1. Ara, succeí que en l’any setanta-dos del govern dels jutges, les baralles augmentaren, de tal manera que va haver-hi guerres per tot el país, entre tot el poble de Nefí.

2. I era aquella trepa secreta de lladres que portava endavant aquesta obra de destrucció i d’iniquitat. I aquesta guerra durà tot aquell any i continuà en l’any setanta-tres.

3. I succeí que en aquest any Nefí clamà al Senyor, dient:

4. Oh Senyor, no permetis que aquest poble sigui destruït per l’espasa! Més aviat, oh Senyor, que hi hagi fam en la terra a fi de moure’ls al record del seu Déu i Senyor! I tal vegada es penediran i retornaran a tu.

5. I així es va fer segons les paraules de Nefí. Hi va haver una gran fam damunt la terra, entre tot el poble de Nefí. I la fam continuà durant l’any setanta-quatre. I s’acabaren els estralls per l’espasa, però es feren molt greus per la fam.

6. Aquesta devastació continuà també durant l’any setanta-cinc. Perquè la terra fou castigada, que es tornà àrida i no produí gra a la seva hora. I fou castigada la terra tota, tant entre lamanites com entre nefites, i de tal manera foren castigats que en moriren a milers en els indrets més corromputs de la terra.

7. I succeí que en veure el poble que estava a punt de sucumbir per la fam, començà a recordar el seu Déu i Senyor, i a recordar-se de les paraules de Nefí.

8. I es posà a suplicar els jutges superiors i els dirigents, que diguessin a Nefí: Vet aquí, sabem que ets home de Déu. Clama, doncs, al Senyor Déu nostre, que aparti de nosaltres aquesta fam, no sigui que tot el que has dit sobre la nostra destrucció es compleixi.

9. I succeí que els jutges comunicaren a Nefí segons les paraules que el poble desitjava. I quan Nefí veié que el poble s’havia penedit i que s’humiliava de cilici, clamà altra volta al Senyor, dient:

10. Oh Senyor, esguarda, que aquest poble es penedeix. Han escombrat la trepa de Gadianton d’entre ells, fins que l’han exterminada; i els seus plans secrets els han amagat sota terra.

11. Ara, oh Senyor, a causa d’aquesta humilitat seva, aparta la teva ira, i que s’apaivagui el teu enuig en la destrucció d’aquells malvats que ja has fet morir.

12. Oh Senyor, aparta el teu furor, sí, el teu ardent furor, i fes que s’acabi la fam en aquest país!

13. Oh Senyor, escolta’m i concedeix que es faci segons les meves paraules. Envia les pluges damunt la faç de la terra, perquè aquesta llevi els seus fruits, i el seu gra en l’hora del gra.

14. Oh Senyor, tu escoltares les meves paraules quan vaig dir: Que hi hagi fam, perquè s’acabi la pesta de l’espasa! I sé que ara també escoltaràs les meves paraules, ja que has dit: Si aquest poble es penedeix, el salvaré.

15. Tu veus, oh Senyor, que s’han penedit a causa de la fam, de la pesta i de la destrucció que els han caigut al damunt.

16. Ara, oh Senyor, no apartaràs la teva ira i provaràs altra vegada, si et serviran? I si es així, oh Senyor, els podràs beneir, segons les paraules que tu has dit.

17. I succeí que en l’any setanta-sis, el Senyor apartà la seva ira del poble, i féu caure les pluges damunt la terra. I aquesta llevà el seu fruit a la temporada del fruit, i el seu gra, a la temporada del gra.

18. I el poble s’alegrà i exalçà Déu, i la terra tota s’omplí de jubileo. Ja no cercaven més de destruir Nefí, sinó que el tenien com a gran profeta i home de Déu, com qui havia rebut gran poder i autoritat de Déu.

19. I Lehí, el seu germà, no era ni una engruna menys en les coses que pertanyien a la rectitud.

20. I així succeí que el poble de Nefí començà a prosperar novament en la terra. I es posaren a bastir els seus llocs deserts, i a augmentar i espargir fins que cobrien tota la superfície de la terra, tant cap al nord com al sud, des del mar de ponent fins al mar de llevant.

21. Succeí que l’any setanta-sis acabà en pau, i l’any setanta-set començà en pau. I l’església s’espargí per tota la faç de la terra, i els més del poble, tant dels nefites com dels lamanites, eren de l’església. Gaudiren d’una pau grandíssima en el país; i així acabà l’any setanta-set.

22. També gaudien de pau en l’any setanta-vuit, si no hi hagués hagut unes quantes disputes sobre els punts de doctrina que els profetes els havien fundat.

23. I en l’any setanta-nou començaren a sorgir moltes baralles. Però Nefí i Lehí, i molts dels germans que coneixien sobre els veritables punts de la doctrina — ja que rebien diàriament moltes revelacions — predicaren al poble, fins que acabaren amb les seves disputes en aquest mateix any.

24. I succeí que en l’any vuitanta del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, hi havia uns certs dissidents del poble nefita, que alguns anys abans havien passat als lamanites i s’havien pres el nom de lamanites — i també alguns que eren descendents veritables dels lamanites, provocats a la ira per ells, o per aquests dissidents — per tant emprengueren la guerra contra els seus germans.

25. Assassinaven i feien pillatges. I després es refugiaven a les muntanyes, i a l’erm, i als indrets secrets; i s’amagaven perquè no els descobrissin. I cada dia eren més en nombre, ja que hi havia dissidents que se n’anaven amb ells.

26. Així, amb el temps, o en el terme de pocs anys, es convertiren en una trepa molt gran de lladres. I cercaren tots els plans secrets de Gadianton, i així arribaren a ésser els lladres de Gadianton.

27. Ara, aquests lladres feren grans devastacions, sí, una destrucció grandiosa, entre el poble de Nefí, i també entre el poble dels lamanites.

28. I calia que es deturés aquesta obra de destrucció. Per això, enviaren un exèrcit d’homes forts a l’erm i a les muntanyes per tal de recercar aquesta trepa de lladres i exterminar-los.

29. Però succeí que en el mateix any, aquells foren foragitats fins a les seves pròpies terres. I així acabà l’any vuitanta del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

30. Succeí que al començament de l’any vuitanta-un, sortiren altra vegada contra aquella trepa de lladres, i en mataren molts, però aquests també reberen molta destrucció.

31. I novament es veieren obligats a retornar de l’erm i de les muntanyes cap a les seves terres, perquè eren tants aquells lladres, que infestaven les muntanyes i l’erm.

32. Així acabà aquell any. I els lladres encara augmentaven i es feien forts, fins que desafiaven tots els exèrcits dels nefites, i també dels lamanites. Infongueren un gran temor en el poble, per tota la superfície de la terra.

33. Sí, perquè atacaven arreu del país i causaven grans destrosses entre ells. Sí, mataven molts, i s’emportaven captius a l’erm els altres, i més en particular les dones i els nens.

34. Ara, aquest gran mal que sobrevingué al poble a causa de les seves iniquitats, novament els mogué al record del seu Déu i Senyor.

35. I així acabà l’any vuitanta-un del govern dels jutges.

36. I en l’any vuitanta-dos començaren altra volta a oblidar-se del seu Déu i Senyor. I en el vuitanta-tres començaren a créixer en la seva iniquitat. I en el vuitanta-quatre tampoc no es corregiren dels seus camins.

37. I succeí que en l’any vuitanta-cinc s’enfortiren més i més en l’orgull i en les seves iniquitats. Així, altra vegada estaven gairebé al punt per a la destrucció.

38. I així acabà l’any vuitanta-cinc.