1. Ara, succeí que n’hi havia molts que escoltaren les paraules de Samuel el lamanita, les quals parlà des de dalt de les muralles de la ciutat. I tots els qui cregueren en la seva paraula anaren a cercar Nefí. I quan el trobaren, li confessaren els seus pecats, i no negaren, tot desitjant que poguessin batejar-se al Senyor.

2. Però tots aquells que no cregueren en les paraules de Samuel, s’enutjaren amb ell. Li tiraren pedres sobre la muralla, i molts li tiraren fletxes mentre hi era. Però l’Esperit del Senyor estava amb ell, que no pogueren ferir-lo ni amb pedres ni amb fletxes.

3. Ara, quan veieren que no el podien tocar, hi va haver molts més que cregueren en les seves paraules, i acudiren a Nefí perquè els bategés.

4. Perquè Nefí batejava, i profetitzava i predicava, clamant el penediment al poble, mostrant-los tot de senyals i prodigis, i fent miracles entre ells, per tal que sabessin que aviat havia de venir el Crist.

5. I els anunciava coses que molt aviat havien de passar, perquè coneguessin i recordessin, el dia que s’esdevenien, que els havien estat divulgades per endavant, per tal que creguessin. Per això, tots aquells que cregueren en les paraules de Samuel, acudiren a Nefí per a batejar-se, puix que venien penedits i confessant els pecats.

6. Però els més no cregueren en les paraules de Samuel. Per tant, quan veieren que no el podien tocar amb pedres ni amb fletxes, cridaren als seus capitans, dient: Agafeu aquest home, i lligueu-lo, perquè heus aquí, està posseït d’un diable. I pel poder del diable que té, no el podem tocar amb les nostres pedres i fletxes. Per tant, agafeu-lo, i lligueu-lo, i emporteu-vos-el.

7. I mentre s’avançaven per a posar-li les mans al damunt, heus aquí, es tirà de la muralla, i va fugir de les seves mans, sí, fins al propi país. I allí començà a predicar i a profetitzar entre el seu poble.

8. I mai més se sentí d’ell entre els nefites. I així anaven els afers del poble.

9. Així acabà l’any vuitanta-sis del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

10. I així acabà també l’any vuitanta-set del govern dels jutges, els més del poble restant en el seu orgull i perversitat, i els menys caminant amb més mesura davant el Senyor.

11. Aquestes foren també les condicions en l’any vuitanta-vuit del govern dels jutges.

12. I hi havia poc canvi d’afers entre el poble — sinó que la gent començà a empedreir-se encara més en la iniquitat i a fer més i més el que era contrari als manaments de Déu — cap a l’any vuitanta-nou del govern dels jutges.

13. Però en l’any noranta del govern dels jutges, foren donats grans senyals i prodigis al poble; i les paraules dels profetes començaren a acomplir-se.

14. I aparegueren àngels als homes, homes assenyats, i els anunciaren bones noves de gran goig. Així en aquest any començaren a acomplir-se les escriptures.

15. Així i tot, el poble es posà a endurir de cor, fora dels més creients, tant entre nefites com entre lamanites. Començaren a confiar en les pròpies forces i en la pròpia saviesa, i deien:

16. Algunes coses entre tantes hauran pogut endevinar. Però heus aquí, sabem que totes aquestes grans obres i meravelles no podran succeir, de les quals s’han parlat.

17. I començaren a raonar i a discutir entre ells, dient:

18. No és raonable que vingui un ésser com el Crist. Però si així fos, i si fos el Fill de Déu, Pare del cel i de la terra, tal com s’ha dit, per què no se’ns manifestarà a nosaltres igual com als de Jerusalem?

19. Sí, per què no es mostrarà en aquesta terra, així com en la de Jerusalem?

20. Però a nosaltres ens consta que aquesta és una tradició iniqua que ens ha estat transmesa pels nostres pares, per fer que creguéssim en una cosa gran i meravellosa que passaria, però no entre nosaltres, sinó en un país molt llunyà, un país que no coneixem. Per tant, podran tenir-nos en la ignorància, ja que no en podem testificar amb els propis ulls si és veritat.

21. I ells, per mitjà de l’astúcia i els ginys misteriosos del maligne, obraran algun gran misteri que no podrem comprendre, el qual ens subjectarà perquè siguem asservits de les seves paraules i d’ells mateixos, ja que depenem d’ells perquè ens ensenyin la paraula. I així ens guardaran en la ignorància tots els dies de la nostra vida, si és que ens lliurarem a ells.

22. I moltes altres coses imaginava el poble en el cor, coses vanes i absurdes. I estaven molt pertorbats, perquè Satanàs els incitava tothora a fer iniquitats. Sí, ell anava arreu, espargint rumors i disputes sobre tota la superfície del país, per tal d’endurir el cor del poble contra tot allò que era bo i contra les coses que vindrien.

23. I tot i els senyals i prodigis que s’executaven entre el poble del Senyor, i els molts miracles que es feien, Satanàs tenia ben arrapat el cor del poble, damunt tota la faç de la terra.

24. Així acabà l’any noranta del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

25. I així acabà el llibre d’Helaman, segons el registre d’Helaman i dels seus fills.