1. I succeí que quan acabà l’any seixanta-dos del govern dels jutges, totes aquestes coses havien passat i els lamanites, la més gran part, s’havien tornat en poble recte, fins que la seva rectitud excedia la dels nefites, per la seva fermesa i constància en la fe.

2. Perquè hi havia molts dels nefites que s’havien tornat insensibles i impenitents, i grollerament dolents, a un tal extrem que rebutjaren la paraula de Déu i totes les predicacions i profecies que venien entre ells.

3. I tot i així, el poble de l’església s’alegrava moltíssim de la conversió dels lamanites, sí, per l’església de Déu que s’havia establert entre ells. I es tractaven els uns als altres com a germans, i es gaubaven els uns amb els altres, i en copsaven un gran goig.

4. I succeí que molts dels lamanites baixaren al país de Zarahemla, i proclamaren als nefites la manera de la seva conversió, i els exhortaren a la fe i al penediment.

5. I molts d’ells predicaren amb tan gran poder i autoritat, fins que abaixaren molts dels nefites a la humilitat més profunda, en fer-los seguidors humils de Déu i de l’Anyell.

6. I succeí que molts dels lamanites se n’anaren a la terra del nord; i Nefí i Lehí també pujaren a la terra del nord per a predicar-hi al poble. Així acabà l’any seixanta-tres.

7. Heus aquí, va haver-hi pau en tot el país, a tal punt que els nefites anaven arreu del país, al indret que volguessin, ja fos entre nefites o entre lamanites.

8. I els lamanites també anaven on volguessin, ja fos entre lamanites o entre nefites. I així tenien comunicació lliure els uns amb els altres, de comprar i de vendre, i de fer guany segons el seu parer.

9. I succeí que es feren molt rics, tant els lamanites com els nefites. Tenien molta abundància d’or i de plata, i de tota mena de minerals preciosos, tant en la terra cap al sud com en la terra cap al nord.

10. Ara, la terra del sud es deia Lehí, i la del nord, Mulek, com el fill de Sedequies — perquè el Senyor va portar Mulek a la terra cap al nord, i Lehí a la del sud.

11. I a ambdues terres hi havia tota mena d’or, de plata i de minerals preciosos, de totes classes. I també hi havia obrers molt enginyosos que treballaven i refinaven tota mena de metalls. I així es feren rics.

12. També cultivaven gra en abundància, tant al nord com al sud. I prosperaven fora mida tant al nord com al sud. I es multiplicaren i es feren fortíssims en la terra. I criaren molts ramats i bestiar, sí, molts animals d’engreixar.

13. I les seves dones feinejaven i filaven, teixint tota mena de teles, de lli retort i teles de tota espècie, per a cobrir-los la nuesa. Així va passar en pau l’any seixanta-quatre.

14. I en l’any seixanta-cinc també hi va haver gran alegria i pau, sí, i moltes predicacions i profecies sobre el que anava a passar. Així va passar l’any seixanta-cinc.

15. I succeí que en l’any seixanta-sis del govern dels jutges, Cezòram fou assassinat per una mà desconeguda mentre es trobava al seient judicial. I en aquest mateix any també fou assassinat el seu fill, que el poble havia nomenat al seu lloc. Així va acabar l’any seixanta-sis.

16. I en començar l’any seixanta-set, el poble començà novament a lliurar-se a la maldat.

17. Perquè el Senyor els havia beneït tant de temps amb les riqueses del món, que no havien estat moguts a ira, ni a guerres, ni a efusió de sang. Per això, començaren a posar el cor en les seves riqueses, sí, en la manera de fer guany, perquè estiguessin alçats els uns damunt dels altres. Per tant, començaren a cometre assassinats secrets, i a robar i a fer pillatges, per a obtenir guany.

18. Ara, aquests assassins i pillards eren d’una trepa que havien format Kishkumen i Gadianton. I succeia que àdhuc entre els nefites hi havia molts de la trepa de Gadianton. Però eren més nombrosos entre els més dolents dels lamanites; i es deien els lladres i assassins de Gadianton.

19. Foren ells que assassinaren el jutge superior, Cezòram, i el seu fill, mentre eren al seient judicial. I no foren descoberts.

20. Ara, succeí que quan els lamanites veieren que entre ells existien lladres, s’afligiren moltíssim; i es valgueren de tots els mitjans per a destruir-los de la faç de la terra.

21. Però Satanàs incità el cor de la part més gran dels nefites, fins que s’uniren amb aquelles trepes de lladres; i entraren en els seus pactes i juraments, pels quals es protegirien i es defendrien els uns als altres en qualsevol circumstància difícil en que es trobessin, per tal de no ésser castigats pels seus assassinats, i els seus pillatges i lladronicis.

22. I tenien els seus signes, sí, signes secrets i paraules secretes. I això, perquè distingissin un germà que havia fet el pacte, que qualsevol dolenteria que fes aquest, no seria danyat pel seu germà, ni per cap dels de la seva trepa, els quals havien fet aquest pacte.

23. Així podien assassinar i fer pillatges, i robar, i cometre prostitucions, i fer tota mena de dolenteries, contràries a les lleis de la seva pàtria i també a les del seu Déu.

24. I qualsevol d’aquells de la seva trepa que revelés al món de les seves iniquitats i les seves abominacions, havia d’ésser jutjat, no segons les lleis del seu país, sinó d’acord amb les lleis de la seva maldat, lleis que els havien donat Gadianton i Kishkumen.

25. Ara, heus aquí, són aquests juraments i pactes secrets que Alma manà al seu fill que no deixés eixir al món, de por que no fossin uns mitjans de fer baixar el poble fins a la destrucció.

26. Ara, aquells juraments i pactes secrets no arribaren a Gadianton des dels annals que foren lliurats a Helaman, sinó que els va posar al cor de Gadianton, aquell mateix ésser que induí els nostres primers pares a participar del fruit prohibit —

27. Sí, aquell mateix ésser que conspirà amb Caín, que si assassinés el seu germà Abel, no es descobriria al món. I ha conspirat amb Caín i els seus seguidors des de llavors.

28. I és també aquell mateix ésser que posà al cor del poble de construir una torre prou alta com per arribar al cel. I fou aquell mateix ésser que menava aquells que vingueren des d’aquella torre a aquest país — i el qui va estendre les obres de tenebres i abominacions sobre tota la superfície de la terra, fins a arrossegar el poble a una destrucció completa i a un infern sense fi.

29. Sí, és aquell mateix ésser que posà al cor de Gadianton de portar endavant encara, l’obra de tenebres i d’assassinats secrets. I ell ho ha fet eixir, des del començament de l’home fins al dia d’avui.

30. Heus aquí, és el qui és l’autor de tot pecat. I porta endavant les seves obres de tenebres i d’assassinats secrets, i transmet les seves conspiracions, i els seus juraments i pactes, i els seus projectes de terrible malvestat, de generació en generació, segons com pugui arrapar-se del cor dels fills dels homes.

31. I ara, heus aquí, tenia ben arrapat el cor dels nefites, sí, fins que s’havien tornat molt perversos. Sí, els més d’ells s’havien apartat del camí de la rectitud i trepitjaven sota peus els manaments de Déu; i anaven pels seus propis camins i es bastien ídols del seu or i de la seva plata.

32. I succeí que totes aquestes iniquitats sorgiren entre ells dins l’espai de pocs anys, i la part més gran, en l’any seixanta-set del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

33. I creixeren en les seves malvestats durant l’any seixanta-vuit també, per al gran dolor i lamentació dels justos.

34. Així veiem que els nefites començaren a decaure en la incredulitat, i a créixer en la perversitat i les abominacions, mentre que els lamanites es posaren a augmentar molt en coneixença del seu Déu. Sí, començaren a guardar els seus estatuts i manaments, i a caminar en veritat i rectitud davant d’ell.

35. I així veiem com l’Esperit del Senyor començà a retirar-se dels nefites, a causa de la dolenteria i la duresa del seu cor.

36. I que el Senyor començà a vessar el seu Esperit sobre els lamanites, per la seva facilitat i disposició de creure en les seves paraules.

37. I succeí que els lamanites caçaren la trepa de lladres de Gadianton, i predicaren la paraula de Déu entre els més perversos d’ells. I així fou com aquesta trepa de lladres quedà totalment destruïda d’entre els lamanites.

38. I succeí que, d’altra banda, els nefites els bastiren i els donaren suport, començant pels més perversos, fins que havien passat per sobre tot el país dels nefites, i havien seduït la part més gran dels justos fins a abaixar-los a creure en les seves obres, i a participar del seu botí, i a unir-se amb ells en les seves secretes combinacions i assassinats.

39. I d’aquesta manera obtingueren el maneig absolut del govern, fins que trepitjaren sota peus, i colpejaren, i trossejaren, i donaren l’esquena als pobres i mansuets, i als humils seguidors de Déu.

40. Així veiem que estaven en un estat terrible, i estaven a punt per a una destrucció sense fi.

41. Així va acabar l’any seixanta-vuit del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.