1. Així podem veure com és de fals, com d’inconstant, el cor dels fills dels homes. Sí, i podem veure que el Senyor, en la seva gran i infinita bondat, beneeix i prospera aquells que li posen la seva confiança.

2. Sí, i podem veure que al mateix moment quan fa prosperar el seu poble, sí, en l’augment dels seus camps, del seu bestiar i dels seus ramats, i en l’or i la plata, i en tota mena d’objectes preciosos, de tota espècie i art — perdonant-los la vida i deslliurant-los de les mans dels seus enemics; estovant-los el cor dels enemics perquè no els declarin la guerra; sí, en fi, fent-los tot de coses per al benestar i la felicitat del poble — llavors és quan ells s’endureixen de cor, i s’obliden del Senyor el seu Déu, i trepitgen sota peus el Sant. Sí, i això, a causa de la seva folgança i de la seva gran prosperitat.

3. Així veiem que si el Senyor no renya el seu poble amb moltes afliccions, sí, si no els afligeix amb la mort, el terror i la fam, i amb tota mena de pestilències, no es recordaran d’ell.

4. Oh, com són d’insensats i vans, com són de malvats i diabòlics, que promptes a cometre iniquitats, i lents en fer el bé, els fills dels homes! Sí, com són de ràpids en escoltar les paraules del maligne i en posar el cor en les vanitats del món!

5. Sí, què promptes en alçar-se a l’orgull, sí, i en vanagloriar-se i en fer tota mena d’iniquitats! I com són de lents en recordar el seu Déu i Senyor, i en parar-li l’orella als seus consells! Sí, com els costa, de caminar per sendes assenyades!

6. Heus aquí, no desitgen pas que el seu Déu i Senyor, el qui els ha creat, els governi i els regeixi. Malgrat la seva gran bondat i la seva misericòrdia envers ells, estimen com un no-res els seus consells, i no volen pas que ell els faci de guia.

7. Oh, com és de gran, la nuŀlitat dels fills dels homes! Sí, són més poca cosa que la pols de la terra!

8. Perquè, heus aquí, la pols de la terra es mou d’ací d’allà, i es parteix amb la comanda del nostre gran i sempitern Déu.

9. Sí, heus aquí, al so de la seva veu tremolen i s’estremeixen els puigs i les muntanyes.

10. I pel poder de la seva veu són esclafats i s’aplanen, sí, així com una vall.

11. Sí, pel poder de la seva veu, s’estremeix tota la terra.

12. Pel poder de la seva veu trontollen els fonaments fins al mateix cor.

13. Sí, i si digués a la terra: Mou-te, es mou.

14. I si digués a la terra: Fes-te enrera, perquè s’allargui el dia moltes hores, així es fa.

15. Així, segons la seva paraula, la terra s’enretira, i a l’home li sembla que el sol s’està sense moure. I heus aquí, així és; perquè certament és la terra que es mou i no el sol.

16. I si encara digués a les aigües de la mar: Eixugueu-vos, així està fet.

17. Heus aquí, si digués a aquesta muntanya: Alça’t, passa, i colga aquella ciutat, perquè resti soterrada, així es fa.

18. I si un home amaga un tresor dins la terra, i el Senyor diu: Que sigui maleït a causa de la iniquitat d’aquell que l’ha amagat, heus aquí, el tresor serà maleït.

19. I si el Senyor diu: Que siguis maleït perquè ningú no et trobi des d’avui per sempre més, heus aquí, ningú no el tindrà mai més.

20. I heus aquí, si el Senyor diu a un home: A causa de les teves iniquitats, maleït siguis per sempre, així serà fet.

21. I si el Senyor diu: Per les teves iniquitats seràs exclòs de la meva presència, ell farà que així sigui.

22. I ai d’aquell a qui li dirà això! Perquè així es farà amb aquell que voldrà fer iniquitat, i no podrà salvar-se. Per tant, per aquest motiu, perquè els homes puguin salvar-se, s’ha proclamat el penediment.

23. Per això, beneïts són tots aquells que es penediran i escoltaran la veu del seu Déu i Senyor. Perquè són aquests que seran salvats.

24. Plagui Déu, en la seva gran plenitud, que els homes siguin portats al penediment i a les bones obres, perquè siguin restaurats de gràcia en gràcia, segons les seves obres.

25. Jo voldria que tots els homes se salvessin. Però llegim que en el gran i darrer dia, n’hi haurà alguns que seran rebutjats, sí, que seran foragitats de la presència del Senyor.

26. Sí, seran destinats a un estat de misèria sense fi, tot complint les paraules que diuen: Els qui han fet el bé tindran vida eterna; i aquells que han fet el mal, tindran condemnació sense fi. I així és. Amén.