1. Ara, succeí que en l’any quaranta-tres del govern dels jutges, no va haver-hi altres baralles entre el poble de Nefí, llevat de una mica d’orgull que hi havia dins l’església, el qual causà unes dissensions petites entre la gent, assumptes que s’arranjaren cap al final de l’any quaranta-tres.

2. Tampoc no va haver-hi baralles entre el poble en l’any quaranta-quatre. Ni tampoc no n’hi havia moltes en l’any quaranta-cinc.

3. I succeí que en l’any quaranta-sis va haver-hi molta disputa i moltes dissensions; del que moltíssims se n’anaren del país de Zarahemla, i partiren cap al país del nord, per a heretar la terra.

4. I viatjaren un llarg tret, fins que arribaren a grans extensions d’aigua i molts rius.

5. Sí, i s’escamparen per tota aquella regió, per tots els paratges on no s’havia fet desolada i sense fustam, pels molts pobladors que abans havien heretat la terra.

6. Ara, no hi havia cap indret que fos desolat, sinó per mancar-li fustam. Però a causa de la destrucció tan gran del poble que abans havia poblat aquella terra, la deien desolada.

7. I com que només hi havia una mica de fustam damunt la superfície de la terra, els qui hi arribaven esdevingueren molt experts en el treball del ciment. Així doncs, s’edificaren cases de ciment i les habitaren.

8. I succeí que es multiplicaren i s’escamparen, i anaren des del país del sud fins al del nord, i s’espargiren fins que començaren a cobrir la faç de tota la terra, des del mar del sud, fins al mar del nord, i des del mar de l’oest fins al mar de l’est.

9. I els qui poblaven la terra del nord vivien en tendes i en cases de ciment, i deixaven créixer tot arbre que sorpés de la terra, per tal que s’assaonés i que amb el temps tinguessin fustam per a construir les seves cases, sí, les seves ciutats, i temples, i les seves sinagogues i santuaris, i tota mena d’edificis seus.

10. I succeí que com que la fusta era tan escassa en la terra del nord, n’hi enviaven molta per mitjà d’embarcacions.

11. I aquestes permitien a la gent de la terra del nord que construïssin moltes ciutats, bé de fustam o de ciment.

12. I succeí que hi havia molts del poble d’Ammon, lamanites de naixement, que marxaren també cap a aquella terra.

13. Ara, s’han guardat molts annals dels fets d’aquest poble, conservats per molts d’ells, annals que són particulars i molt extensos quant a ells.

14. Però heus aquí, ni una centèsima part dels fets d’aquest poble — sí, una relació dels lamanites i dels nefites, i de les seves guerres, i baralles i dissensiones, les seves predicacions i profecies, les seves embarcacions i construccions de vaixells, i l’edificació de temples, sinagogues i santuaris, i de la seva justícia i les seves dolenteries, els seus assassinats, i robatoris i pillatges, i tota mena d’abominacions i prostitucions — no es poden incloure en aquesta obra.

15. Però hi ha molts llibres i annals de moltes menes. I han estat guardats més pels nefites.

16. I han estat transmesos de una generació a l’altra pels nefites, fins que aquests caigueren en la transgressió, i han estat assassinats, i desposseïts, i caçats i foragitats, i morts i espargits per tota la superfície de la terra, i barrejats amb els lamanites fins a deixar d’anomenar-se nefites, havent-se tornat malvats i salvatges, i ferotges, sí, fins que es feren lamanites.

17. Ara retorno a la meva narració. Per tant, el que he referit havia succeït després de grans baralles, i aldarulls, i guerres i dissensions entre el poble de Nefí.

18. L’any quaranta-sis del govern dels jutges acabà.

19. I succeí que va haver-hi moltes baralles encara en el país en l’any quaranta-set, sí, i també en l’any quaranta-vuit.

20. Així i tot, Helaman va administrar el seient judicial amb justícia i equitat; sí, mirava d’observar els estatuts, judicis i manaments de Déu, i sempre feia el que era recte a la vista de Déu. I caminava per les sendes del seu pare, de manera que prosperà en el país.

21. Succeí que tingué dos fills. Al gran li posà el nom de Nefí, i al petit el de Lehí; i començaren a créixer en el Senyor.

22. I succeí que a finals de l’any quaranta-vuit del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, les guerres i baralles començaren a disminuir una mica entre els nefites.

23. I en l’any quaranta-nou del govern dels jutges, hi havia una pau contínua assentada al país, tot menys les confabulacions secretes que Gadianton, el lladre, havia establert als indrets més poblats del país, combinacions que en aquell temps ignoraven els qui eren al cap del govern. Per això no foren destruïdes de la terra.

24. I succeí que en aquest mateix any hi havia una prosperitat molt gran dins l’església, de manera que foren milers els qui s’hi uniren i es batejaren al penediment.

25. I fou tanta la prosperitat de l’església, i tantes les benediccions que foren vessades damunt el poble, que els mateixos alts sacerdots i mestres en restaren meravellats fora mida.

26. I l’obra del Senyor prosperà, ja que es batejaren i s’uniren a l’església de Déu, moltes ànimes, sí, desenes de milers.

27. Així veiem que el Senyor és misericordiós per a tots els qui en la sinceritat del seu cor invoquen el seu sant nom.

28. Sí, així veiem que la porta del cel queda oberta per a tots, àdhuc per a tot aquell que creurà en el nom de Jesucrist, que és el Fill de Déu.

29. Sí, veiem que tot aquell que ho desitgi, pot agafar de la paraula de Déu, la qual és viva i poderosa, i partirà pel mig tota l’astúcia, i les trampes i les insídies del diable, i conduirà l’home de Crist per un curs recte i estret, a través d’aquell abisme etern de misèria que s’ha aparellat per a tragar els malvats.

30. Fins a fer arribar les seves ànimes, sí, les seves ànimes immortals, a la dreta de Déu en el regne del cel, per a asseure’s amb Abraham, Isaac i Jacob, i amb tots els nostres sants pares, per a no sortir-ne mai més.

31. Durant aquest any va haver-hi molta gaubança en el país de Zarahemla, i per tots els indrets veïns, àdhuc en tota la terra ocupada pels nefites.

32. I hi havia pau i gran alegria tota la resta de l’any quaranta-nou. I també continuà la pau i gran alegria en l’any cinquanta del govern dels jutges.

33. I en l’any cinquanta-un del govern dels jutges també va haver-hi pau, si no fos per l’orgull que començà a entrar en l’església — no en l’església de Déu, sinó en els cors d’aquells que professaven ésser de l’església de Déu.

34. I s’enlairaren en l’orgull fins a la persecució de molts dels seus germans. Ara, aquesta fou una greu iniquitat, que féu que la part més humil del poble patís grans persecucions i travessés moltes afliccions.

35. Però així i tot, dejunaren i pregaren sovint, i es feren més i més forts en la seva humilitat, i més ferms en la fe en Crist, fins a omplir-los l’ànima amb goig i consolació, sí, fins a purificar i santificar el cor, santificació que els pervingué per lliurar-se el cor a Déu.

36. I succeí que l’any cinquanta-dos també va acabar en pau, llevat de l’orgull tan gran que havia entrat en el cor del poble. I era per les seves grans riqueses i la seva prosperitat en el país; i els hi creixia de dia en dia.

37. En l’any cinquanta-tres del govern dels jutges, Helaman morí, i el seu fill gran, Nefí, començà a governar en lloc seu. Succeí que exercí el seient judicial amb justícia i equitat; sí, guardà els manaments de Déu i caminà per les vies del seu pare.