé tots els nostres pares, fins avui. Sí, han donat testimoniatge de la vinguda de Crist, i han mirat endavant, i s’han alegrat en el seu dia que és a venir.

23. Heus aquí que ell és Déu, i està amb ells; i se’ls manifestava, per tal que foren redimits per ell; i li exalçaren a causa d’allò que és a venir.

24. I ara, ja que sabeu aquestes coses — i no les podeu negar, excepte que mentiu — per tant, en això heu pecat. Perquè heu rebutjat totes aquestes coses a despit de les moltes evidències que heu rebut. Sí, vosaltres heu rebut totes les coses, tant les que estan en el cel com les que estan en la terra, com a testimoni de què són veritables.

25. Però heus aquí, heu rebutjat la veritat i us heu rebeŀlat contra el vostre Déu sant. I avui mateix, en lloc d’aplegar-vos tresors en el cel, on res no es corromp, i on no pot entrar res d’immund, us esteu arreplegant la ira, per al dia del judici.

26. Sí, àdhuc ara mateix, esteu gairebé al punt, a causa dels vostres assassinats i les vostres fornicacions i la vostra dolenteria, per a la destrucció eterna. I si no us penediu, us sobrevindrà aviat.

27. Sí, heus aquí, la teniu a la porta. Aneu al seient judicial i cerqueu; heus aquí, que el vostre jutge ha estat assassinat i hi jeu en la seva sang. I l’ha assassinat el seu germà que ambiciona tenir el seient judicial.

28. I heus aquí, tots dos són de la vostra trepa secreta, que té per autor Gadianton i aquell ésser maligne que mira de destruir les ànimes dels homes.