1. I succeí que en l’any cinquanta-quatre hi va haver moltes dissensions en l’església, i també va haver-hi una baralla entre el poble, de la qual en vingué molta efusió de sang.

2. I la part més rebel fou morta i expulsada del país, i se n’anaren fins al rei dels lamanites.

3. I succeí que provaren d’excitar els lamanites a la guerra contra els nefites. Però els lamanites els tenien molta por, a tal punt que no volgueren escoltar les paraules d’aquells dissidents.

4. Però en l’any cinquanta-sis del govern dels jutges, succeí que pujaren dissidents dels nefites als lamanites. I aconseguiren, junt amb aquells altres, de provocar-los a la ira contra els nefites. I tot aquell any es prepararen per a la guerra.

5. I en l’any cinquanta-set, baixaren damunt els nefites a combatre’ls. I començaren els estralls, sí, fins que en l’any cinquanta-vuit del govern dels jutges reeixiren en obtenir el país de Zarahemla i també totes les terres fins a la que es trobava prop de la terra d’Abundància.

6. I els nefites i els exèrcits de Moroníah foren foragitats fins a la terra d’Abundància.

7. Allí es fortificaren contra els lamanites, des del mar ponent fins al mar de llevant — i era jornada d’un dia per a un nefita, sobre la línia que havien fortificat, i plaçat els seus exèrcits per a defensar la seva terra cap al nord —

8. I així fou com aquells dissidents nefites, amb l’ajut d’un exèrcit gran de lamanites, s’havien apoderat de totes les possessions nefites que hi havia a la terra del sud. Tot això va ocórrer en els anys cinquanta-vuit i cinquanta-nou del govern dels jutges.

9. Succeí que en l’any seixanta del govern dels jutges, Moroníah, amb els seus exèrcits, reeixí en obtenir molts indrets del país; sí, reconquistaren moltes ciutats que havien caigut a les mans dels lamanites.

10. I en l’any seixanta-un del govern dels jutges, havien reconquistat fins la meitat de les seves possessions.

11. Ara, no hauria ocorregut aquesta gran pèrdua dels nefites, ni els grans estralls entre ells, si no hagués estat per la seva iniquitat i la seva abominació que hi havia entre ells; sí, i era entre aquells també que se’n deien de l’església de Crist.

12. I fou per l’orgull del seu cor, a causa de les seves immenses riqueses — sí, per la seva opressió dels pobres, retenint l’aliment al famolenc, negant el vestit als despullats, i bufetejant els seus germans més humils, fent mofa de les coses sagrades, negant l’esperit de profecia i de revelació, assassinant, fent pillatges, mentint, furtant, cometent adulteris, alçant-se en grans baralles, i desertant al país de Nefí, entre els lamanites —

13. I per aquesta, la seva gran iniquitat, i les seves jactàncies de la pròpia potència, foren deixats a la seva força. Per això no prosperaren, sinó que foren afligits i castigats, i foragitats pels lamanites, fins que havien perdut gairebé totes les seves terres.

14. Però heus aquí, Moroníah predicà moltes coses al poble a causa de la seva iniquitat. I també els fills d’Helaman, que eren Nefí i Lehí, predicaren molt al poble, i els profetitzaren moltes coses sobre les seves dolenteries, i del que els passaria si no es penedien dels seus pecats.

15. I succeí que varen penedir-se. I així que s’hagueren penedit, començaren a prosperar.

16. Perquè quan Moroníah veié que es penedien, s’aventurava de portar-los d’un indret a l’altre, i d’una ciutat a l’altra, fins que havien recobrat la meitat de les seves possessions i de les seves terres.

17. Així acabà l’any seixanta-un del govern dels jutges.

18. I succeí que en l’any seixanta-dos del govern dels jutges, Moroníah ja no pogué aconseguir més possessions dels lamanites.

19. De manera que abandonaren el seu projecte d’obtenir la resta de les seves terres, ja que els lamanites eren tan nombrosos que als nefites se’ls feia impossible d’aconseguir-los més poder. Per això Moroníah emprà tots els seus exèrcits en defensar aquells indrets del país que ja havia pres.

20. I succeí que a causa dels nombres tan grans de lamanites, els nefites tenien molta por, no fos que quedessin desfets i trepitjats, i occits i destruïts.

21. Sí, començaren a recordar les profecies d’Alma i les paraules de Mossíah; i s’adonaren que havien estat un poble testarrut, i que havien menyspreat els manaments de Déu;

22. I que havien alterat i trepitjat sota peus les lleis de Mossíah, o allò que el Senyor li havia manat de donar al poble. S’adonaren que les seves lleis s’havien corromput i que ells havien esdevingut un poble pervers, fins que eren tan malvats com els lamanites.

23. I per les seves iniquitats, l’església havia començat a decaure. Havien començat a descreure l’esperit de profecia i l’esperit de revelació. I els judicis de Déu els esguardaven fit a fit.

24. I s’adonaren que s’havien tornat febles com els seus germans, els lamanites, i que l’Esperit del Senyor ja no els preservaba més. Sí, s’havia retirat d’ells, perquè l’Esperit del Senyor no habita pas en temples impurs.

25. Per això el Senyor deixà de preservar-los pel seu miraculós i incomparable poder, perquè havien caigut en un estat d’incredulitat i terrible iniquitat. I veieren que els lamanites eren molt més nombrosos que ells, i que si no s’aferraven al seu Déu i Senyor, inevitablement haurien de morir.

26. Perquè heus aquí, veieren que la força dels lamanites era tan gran com la seva, àdhuc home per home. I així havien caigut en aquesta gran transgressió, sí, així s’havien tornat dèbils a causa de la seva transgressió, dins l’espai de molt pocs anys.