1. I succeí que sorgí divisió entre el poble, tant que cadascú se n’anava pel seu costat, deixant Nefí tot sol, on era enmig d’ells.

2. I Nefí s’encaminà cap a casa seva, meditant les coses que el Senyor li havia mostrat.

3. I succeí que mentre meditava — tot desanimat per la perversitat del poble dels nefites, per les seves secretes obres de tenebra, i els seus assassinats, i els seus pillatges i tota mena de iniquitats — i succeí que mentre meditava així dins el cor, heus aquí, li arribà una veu que deia:

4. Beneït ets, Nefí, per aquelles coses que has fet. Perquè he vist com has predicat a aquest poble sense cansar-te, la paraula que t’he donat. I no els has tingut por, ni t’has buscat la pròpia vida, sinó que has cercat la meva voluntat i de guardar els meus manaments.

5. I ara, perquè ho has fet tan incansablement, vet aquí que et beneiré per sempre, i et faré poderós en paraules i fets, en fe i en obres. Sí, fins que totes les coses se’t compliran segons la teva paraula, perquè no em demanaràs res contrari a la meva voluntat.

6. Vet aquí, que tu ets Nefí, i jo sóc Déu. I t’ho declaro en presència dels meus àngels, que tindràs poder damunt aquest poble, i afligiràs la terra amb fam, amb pestilència i destrucció, d’acord amb la perversitat d’aquest poble.

7. Heus aquí, et dono poder, que tot allò que lliguis a la terra serà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, serà deslligat al cel. I així tindràs poder entre aquest poble.

8. De manera que si diràs a aquest temple que es parteixi per la meitat, així succeirà.

9. I si diràs a aquella muntanya: Estimba’t i toma’t plana, així serà fet.

10. I si diràs que Déu assotarà aquest poble, així succeirà.

11. Ara, heus aquí, et mano que sortis i declaris a aquest poble, que així ho diu el Senyor Déu, que és el Totpoderós: Si no us penediu, sereu castigats fins a la destrucció.

12. I succeí que quan el Senyor hagué dit aquestes paraules a Nefí, es deturà i no anà fins a casa seva, sinó que retornà a les munions que s’escampaven per la superfície del país; i començà a declarar-los la paraula del Senyor que se li havia dit, sobre la destrucció del poble si no es penedia.

13. Ara, malgrat el gran miracle que Nefí havia fet, en descobrir-los la mort del jutge superior, s’enduriren de cor i no escoltaren les paraules del Senyor.

14. Per tant, Nefí els declarà la paraula del Senyor, dient: Si no us penediu, així ho diu el Senyor, sereu castigats fins a la destrucció.

15. I succeí que quan Nefí els hagué declarat la paraula, encara s’enduriren de cor i no volgueren escoltar les seves paraules. Per tant, vilipendiaren contra ell i cercaren de posar-li les mans al damunt, per tal de ficar-lo a la presó.

16. Però heus aquí, el poder de Déu estava amb ell. I no pogueren agafar-lo per ficar-lo a la presó, perquè fou pres per l’Esperit i endut d’enmig d’ells.

17. I succeí que així va sortir en l’Esperit, de multitud en multitud, proclamant la paraula de Déu, fins que l’havia declarada entre tots, o que la feia arribar a tot el poble.

18. I succeí que no volgueren escoltar les seves paraules; i començà a haver-hi baralles, fins que es dividiren entre ells mateixos, i es posaren a matar-se els uns als altres amb l’espasa.

19. Així acabà l’any setanta-un del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.