1. Ara, succeí que en l’any seixanta-nou del govern dels jutges sobre el poble dels nefites, Nefí, fill d’Helaman, tornà al país de Zarahemla, des de la terra del nord.

2. Perquè havia anat entre el poble que estava en la terra del nord, i els predicà la paraula de Déu, i els profetitzà moltes coses.

3. I rebutjaren totes les seves paraules, de manera que no pogué romandre entre ells, sinó que tornà al seu país natal.

4. I en veure el poble en un estat de tan terrible perversitat, i que aquells lladres de Gadianton ocupaven els seients judicials — havent usurpat el poder i l’autoritat del país; havent deixat de banda els manaments de Déu, no estant correctes en el més mínim davant d’ell, ni fent cap justícia als fills dels homes;

5. Condemnant els justos per la seva justícia; deixant lliures els culpables i malvats pels seus diners. I a més, estant mantinguts en poder al cap del govern, per a regir i fer segons el seu parer, per tal d’obtenir el guany i la glòria del món, i a més, per tal de cometre més fàcilment l’adulteri, i robar, i matar i obrar segons el propi plaer —

6. Ara, aquesta gran iniquitat havia caigut damunt els nefites en espai de pocs anys. I quan Nefí se n’adonà, el cor se l’omplí de dolor, i clamà en l’angoixa de l’ànima:

7. Oh, tant de bo que hagués pogut tenir els meus dies en els del meu pare Nefí, quan primer eixí de la terra de Jerusalem, i que m’hagués alegrat amb ell en la terra de promissió! El seu poble llavors era fàcil de persuadir, ferm en guardar els manaments de Déu, i lent en deixar-se portar a la iniquitat. I eren promptes en escoltar les paraules de Déu.

8. Sí, si els meus dies haguessin estat en aquells, llavors la meva ànima s’hauria alegrat en la rectitud dels meus germans!

9. Però, heus aquí, m’ha tocat de viure en aquests dies, i que l’ànima s’omplés d’angoixa per aquesta, la perversitat dels meus germans.

10. Ara, succeí que això passava en una torre al jardí de Nefí, que estava prop del camí ral que conduïa al mercat principal de la ciutat de Zarahemla. I Nefí s’havia prostrat damunt la torre que estava al jardí, la qual es trobava prop de la porta que donava al camí.

11. I succeí que passaven uns tal homes per allí, i veieren Nefí a la torre, mentre elevava la seva ànima a Déu. I varen córrer a dir al poble allò que havien vist. I el poble va venir en munions a fi de conèixer la causa de tan gran dol per les iniquitats del poble.

12. Ara, quan Nefí s’aixecà, veié les munions de gent que s’havien ajuntat.

13. I succeí que obrí la boca, i els digué: Per què us heu congregat? Per tal que us parli de les vostres iniquitats?

14. Sí, perquè he pujat a la meva torre per a esplair-me l’ànima al meu Déu, a causa de la gran angoixa del meu cor, que ve de les vostres iniquitats.

15. I a causa del meu dol i la meva lamentació, us heu aplegat, i us estranyeu. Sí, i cal que us estranyeu molt. Sí, devíeu estranyar-vos, ja que us heu donat, que el diable té tan ben arrapat el vostre cor.

16. Com heu pogut donar-vos a les seduccions d’aquell que està cercant de llençar-vos l’ànima a la misèria sense fi i l’angoixa interminable?

17. Oh, penediu-vos, penediu-vos! Per què voldreu morir? Torneu, torneu al Senyor, Déu vostre! I per què és que us ha abandonat?

18. Es perquè li heu endurit el cor. Sí, no voldreu escoltar la veu del Bon Pastor. Sí, l’heu provocat a la ira contra vostre.

19. Heus aquí, en lloc d’aplegar-vos, si no us penediu, ell us escamparà arreu, per tal que serviu d’aliment als gossos i a les feres.

20. Oh, com heu pogut oblidar-vos del vostre Déu, el mateix dia que us ha deslliurat?

21. Però, heus aquí, ho feu per treure’n un guany, per ésser lloats dels homes, sí, i per tal d’aconseguir l’or i la plata. I heu posat el cor en les riqueses i les coses vanes d’aquest món, per les quals assassineu, i feu pillatge, i furteu, i lleveu fals testimoni contra el proïsme, i cometeu tota mena d’iniquitat.

22. I per aquest motiu un ai us vindrà, si no us penediu. Perquè si no us en penediu, heus aquí, que aquesta gran ciutat i totes les grans ciutats al voltant, que són a la terra de la nostra possessió, us seran preses i no hi tindreu cabuda. Heus aquí, el Senyor no us donarà força, tal com ho ha fet fins ara, per a fer front contra els vostres enemics.

23. Heus aquí, així diu el Senyor: No mostraré als malvats de la meva força, a l’un més que a l’altre, sinó a aquells que es penedeixin dels seus pecats i escoltin les meves paraules. Per això, vull que us adoneu, germans meus, que els anirà més bé als lamanites que no pas a vosaltres, si és que no us penediu.

24. Perquè, heus aquí, ells són més justos que vosaltres, perquè aquells no han pecat contra aquesta gran coneixença que heu rebut. Per això, el Senyor els tindrà misericòrdia; sí, allargarà els seus dies i augmentarà la seva semença, àdhuc quan vosaltres sigueu totalment destruïts, si és que no us penediu.

25. Sí, ai de vosaltres, a causa d’aquella gran abominació que ha arribat entremig vostre! I vosaltres us hi heu unit, sí, a aquella trepa secreta que establí Gadianton!

26. Sí, un ai us vindrà, a causa d’aquell orgull que heu deixat entrar al vostre cor, que us ha elevat més enllà del que és bo, a causa de les vostres immenses riqueses!

27. Sí, ai de vosaltres, a causa de la vostra iniquitat i les vostres abominacions!

28. I si no us penediu, morireu. Sí, àdhuc les vostres terres us seran arrabassades, i sereu escombrats de la faç de la terra.

29. Ara, no dic que succeiran aquestes coses de mi mateix, perquè no les sé per mi mateix. Però heus aquí, jo sé que aquestes coses són vertaderes perquè el Senyor Déu me les ha fet saber; per això testifico que s’esdevindran.