1. Ara, succeí que quan Nefí hagué pronunciat aquestes paraules, alguns dels homes que eren amb ells, corregueren al seient judicial. I foren cinc els qui hi sortiren, i es deien entre ells pel camí:

2. Ara sabrem amb certesa si aquest home és profeta, i si Déu li ha manat que ens profetitzi coses tan meravelloses. Nosaltres no creiem pas que Déu li n’hagi dit, sí, no creiem que sigui profeta. Així i tot, si aquesta cosa que ha dit del jutge superior és certa, que sigui mort, aleshores creurem que les altres coses són certes.

3. I succeí que corregueren amb tota pressa, i entraren al seient judicial. I heus aquí, que el jutge superior havia caigut a terra, i jeia en la seva sang.

4. I quan ho veieren, se sorprengueren fora mida, de manera que caigueren a terra, perquè no havien cregut les paraules de Nefí sobre el jutge superior.

5. Però quan ho veieren, cregueren. I s’apoderà d’ells el temor, no fos que tots els judicis que Nefí havia profetitzat no caiguessin damunt el poble. Per això tremolaren i caigueren a terra.

6. Ara, tot seguit que el jutge superior fou assassinat — estant apunyalat pel seu germà que anava disfressat, i havia fugit — els servents corregueren entre el poble, pregonant-lo sobre l’assassinat.

7. I el poble s’ajuntà al lloc del seient judicial. I heus aquí, plens d’astorament trobaren aquells cinc que havien caigut a terra.

8. Ara, el poble no en sabia res de la multitud que s’havia reunit al jardí de Nefí. Per tant, es digueren: Aquests homes són els qui han assassinat el jutge, i Déu els ha castigat perquè no ens poguessin fer escàpol.

9. I s’arraparen d’ells, i els lligaren i els ficaren a la presó. I es va comunicar una proclama arreu, que el jutge havia estat assassinat, i que havien agafat els assassins, i els havien tancat a la presó.

10. I succeí que a l’endemà, el poble s’aplegà per tal de fer dol i dejunar en l’enterrament del gran jutge superior que havia estat assassinat.

11. I així, aquells jutges que havien estat al jardí de Nefí, i havien sentit les seves paraules, també es reuniren en l’enterrament.

12. I succeí que tot informant-se entre el poble, digueren: On són els cinc que foren enviats per a indagar si el jutge superior havia mort? I els respongueren: D’aquests cinc que dieu que heu enviat, no en sabem res; però n’hi ha cinc que són els assassins, i els hem ficat a la presó.

13. I succeí que els jutges demanaren que els hi duguessin. Els varen portar i heus aquí, eren els mateixos que foren enviats. Els jutges els interrogaren per a assabentar-se de l’assumpte, i els digueren tot el que havien fet, dient:

14. Vàrem córrer i arribàrem al lloc de judici. I quan veiérem totes les coses tal com Nefí havia testificat, ens sorprenguérem tant que caiguérem a terra. I quan recobràvem de la sorpresa, ens ficaren a la presó.

15. Ara, pel que fa a la mort d’aquest home, no sabem qui ho ha fet. Només sabem fins aquí, que correguérem, i hi arribàrem, segons el que vosaltres desitjàveu. I heus aquí, ja era mort, d’acord amb les paraules de Nefí.

16. Ara, succeí que els jutges explanaren l’assumpte al poble, i exclamaren contra Nefí, dient: Heus aquí, sabem que aquest Nefí haurà confabulat amb algú d’assassinar el jutge, per a declarar-nos-ho després, per tal de convertir-nos a la seva fe, a fi d’alçar-se com a gran home, escollit de Déu, i profeta.

17. Ara, doncs, escorcollarem aquest home, i confessarà el seu delicte, i ens donarà a conèixer el veritable assassí d’aquest jutge.

18. I succeí que els cinc foren alliberats el dia de l’enterrament. Però així i tot, ells reproxaren els jutges en les paraules que havien dit contra Nefí, i discutiren amb ells, un per un, fins que els deixaren confosos.

19. Tot i així, però, feren agafar i lligar a Nefí, i que el duguessin davant la multitud. I començaren a interrogar-lo de moltes maneres per a enxampar-lo, per tal de condemnar-lo a mort.

20. I li deien: Tu ets còmplice. Qui és l’home que ha comès aquest assassinat? Digues-ho i admet el teu delicte. I deien: Aquí tens aquests diners; i a més et perdonarem la vida si ens ho dius, o si reconeixes el pacte que has fet amb aquell.

21. Però Nefí els respongué: Oh insensats, incircumcisos de cor, poble cec i testarrut! Quant de temps penseu que el Senyor Déu vostre deixarà que persistiu en aquest camí vostre de pecat?

22. Ja devíu posar-vos a gemegar i a lamentar, per la gran destrucció que ara mateix us espera, si no us penediu.

23. Dieu que m’he posat d’acord amb un home perquè assassinés Seezòram, el nostre jutge superior. Però, jo us dic que ho és perquè us he testificat per tal que sapigueu d’aquesta cosa, sí, que fos com a testimoni davant vostre que conexia de la perversitat i les abominacions que hi ha entre vosaltres.

24. I perquè ho he fet, dieu que m’he posat d’acord amb algú perquè cometés aquesta cosa; sí, perquè us he mostrat aquest senyal, esteu enutjats amb mi i mireu de llevar-me la vida.

25. Ara, heus aquí, us donaré un altre senyal, i veurem si en això cercareu de destruir-me.

26. Heus aquí, jo us dic: Aneu a casa de Seàntum, germà de Seezòram, i digueu-li:

27. Es cert que Nefí, el profeta fingit, el qui profetitza tantes desgràcies sobre aquest poble, s’ha posat d’acord amb tu perquè assassinessis Seezòram, que és el teu germà?

28. I ell us dirà: No.

29. I li direu: Has assassinat el teu germà?

30. I s’espaordirà, i no sabrà com respondre-us. Us ho negarà i es farà el sorprès. Així i tot, us afirmarà que és innocent.

31. Però, heus aquí, l’escorcollareu, i trobareu sang a la fímbria del seu mantell.

32. I quan l’haureu vista, li direu: D’on ve aquesta sang? Es que no sabem que és la sang del teu germà?

33. Llavors tremolarà i es tornarà pàŀlid, com si li hagués tocat la mort.

34. Aleshores li direu: Per aquesta por, i per aquesta paŀlidesa que t’ha sobrevingut al rostre, sabem que ets tu el culpable.

35. Llavors li sobrevindrà una por més gran. I confessarà i ja no negarà més que ell ha comès aquest assassinat.

36. Llavors us dirà que jo, Nefí, no sé res de l’assumpte, si no m’ho fos donat pel poder de Déu. I aleshores sabreu que sóc un home honrat, i que us sóc enviat de Déu.

37. I succeí que hi anaren i feren tal com Nefí els havia dit. I heus aquí, tot allò que els havia dit era veritat, perquè segons les paraules, Seàntum negà, i també segons les paraules, confessà.

38. I es comprovà que ell mateix era el veritable assassí. Així que posaren en llibertat els cinc homes, i també Nefí.

39. N’hi havia alguns d’entre els nefites que cregueren en les paraules de Nefí, i també d’altres que cregueren pel testimoni dels cinc, perquè aquests s’havien convertit mentre eren a la presó.

40. I n’hi havia d’altres entre el poble, que deien que Nefí era un profeta.

41. I altres deien: Heus aquí, és un déu, ja que si no ho fos, no podria saber de totes les coses. Perquè certament ens ha dit la pensada del nostre cor, i ens ha dit de coses. I fins i tot, ens ha fet saber el veritable assassí del nostre jutge superior.